divendres, 20 de maig del 2011

A Espanya els feixistes poden presentar-se a les eleccions

Quants litres de tinta, quilograms de paper, i caixes de píndoles contra l'úlcera dl'estómac es degueren consumir durant les setmanes passades per la participació de Bildu en les eleccions de diumenge? Segurament serà incalculable... Quin aldarull es va armar per la decisió del TC de permetre'ls concórrer-hi! No diuen als seus estatuts, clarament, que estan en contra de la violència? Doncs, avant! Benvinguts a la legalitat.

En canvi, em sorprén que cap dirigent polític, grup mediàtic o líder de masses, pose el crit en el cel perquè un partit com 'España 2000' puga presentar-se a les eleccions.

Imagine que en els estatuts del partit no admetran que estan a favor de la violència, però els guants de boxa que il·lustren els seus cartells electorals i l'eslògan que els acompanya (Tu mejor defensa) deixen ben clares les seues intencions. Per altra banda, contra qui carreguen en els seus panflets? A qui acusen de portar tots els mals de la nostra situació econòmica? La resposta és molt senzilla: contra els immigrants. I jo em pregunte: per què la fiscalia no actua d'ofici contra aquestes manifestacions xenòfobes? Per què no se'ls aplica la llei de partits i se'ls deixa fora del joc democràtic? No interessa?

Ací, al País Valencià, España 2000 ja té representació a Silla i a Onda. No crec que, de moment, arriben a ser una força decisiva, però serà interessant veure quina evolució experimenta el vot ultra en aquestes eleccions. En les municipals de fa quatre anys EP200 va aconseguir vora 4.000 vots, i en les autonòmiques van fregar els 6.000. Segur que enguany n'aconsegueixen més.

I açò és perillós. És perillós perquè en època de crisi creix el sentiment racista i xenòfob i això pot afectar, dirèctament, a la convivència en els nostres pobles i ciutats. Cal fer pedagogia perquè la gent no es crega mentides interessades com que els immigrants saturen les hospitals,  o que reben més ajudes que ningú, o que la major part d'ells són delinqüents. Com a ciutadans del món, tots tenim el dret a abandonar el nostre país (amb les maletes a la mà i les llàgrimes a la cara) per buscar un futur millor.

I, a més, tampoc no hem d'oblidar que tots hem sigut (i podem ser) immigrants alguna vegada. Mon pare va vindre amb els meus avis a Xàtiva des de la seua Sevilla natal. La meua iaia va haver d'emigrar sis anys a França, perquè ma mare poguera tindre un futur. Qui sap si  les meues filles hauran de deixar València, si ací no troben oportunitats? Espere que no. Però, si es dóna el cas, m'agradaria que el país on arribaren les acollira amb els braços oberts i no els feren la vida impossible per ser estrangeres.

No permetem que el feixisme i la intolerància es queden a viure entre nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada