diumenge, 8 de maig de 2016

Digueu-me ingenu

Segurament ho sóc, ingenu. O il·lús. Trien l’adjectiu que més els agrade. A mi em dóna igual. Bé, no exactament. Si haguera de triar-ne un, potser, em quedaria amb el segon. Il·lús. Per què? Perquè l’il·lús és aquell que té il·lusió. Sí, ja sé que habitualment quan la gent qualifica a algú d’il·lús és perquè confia en excés que puga fer-se realitat algun desig d’eixos que el sentit comú qualifica d’irrealitzables. Però, fins i tot, en aquests casos, quan els desitjos de qui els escriu no tenen pinta que prosperen (raons, n’hi ha moltes), m’agrada que em qualifiquen d’il·lús.