dilluns, 26 de novembre de 2012

MAS APRÉN A CONJUGAR EL VERB RETALLAR (EN PASSIVA)



Estic convençut que a hores d’ara Artur Mas i els seus companys de partit continuaran pegant-se cabotades contra la paret, després d’haver assumit els desastrosos resultats electorals d’anit. Els ha eixit el tir per la culata. Han pecat (tant el partit, com el líder) de prepotència i de megalomania. Mas va voler apuntar-se a l’explosió d’independentisme que es va visualitzar el passat 11S i va intentar aprofitar eixe sentiment en benefici propi. Me l’imagine assegut al sofà de casa, amb el somriure ben dibuixat entre les galtes, amb una copa de brandy a les mans –Torres, per a més senyes–, somiant amb els llibres d’història del futur. Uns llibres que el destacarien com al President de la Generalitat més important de tots els temps, per damunt –fins i tot– de Pujol o de Tarradellas: “Artur Mas, l’home que aconseguí la independència per a Catalunya.” Però la retallada del suport popular que ha patit CiU en aquests comicis han trencat aquest somni.

dijous, 22 de novembre de 2012

El paradís



Volen que em crega que m’han expulsat del Paradís. Que només sóc una pedra. Que no tinc ànima. Com un llibre sense lletres. Com un ocell sense plomes. Com un ciri sense llum.

Volen que em crega que ma casa ja no és ma casa. Que les meues filles no tenen pare. I que la meua dona vist de negre i em porta flors cada diumenge.

Fins i tot, algunes nits sense llençols, jo també he somiat amb l’Edén, he plorat abraçat a les meues cadenes i, en alçar els ulls, només he vist la tapa d’un taüt.

dimecres, 21 de novembre de 2012

Mas, Pujol, Pedro Jota i Suïssa


Resulta, com a mínim curiós, que una setmana abans de les eleccions catalanes El Mundo –el periòdic de referència de la dreta moderada espanyola (si és que a Espanya podem fer conviure els dos termes)– haja tret a la llum un informe de la policia que assegura que Artur Mas i Jordi Pujol tenen comptes milionaris de dubtosa procedència a Suïssa. Quina coincidència, no? Però no s’equivoquen, en la vida pública res ocorre per casualitat. Per què els agents de Pedro Jota no ho van traure fa un mes o dos. O per què no s’han esperat a la setmana que ve? La resposta, molt fàcil: perquè si no, no hagueren aconseguit el seu objectiu que no és un altre que embrutar la imatge del candidat del partit que podria haver guanyar les eleccions amb majoria absoluta i iniciar així el tan temut procés independentista.

dijous, 15 de novembre de 2012

QUARANTA-HUIT



Hui volia riure.
Però
 m’han esborrat els llavis.
Volia córrer, volar,
pujar al cel
 i acariciar les estreles...
Però
m’han nugat les cames,
m’han cremat les ales
i m’han tallat les mans.