dimarts, 31 de maig de 2011

Adéu mestre, Hy teacher!

En primer lloc he de dir que sóc conscient que l'opinió que estic a punt d'escriure em provocarà una pluja de crítiques. Però seré valent i continuaré avant. I ahí va l'opinió: "no em pareix gens malament, a priori, el nou pla lingüístic que Font de Mora s'ha tret de la mànega". Uff, ja estic més relaxat, ja ho he dit. 

Ah, que no saben de quin pla els parle? No m'ho crec, els considere uns lectors molt informats. Però, per si hi ha algun despistat, es tracta d'un pla que acabarà amb les diferents línies i programes lingüístics que existeixen en l'actualitat (la línia en valencià, el PIP...) i ho substituirà per un programa únic -en teoria- trilingüe. Un terç del currículum s'impartirà en valencià, un altre terç en castellà, i el tercer, novetat, en anglés.

Pobre torero?

No sé què pensaran vostés, però a mi em costa controlar la indignació, després de veure el tractament informatiu de la majoria de cadenes estatals al voltant de l'accident de trànsit d'un famós torero. Directes cada hora, innumerables parts mèdics sobre la salut del maestro, centenars de testimonis que avalen la bonhomia del matador de bous... Tota Espanya plora la desgràcia d'Ortega i resa perquè Déu el permeta fer un altre paseíllo. I entre tant de res i tanta llàgrima a mi em vull la sang.

diumenge, 29 de maig de 2011

Paraules que mai vaig dir als meus alumnes d'Ibi

Xicons, xicones, pares, mares, amics, amigues:

És, per a mi, un gran honor poder dirigir-me a tots vosaltres, en un dia tan important com el de hui, en el qual poseu punt final a una etapa i en comenceu una altra. Qui ho diria fa sis anys, quan la majoria vau començar l'Institut, que arribaria aquest dia! Han sigut sis anys plens de bons moments; d'uns altres no tan bons; de nits sense dormir per aprovar assignatures en l'últim minut de la pròrroga; i d'algun que altre càstig a la biblioteca... Sis anys en els quals heu crescut en coneixements, però sobretot com a persones.

dimecres, 25 de maig de 2011

El finançament il·legal del PPCV, el TSJ i Canal 9

Diumenge passat, durant el programa especial de les eleccions que oferia Canal 9, tot el País Valencià va ser testimoni de la humiliació pública d'una periodista. L'escena va ser la següent: Eva Altaver redactora de TVV estava a la porta de l'ajuntament de València tractant d'explicar la composició del consistori, segons els sondejos a peu d'urna que havia fet la cadena. Al poc de començar la connexió, una multitud, supose que part dels que estaven concentrats des del 15 M -dic supose, però puc estar equivocat, perquè en cap moment van eixir en pantalla-, va començar a llançar fortes consignes contra la televisió pública segrestada pel PP.

"Fuera, fuera!" i "Puta Canal 9, Puta Canal 9!" cridaven. Tot i que els crits no els llançaven contra la periodista en qüestió em va saber molt mal. En primer lloc perquè he treballat vora deu anys com a periodista i he patit alguna situació pareguda. No vaig poder evitar posar-me en la pell de la pobra redactora. Quina cara de terror! Com li tremolava la veu! Per altra banda, també em va saber molt mal perquè conec a Eva ja fa més de quinze anys i puc certificar la seua vàlua personal. Per tant, no em va fer gens de gràcia assistir a la crucifixió pública que va patir la meua companya.

dilluns, 23 de maig de 2011

Els resultats electorals sota el microscopi

El PP, com mana la tradició -si em permeten l'analogia-, s'ha imposat còmodament en aquestes eleccions autonòmiques. Els homes de Paco no han acusat ni les males xifres de l'economia valenciana (una taxa.  d'atur més alta que la mitjana espanyola, unes conselleries que no poden ni pagar els segells, retalls contundents en educació...), ni tampoc el cas Gürthel. El seu electorat ha assimilat sense problemes que si ací a València les coses no van tan bé com caldria, és per culpa de ZP que, deliveradament, ha marginat els valencians. Mentre que el cas Gürthel -tot i els informes policials- no passa de ser una comedieta orquestrada pels socialistes i el grup Prisa. Són, en definitiva, uns votants fidels que han possibilitat que Camps incremente el seu nombre d'escons en les pròximes Corts Valencianes.

diumenge, 22 de maig de 2011

Compromís entra en les Corts i en l'Ajuntament de València

Les enquestes s'han equivocat. Amb més del 70% dels vots escrutats, Compromís (per primera vegada en la seua història, sense anar amb cap altre partit) entra en les Corts i, de moment, aconsegueix set diputats. Set diputats que representaran la veu valencianista i ecologista en el parlament valencià, i tractaran de posar un poc de sensatesa en la cambra valenciana.

Vilallonga tindrà alcalde d'esquerres

PP 5
PSOE 4
Bloc-Verds-Compromís 2

El PP de J.R. ha perdut la majoria absoluta que tenia des de fa vuit anys. El poble, sobirà, ha votat i ha expressat en les urnes el malestar per les maneres autoritàries de Ros per gestionar Vilallonga. Vuit anys (més els dos que va governar amb el suport de F.Sendra entre el 2001 i el 2003) de mentides, promeses incomplides i malbaratament dels recursos econòmics del poble.

Enhorabona a tots els votants i, en especial, a la gent del Bloc, que ha fet un gran treball durant tota la legislatura i durant l'esprint final de la campanya electoral.

En definitiva, hi haurà canvi a Vilallonga.

Ja era hora!!

Enquesta de Canal 9 a peu d'urna, EU i Compromís, dins

L'enquesta de Canal 9 dóna la victòria al PP amb una còmoda majoria absoluta. Dels 54 diputats que té en l'actualitat a les Corts, augmentaria fins a 56 o 59.

Caiguda històrica per als Socialistes Valencians que de 38 escons podrien perdre'n 9. Aconseguirien, per tant, entre 29-32.

Esquerra Unida i Compromís entrarien en les Corts amb 5-6 diputats cada formació.

dissabte, 21 de maig de 2011

Dickens i desventurat Oliver Twist

La falta de temps i, segurament, la gran quantitat de versions cinematogràfiques que s'han fet sobre les obres del gran Charles Dickens, m'havien allunyat de la seua literatura. Però farà un mes, després de veure amb la meua filla un capítol de "Les tres bessones", en el qual es recreava la història d'Oliver Twist, em vaig decidir a endinsar-me en l'univers literari de l'autor britànic. I he d'ademetre que ho he passat molt bé amb aquesta novel·la meravellosa.

divendres, 20 de maig de 2011

'El País' publica que jutjaran el PP valencià per finançament il·legal

Els homes de Paco -eixos que si les enquestes diuen la veritat guanyaran les eleccions amb més avantatge que fa quatre anys- seran jutjats. Almenys això és el que hem pogut llegir hui en l'edició electrònica de 'El País'. S'esperava que ahir el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià es pronunciara sobre si acceptava aquesta causa o no; però, finalment, ni ahir ni hui, han fet cap anunci oficial. I fins després de les eleccions no ho sabrem.

Oltra, la gran força del Compromís

A penes queden dos hores de campanya electoral i, abans que finalitze el termini per demanar el vot, vull insistir en la vàlua del Compromís i de candidats com Mònica Oltra. Despús-ahir la vam poder veure al pseudodebat de Canal 9, en companyia de Vicent Rambla (PP), Carme Ninet (Socialistes Valencians) i Marina Albiol (EU). Una vegada més, Oltra va destacar per la fermesa i la contundència amb les quals va defensar les propostes de la coalició en la qual milita. I, a més, per la samarreta reivindicativa que va lluir per denunciar la manipulació dels informatius de Canal 9. Una samarreta, per altra banda, que els responsables de la cadena van intentar esborrar amb un rètol que va tardar més de l'habitual a anar-se'n, on ficava el nom i el càrrec de la candidata de Compromís.

Per si no vau tindre temps de veure la seua intervenció, ací la tenen, cabaeta de traure del forn.

Una intervenció que a You Tube ja han vist més de 70.000 persones (moltes més de les que ho van veure en directe. I molt més de ressò que qualsevol altre candidat valencià).


Bon cap de setmana i diumenge no oblideu les vostres paperetes del Compromís.

A Espanya els feixistes poden presentar-se a les eleccions

Quants litres de tinta, quilograms de paper, i caixes de píndoles contra l'úlcera dl'estómac es degueren consumir durant les setmanes passades per la participació de Bildu en les eleccions de diumenge? Segurament serà incalculable... Quin aldarull es va armar per la decisió del TC de permetre'ls concórrer-hi! No diuen als seus estatuts, clarament, que estan en contra de la violència? Doncs, avant! Benvinguts a la legalitat.

En canvi, em sorprén que cap dirigent polític, grup mediàtic o líder de masses, pose el crit en el cel perquè un partit com 'España 2000' puga presentar-se a les eleccions.

dimecres, 18 de maig de 2011

Mònica Oltra, aquesta nit en Canal 9


Canal 9 emet aquesta mitjanit -horari per garantir que no ho veurà ningú- un nou dels pseudodebats als que ens té aconstumats cada vegada que hi ha una cita electoral. Pseudodebat perquè els participants, intercalen una sèrie de monòlegs sobre diversos temes, sense possibilitat d'interacció. La gran protagonista d'aquesta nit serà la candidata per Compromís, Mònica Oltra, que, com ens té acostumats, lluirà una nova camiseta reivindicativa. Com podeu observar, en aquesta ocasió, contra la manipulació informativa de l'ens autonòmic.

Per als que no la conegueu, vos recomane que no tingueu por de perdre un poquet del vostre temps, per escoltar-la aquesta nit a la tele de tots. Ja veureu com no vos decep. I, qui sap, tal vegada vos canvia el vot per al pròxim diumenge.

'No els voteu' 'Democràcia real, ja'

No estan -que sapiem- afiliats a cap partit. No reparteixen propaganda electoral amb la foto de cap líder amb un somriure retocat per Photoshop. Ningú els esperava en aquesta campanya. Però han volgut dir la seua i han aconseguit centrar l'atenció de tots els mitjans de comunicació. Els parlem, com supose que hauran endevinat, dels col·lectius que reivindiquen 'Democràcia real, ja', que han nascut al caliu de les xarxes socials. En els últims dies s'han fet presents en algunes de les ciutats més importants d'Espanya (Madrid, Barcelona, València...) en concentracions en les quals carreguen contra el sistema polític actual. Aquestes concentracions, majoritàriament, estan formades per joves que han perdut l'esperança en el futur, però també se'ls han afegit gent de totes les edats, desencants amb la realitat política espanyola.

dimarts, 17 de maig de 2011

Una llàstima que no siguen eleccions totes les setmanes

Cada vegada que arriba una cita electoral als nostres polítics -especialment als alcaldes de poblacions no massa grans- els entra la dèria de mostrar als veïns que sí són capaços d'acometre eixa sèrie de xicotetes obres, amb les quals el dia a dia pot ser més fàcil. Parle de tapar eixe clot que, a poc a poc, va destrossant la suspensió del cotxe. D'eixe carrer que des que l'asfaltà Primo de Rivera, ningú ha tornat a prestar-li atenció. O d'eixe carrer peatonal que ha quedat molt més acollidor amb dos plantes i quatre flors. O d'eixos passos de vianants que necessiten dos o tres mans de pintura perquè els conductors advertisquen que han de parar, per a què la pobra tia Pepica puga creuar a l'altra banda del carrer, després de tres quarts d'hora esperant que algú es compadisca d'ella. En fi, eixes xicotetes coses que no costen res de fer, però que els alcaldes (i alcaldesses) només atenen, si falten tres o quatre setmanes per jugar-se la reelecció.

diumenge, 15 de maig de 2011

La candidatura Bloc-Verds-Compromís farà possible el canvi a Vilallonga

La coalició Bloc-Verds-Compromís de Vilallonga va celebrar ahir a la vesprada l'acte central de campanya, a l'auditori de la localitat saforenca, enmig d'un gran ambient. La candidatura encapçalada per Alfred Giner i Santi Alberca va aconseguir aplegar a un nombre prou estimable de llobers que quasi van omplir el recinte.

Ja tenim l'enquesta de 'El País'

Amics i amigues del meravellós món de la vidència preelectoral. Com no podia ser d'una altra manera 'El País' també vaticina que el PP de Camps arrassarà en els properes eleccions del 22 M. Les xifres d'aquesta enquesta són bastant semblants a les que va publicar el CIS -l'estudi preelectoral més favorable als populars. Segons l'enquesta que ha fet Metroscopia per a 'El País' el PP aconseguiria 59 diputats (5 més dels que té en l'actualitat). Els Socialistes Valencians baixarien dels 38 que tenen ara, fins als 33 (6 menys). Mentre que Esquerra Unida n'aconseguiria 7. Els grans derrotats en la lluita per tercer espai en l'hemicicle valencià seria la Coalició Compromís, que segons l'estudi, es quedaria a 8 dècimes de poder accedir-hi, amb un 4'2% dels vots.

Els veïns de la Llacuna farts de J.R.

Ja han passat deu anys des que els veïns de Vilallonga que tenen casetes a la Llacuna van fer els primers pagaments per poder gaudir d'electricitat. Com passa el temps! Recorde que per aquelles dates li vaig fer una entrevista a l'alcalde del poble, J.R., i m'assegurà que el mes següent la llum ja hauria arribat a les casetes. Però, el temps, eixe imponderable que lleva i dóna raons i posa a cadascú al seu lloc, ha demostrat que o bé J.R. mentia o bé, el que és pitjor, no tenia ni idea del que parlava.

Aquest afer és un autèntic drama per a les famílies més humils que van haver d'entrampar-se per poder pagar, en alguns casos, vora 6.000 euros. Eren molts diners, però, almenys, pensaven, milloraria la seua qualitat de vida. Desgraciadament, han passat els anys, continuen sense llum, sense diners i, a més, sense tindre clar com acabarà aquest fulletó.

divendres, 13 de maig de 2011

Enquesta d'Antena 3 i Onda Cero

El PP revalidarà la majoria absoluta i aconseguirà entre dos i quatre diputats més que en 2007. Aquest és el principal titular que es desprén de l'enquesta que l'empresa TNS Demoscopia ha realitzat per a Antena 3 i Onda Cero, que hem conegut hui.

Aquesta enquesta preveu que els Socialists Valencians perden entre quatre i sis diputats i, per tant, com a molt, arribarien als 34 escons.

La gran sorpresa, almenys per a mi, són els 9 escons que li donen a Esquerra Unida. Un resultat que deixaria fora del parlament valencià a la coalició Compromís que, com en el 2003, es quedarien a les portes d'arribar al 5% del totals dels vots, la injusta clau que dóna accés a les Corts.

En les pròximes hores coneixerem les enquestes del Levante (que fa quatre anys va pronosticar una victòria de l'esquerra, he, he!) i la de El País.

En qualsevol cas, com bé saben, l'única enquesta que val és la del 22 de maig. Esperem que siga diferent del que pronostica la majoria.

El PP, eixe partit 'valensianista'

Per favor, després de veure el vídeo que els enllace a continuació, que ningú torne a dir que l'únic partit que representa el sentiment valencianista és el Partit Popular de la Comunitat Valenciana. Ja ha passat a la història el decàleg que Camps va anunciar a Ares del Maestrat per fomentar l'ús del valencià. De fet, quan Aznar el va escoltar li va suggerir (ordenar) al Poc Honorable que l'oblidara immediatament. "Pero, Paco, amigo mío, no te estarás haciendo Abertzale", li va dir, segurament, José María, quan el va convidar a prendre un café, als jardins de la Moncloa.

Per al PPCV el valencià és una espècie de tumor que cal d'extirpar d'aquesta societat. Un tumor que ens allunya d'Espanya i del món. Un tumor que intenten tractar, impedint que milers d'alumnes estudien en valencià (especialment en els centres concertats). O reduint al màxim la llengua autòctona de la graella de Canal 9. O buidant les partides dels pressuposts destinats a la seua promoció. O, simplement, marginar-lo de la majoria d'intervencions públiques, tret que celebren el 9 d'Octubre, estiguen davant de gent de poble, o donen pas a una mascletà en falles.

Dóna fàstic l'actitud d'alguns membres del PP -com veuran en el vídeo- coaccionant  l'alcalde de Vila-real (quina cara se li queda) per a què parle en castellano o, pràcticament, obligant  l'alcaldessa de Torrent a demanar disculpes per ser valencianoparlant. Amb aquesta actitud al valencià li queda una generació o, com a molt, dos.

Lleven-se la carassa, senyors del PP, i diguen, clarament, que el valencià els importa un rave.


'Al Tall' i el "El romanç contra Camps"

Els membres d'Al Tall (amb Vicent Torrent al capdavant) en qualsevol altre territori de la Galaxia, tindrien auditoris, carrers i avingudes dedicades al seu nom. Que podem dir d'ells que no sapieu! Quin esforç recuperant els nostres sons tradicionals i posant veu i notes a les reivindicacions de la llengua i cultura pròpia! Però, com els he dit, això ocorreria en qualsevol part de la Via Làctea, tret d'ací, al País Valencià.

Fa vergonya que uns referents de la música i la cultura valenciana visquen tant al marge de la vida oficial i dels reconeixements públics. De fet, sembla tot un miracle que, amb els condicionants que pateixen tots els artistes que reivindiquen la llengua i la cultura dels valencians, hagen pogut celebrar els seus més de trenta anys damunt dels escenaris. Van fundar la banda allà per l'any 75 i, com han demostrat en els últims dies, continuen amb ganes de guerra.

dimecres, 11 de maig de 2011

L'etarra i la pancarta de Bildu

Fotos com la que il·lustra aquesta entrada fa que els que hem defensat (i defensem) la participació de Bildu en els properes eleccions del 22 de maig, ens quedem amb cara de babaus, i sense arguments. Molta gent (entre ells, jo) pot interpretar el gest de l'etarra Ander Errandonea com una burla. "Mireu, maketos", sembla que vulga dir l'etarra, "estic lliure i, a més, anem a tornar a les institucions basques. Quin gol vos acabem de clavar per tot l'escaire!" És cert que tots tenim el dret de la llibertat d'expressió, però no crec que eixir de la presó amb aquesta pancarta, haja sigut la decisió més intel·ligent que ha pres Errandonea en sa vida. Si mitja Espanya està carregant contra el Tribunal Constitucional per haver deixat que Bildu concòrrega a les eleccions, no els dones la raó amb aquesta acció. Estem davant d'una etapa clau per aconseguir la pau a Euskadi i cal pensar amb el cap, no amb els peus.

dimarts, 10 de maig de 2011

Compromís entrarà en les Corts, segons una enquesta electoral

El PP tornarà a revalidar la majoria absoluta que té a les Corts Valencianes i tot fa preveure que augmentarà el seu nombre d'escons. Aquest és el titular que es desprén de totes les enquestes electorals que s'han publicat fins el moment. En l'actualitat els homes de Paco (Camps) tenen 54 diputats. Si fem cas de l'enquesta del CIS, aquesta xifra pujarà fins l'esgarrifador nombre de 60. I dic esgarrifador, perquè si amb els indicis de corrupció que hi ha amb determinants membres del consell i, especialment, amb les dades econòmiques que indiquen, clarament, que la gestió de Camps ha sigut molt dolenta, no sé en què pensen la majoria dels valencians a l'hora de votar. Però, en fi, confiem que només es tracte d'un estudi demoscòpic i no d'una predicció.

Aquesta victòria popular continua sent igual de contundent, si ens fixem en l'enquesta que dilluns va publicar el diari Las Provincias. Camps trauria entre 58 i 60 diputats. Per contra, l'enquesta que va publicar el diari Público l'11 d'abril, només preveu que el PPCV aconseguisca un escó més que el 2007, és a dir, 55.

dilluns, 9 de maig de 2011

El dia en el qual Ell, no s'atreví a ser un súper heroi

Ell gaudia d'un bon dia. Tot i que és professor de secundària, hui pot pressumir que ha tornat a casa, amb la sensació d'haver fet els deures (mai millor dit). Els de segon D han treballat dur (bé, almenys no han parlat de les seues coses durant el quart d'hora que ha durat la sessió de lectura col·lectiva del llibre de Gemma Pasqual que tenen per al tercer trimestre). En el taller de valencià fins i tot l'alumne més intel·ligent, però que pateix d'alèrgia al paper i a la tinta, ha escrit el dictat a la pissarra i ha fet tots els deures, per segon dia en tot el curs (si en el fons sap motivar els alumnes! ).

dissabte, 7 de maig de 2011

Bildu

Arriba l'hora dels valents. L'hora d'enterrar les pistoles, donar a llum les paraules i despatxar els guardaespatles. Per a construir la pau, uns han d'aportar la P, uns altres han de fabricar la A, i la resta hem de posar la U. Perquè si volem que, d'una vegada per totes i per a sempre, la Pau s'instal·le al País Basc, tots hem d'aportar el nostre granet d'arena. Tots, inclús els que només hem estat de pas per eixa terra meravellosa.

Estic convençut que ara va de bo, com es diu als trinquets valencians. No crec que es tracte d'una treva trampa, com les anteriors. ETA ha dit que està pensant seriosament en deixar-ho per sempre, i fins i tot ha anunciat als empresaris bascos i navarresos que s'han acabat les extorsions i l'impost revolucionari. I, per què ara? Per la pressió policial? Perquè ja no compta amb el suport social d'altres èpoques? Perquè han vist la llum? Segurament per una barreja de tot açò.

divendres, 6 de maig de 2011

Per als que esteu cansats del PP-PSOE

Estem massa obsessionats a copiar l'estil de vida nord-americà: la coca-cola, els texans, les pel·lícules d'acció... Una obsessió que fins i tot arriba al sistema polític: als EUA els votants poden elegir entre els candidats republicans (molt conservadors) i els demòcrates (no tan conservadors). Ací, tot i que hi ha més opcions polítiques, els mitjans de comunicació (i els propis partits, amb allò del vot útil) també incentiven aquesta dupla: votaràs al PP o al PSOE? Dipositaràs la papereta de ZP o la de Rajoy? I què passa amb la resta? No compten? És per això que jo em pregunte moltes vegades si, en realitat, no serà tot una estratègia global pactada entre els dos. Per què, en realitat, hi ha tanta diferència entre uns i altres?

Comencem la campanya!!!!

La gent del col·lectiu del Bloc-Verds-Compromís de Vilallonga ja estem de campanya. Durant estes dos setmanes tractarem de fer arribar i explicar el nostre programa a tota la població. Un programa centrat en la dinamització econòmica del poble, la millor gestió dels impostos, la millora de les infraestructures esportives i culturals, la dignificació del nostre patrimoni natural i l'aposta per un ajuntament més participatiu i democràtic. En defintiva, com diem en el vídeo electoral, "Un poble on pintem tots". Allí ens voràs amb brotxes i pinzells, imaginant el poble que volem per al futur.

T'atreveixes a somiar amb nosaltres?

video

dimecres, 4 de maig de 2011

Més sobre la mort de Bin Laden

Osama Bin Laden (sempre i quan no fóra, en realitat, l'agent de la CIA Michael Taylor, com els deia en l'article anterior) va ser (utilitze el passat perquè, sembla que realment està mort) un ésser diabòlic. Només ell, estiga on estiga, sap quantes morts van inspirar en nom dels seus ideals radicals. Ara bé, el seu final hauria d'haver sigut un altre. Bin Laden hauria d'haver mort en una presó, després que un tribunal internacional el condemnara pels seus crims. Això sí que hauria sigut justícia, no el que s'ha fet, per molt que comptara amb el vistiplau de tot un Premi Nobel de la pau, com Barak Obama.

dilluns, 2 de maig de 2011

Obama despatxa l'actor que feia de Bin Laden

La vida està plena de paradoxes. Quan algú diu que creu en l'existència dels extraterrestres, hem de fer esforços sobrehumans per no trencar a riure. El mateix ens passa amb els que asseguren que han vist una presència del més enllà; o, fins i tot, hui en dia, amb qui declara creure en Déu. És la mateixa rialla dels xiquets que estan a punt d'abandonar l'infantesa, quan veuen la il·lusió dels seus germans menuts la nit del 5 de gener (que prompte oblidem la fe en els Reis d'Orient!). Tanmateix, quan s'escampen notícies al voltant de l'aparició d'un nou virus infernal que pot matar milions de persones arreu del món, o quan ens diuen que una determinada carn ens pot deixar el cervell com una esponja (com si no el tinguerem prou reblanit ja), correguem desesperats a la farmàcia perquè ens donen la vacuna que ens salvarà la vida o fem una foguera enmig de la plaça per cremar tots els entrecots suposadament embogidors. Per què considerem determinades creences com a ridícules i, en canvi, no posem en dubte cap de les informacions dels que mouen els fils de la nostra societat?