dilluns, 26 de novembre del 2012

MAS APRÉN A CONJUGAR EL VERB RETALLAR (EN PASSIVA)



Estic convençut que a hores d’ara Artur Mas i els seus companys de partit continuaran pegant-se cabotades contra la paret, després d’haver assumit els desastrosos resultats electorals d’anit. Els ha eixit el tir per la culata. Han pecat (tant el partit, com el líder) de prepotència i de megalomania. Mas va voler apuntar-se a l’explosió d’independentisme que es va visualitzar el passat 11S i va intentar aprofitar eixe sentiment en benefici propi. Me l’imagine assegut al sofà de casa, amb el somriure ben dibuixat entre les galtes, amb una copa de brandy a les mans –Torres, per a més senyes–, somiant amb els llibres d’història del futur. Uns llibres que el destacarien com al President de la Generalitat més important de tots els temps, per damunt –fins i tot– de Pujol o de Tarradellas: “Artur Mas, l’home que aconseguí la independència per a Catalunya.” Però la retallada del suport popular que ha patit CiU en aquests comicis han trencat aquest somni.

Ningú (i quan dic ningú em referisc tant als responsables de campanya de CiU, com a la majoria de mitjans de comunicació i al públic en general) no esperava uns resultats tan paupèrrims de la formació liderada per Mas. Sí, és cert que les retallades socials havien devaluat la seua imatge. També és cert, que no tot el món acabava de creure’s el fervor independentista de CiU. I bé, fins i tot, podríem pensar que la notícia apareguda en El Mundo podria haver fet reflexionat a algú... Però les enquestes (tret d’una d’un periòdic anglés que va passar mig desapercebuda) destacaven que Mas i CiU, més o menys, repetirien els resultats de les eleccions anteriors. Una vegada més s’han equivocat.

Si el món de la política fóra normal, el que hauria de fer Mas en aquest moment és presentar la  dimissió. El líder de CiU va demanar al poble català una majoria important per poder posar en marxa la seua fulla de ruta cap a la independència. I no només no ha aconseguit aquesta majoria, si no que ha perdut dotze escons. Però no, no se n'anirà. El premi al seu fracàs serà presidir la Generalitat uns altres quatre anys (com a màxim).

Ara, que a ningú se li passe pel cap que la debacle de CiU deslegitima el procés sobiranista dels catalans. El pla Mas, certament, ha passat a la història, però el Parlament català, majoritàriament, és independentista (CiU, 50 diputats; ERC, 21; Iniciativa, 13; la CUP, 3; i també podríem sumar a algun que altre diputat del PSC –que en glòria estiga–). Per tant, no sabem si serà A, o si serà B, el cas és que aquesta legislatura, el debat independentista estarà sobre la taula. I el primer que veurem serà l’aprovació de la Llei de Consultes Populars que, amb total seguretat, pactaran CiU i ERC. Avorrir-nos, no ens avorrirem.

I què farem els valencians? La resposta és molt senzilla: continuarem ofrenant noves glòries a Espanya. Per a alguns, açò pot ser negatiu. Per a uns altres, positiu. En definitiva, és el que hui, majoritàriament, senten els habitants s’aquest país, que fa molts anys que abandonà les intencions de ser-ho.

1 comentari:

  1. Jo crec que el panorama és força més complicat. Fas referència al clam independentista de l'11 de setembre. Pensa que sense diners ni hi ha clam ni hi ha res. I qui va finançar, aleshores l'ANC, que convocava la manifestació? Sembla que CIU. La maniobra, si més no, ja estava orquestrada abans que se'n fera ressò.

    ResponElimina