dimecres, 11 d’abril de 2012

Les Claus del ‘Rèquiem per Reginald Huxley’

                ‘Rèquiem per Reginald Huxley’ és un llibre de pirates, sense pirates. Una novel·la històrica que ocorre en l’actualitat. I una història d’amor plena d’entrebancs i sorpreses.
                L’inici del relat l’hem de buscar a principis del segle XIX, en plena Guerra de la Independència dels territoris que la Corona Espanyola tenia a Sud-amèrica. En concret la història succeïx al Virregnat del Perú, quan les autoritats espanyoles carreguen un vaixell anglés amb totes les riqueses de la catedral de Lima, per evitar que caiguen en les mans de les tropes independentistes. Malauradament per als interessos espanyols, aquell vaixell mai va arribar a la seua destinació prevista...
                La música també té una part fonamental en aquesta història ja que és una partitura, la del rèquiem en memòria de Reginald Huxley, la que té la clau per resoldre el misteri que naix en les pàgines de la novel·la.

La vida és per a llestos

               Un dels entrenadors que vaig tindre de xiquet ens insistia constantment que el futbol era un esport per a llestos. Com supose que hauran endevinat aquell entrenador no utilitzava la primera accepció de la paraula –intel·ligent–, sinó l’emprava com a sinònim d’espavilat o astut. No és que ens obligara a desmaiar-nos dins de l’àrea rival perquè l’àrbitre xiulara penal, no. Però pretenia que ens adonàrem que, moltes vegades, això del fair play queda políticament molt bé, pèro que la realitat era diferent.
                Amb els anys he arribat a la conclusió que aquell entrenador tenia part de raó i que en la vida ens trobem amb multitud d’exemples que ho corroboren. Per no allargar-me massa i no condemnar-los a un avorriment garantit, els parlaré de l’últim d’aquests exemples que ha saltat a l’opinió pública en les últimes setmanes: l’amnistia fiscal per als evasors d’impostos o, com prefereix anomenar-ho el ministre d’Hisenda, la regularització de rendes i actius.