dissabte, 26 de novembre de 2016

La Cuba de Fidel

La meua dona i jo vam visitar Cuba l'any 2007. Vam estar una setmana entre l'Havana i Varadero -el típic paquet que venen per a turistes-. He de confessar-los que vam tornar impactats per l'experiència humana que vam viure. Per no allargar-me massa i perquè la gent puga fer-se una idea ràpida del que vam veure, va ser com si, en comptes d'un avió, haguérem pujat a una màquina del temps que ens haguera portat a la postguerra espanyola. Situacions que havia escoltat nombroses ocasions en històries de la infantesa dels meus pares, allí, a Cuba, les vam conéixer en primera persona. Misèria, por i molt d'enginy per sobreviure dia a dia.

dimecres, 23 de novembre de 2016

Rita Barberà mor

Hui el dia ha nascut gris a València. Els núvols tapaven el blau del cel i una fina capa de pluja entonava unes notes malenconioses que, gota a gota, ens ha esguitat l’ànima amb tonalitats groguenques. Tot i que pareixia un dia normal de tardor (dels d’abans, quan la pluja no era notícia), no hem tardat a descobrir que estàvem ben equivocats. Perquè aquest matí, ben prompte, abans inclús que acabaren de posar tots els carrers, ha faltat Rita Barberà. En assabentar-se de la notícia, alguns, estic plenament convençut, deuen haver interpretat que la pluja, en realitat, eren llàgrimes del cel en memòria de l’exalcaldessa. No ha sigut el meu cas, que aquest matí no tenia l’ànim massa poètic. Més tard, però, més tard, cap al migdia, he recordat el dia del soterrar de la meua iaia. Plovia. I aquell dia sí que vaig voler pensar que algú en el cel plorava perquè la iaia ens havia deixat.

dilluns, 7 de novembre de 2016

Clinton o Trump?

Demà és la gran cita: quatre anys després toca tornar a votar per elegir el nou president de la república mundial. Perquè, ens agrade o no, qui pren possessió de l’escriptori del despatx oval governa el món. Gran part de les decisions que es prenen a la Casa Blanca ens afecten a tots. Per aquest motiu és absolutament injust que els nord-americans no ens deixen votar demà ni, tampoc, que no ens permeten presentar una candidatura per competir amb republicans i demòcrates.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

EL PSOE ESCENIFICA LA FRACTURA INTERNA

Ha parlat el comité federal del PSOE. Els socialistes s’abstindran i permetran que Rajoy torne a ser president del govern. El que encara no sabem és qui, com, quan i què suposarà això per al partit; perquè la decisió no s’ha pres per unanimitat. De fet hi ha un gran percentatge dels membres de l’òrgan que dirigeix el partit que no hi estan d’acord. De vegades cal ser pràctic. I el PSOE hauria hagut de ser-ho des del principi. Amb els resultats de les passades els socialistes tenien poques eixides. L’esquerra havia perdut suports respecte a les eleccions de desembre. En aquella ocasió, tot i que tampoc era senzill, s’hauria pogut articular un govern progressista. Però els càlculs de Pablo Iglesias van fallar (va dir no a Pedro Sánchez) i sis mesos després, a banda de no superar al PSOE com a referència en l’esquerra, Rajoy aconseguia millorar els resultats del PP. L’escenari que se li presentava al PSOE, per tant, era el següent: o intentar formar govern amb Podem i tots els partits nacionalistes i independentistes; o deixar que Rajoy siga president; o forçar noves eleccions.