Em produeix fàstic
que algú puga veure normal que hi haja homes que s’organitzen en grups per agredir
sexualment una dona. M’entren ganes de vomitar quan algun homo erectus presumeix
d’anar d’anar de caça i que per als seus fins empra qualsevol droga que anul·le
la voluntat de les víctimes. És fastigós que algú puga riure o aplaudir els
vídeos que aquestes bandades de psicòpates graven per deixar testimoni de les
seues gestes.
dijous, 26 d’abril del 2018
dimecres, 25 d’abril del 2018
Rèquiem per Cristina Cifuentes
Ja ha caigut la
presidenta. Ja se n’ha anat. O millor dit, ja se l’han carregada. Així és. Perquè
Cifuentes, amb independència de la cleptomania que sembla que pateix o les facilitats
que va tindre per traure’s un màster, ha sigut una víctima de les lluites
internes del PP. La ja expresidenta assegura que l’han tombada per haver fet
bandera de la lluita contra la corrupció. Que els roïns (que en el seu partit n’hi
ha uns quants) no li ho han perdonat i s’ho han volgut cobrar. Ha tingut sort,
la nostra heroïna, de no viure al Chicago dels anys 30 o de liderar l’oposició
contra Putin, perquè, llavors, el seu final hauria sigut encara més dramàtic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)