CRÒNIQUES DES DE XOPILÀNDIA

L’ESPORT I LA POLÍTICA

2012-05-29T22:58:00.004+02:00

La xiulada que el passat divendres les aficions del Barcelona i de l’Athletic van dedicar a l’himne espanyol i a la família reial durant els vint-i-set segons previs a la disputa de la final de la Copa del Rei, han tornat a omplir els bars i les cafeteries de tertúlies enceses. Uns ho han celebrat, sobretot per Catalunya i pel País Basc, i uns altres ho han criticat durament. A favor, els que pensen que estan de sobra en un país construït amb una perspectiva excessivament castellana. I, també, els que no es lleven del cap les llàgrimes d’aquell elefant boswanés, que un matí del passat mes d’abril va tindre la mala sort de creuar-se en el camí del rifle de Joan Carles I, el Caçador. En contra, els que no toleren una Espanya que puga escriure’s sense “ñ”. I també, qui considera que no s’ha d’utilitzar l’esport com a plataforma política.

Aquests últims, al meu parer, tenen part de raó, ja que l’esport hauria de ser simplement això, una competició o un espectacle. Per desgràcia, els amants de l’esport veiem, amb cert desencant, que esport i política van, han anat i aniran, massa sovint, de la mà de la política. I per molt que moleste als que van criticar la xiulada del Calderón, la unió entre el futbol (o qualsevol altre esport) i la política no l’han inventat ni els independentistes bascos ni els catalans. El poder, ja siga pel seu factor narcòtic o per les enormes possibilitats propagandístiques, sempre ha volgut controlar de prop les manifestacions esportives.

“PANEM ET CIRCENSES”

Diuen que va ser la mussa del poeta llatí Juvenal qui va crear l’expressió “pa i circ” per referir-se als ingredients bàsics que havia d’utilitzar un governant per mantindre les masses entretingudes i allunyades de la vida política de Roma. D’aquesta manera, les corrupteles i les piruetes dels governants amb els diners públics podien passar inadvertides i, per tant, impunes.

“L’ORGULL DE LA RAÇA ÀRIA”

El Partit Nazi es va fer amb el control d’Alemanya –entre d’altres coses– gràcies al domini de la propaganda i a l’enorme capacitat per influir en un poble que no passava per la seua millor època d’autoestima. L’esport va ser un dels canals que els nazis aprofitaren per llançar els seus missatges. L’any 36, tres anys abans que a Hitler se li passara pel cap envair Polònia, Berlín va acollir l’onzena olimpíada. El partit nazi volia aprofitar aquests jocs olímpics per mostrar a tot el món el progrés de l’Alemanya nazi i la superioritat de la raça ària. Per desgràcia per als interessos del Reich, un atleta nord-americà, de raça negra, Jesse Owens, s’encarregà de traure els colors –mai millor dit– al führer, en convertir-se en el gran triomfador d’aquells jocs, amb quatre medalles d’or.

“YANKEES CONTRA SOVIETS”

No caldria oblidar les connotacions bèl·liques que durant la Guerra Freda –que dividí el món en dos grans blocs, socialistes i capitalistes– tingueren les confrontacions esportives entre nord-americans i soviètics. Recordem, per exemple, la mítica partida d’escacs que va enfrontar Bobby Fischer i Boris Spassky a Reikiavik en 1972. Es jugava només qui era el millor jugador d’escacs del moment? O per contra, la superioritat d’un model polític sobre l’altre?

Uns anys més tard, en 1980, els Jocs Olímpics es van disputar a Moscou. I seguint el guió d’aquella no-guerra, el president nord-americà, Jimmy Carter, va encapçalar el boicot del bàndol capitalista a la celebració d’aquelles olimpíades. EUA i alguns dels seus aliats més importants com la RFA (Alemanya Occidental), el Japó o l’Argentina es negaren a participar-hi. Quatre anys més tard, a Los Àngeles, els soviètics van pagar els nord-americans amb la mateixa moneda.

“SETEMBRE NEGRE”

Ara, que si parlem de la utilització propagandística d’uns Jocs Olímpics caldria detenir-se uns instants en els tràgics esdeveniments de Munich 72. La matinada del 5 de setembre de 1972, vuit membres de l’organització Setembre Negre van entrar a la vila olímpica i van segrestar onze atletes de l’equip israelí, per reivindicar l’alliberament d’una sèrie de presoners palestins. Aquesta acció terrorista, desgraciadament, després d’un intent frustrat de rescat, va finalitzar amb la mort dels onze atletes, de cinc dels terroristes i d’un oficial de la policia alemanya.

“UNA, GRANDE Y LIBRE!”

A Espanya, el règim de Franco es va aprofitar de la popularitat d’alguns dels seus esportistes més destacats per potenciar determinats valors propers al seu ideari. Em vénen al cap noms com el xiquet prodigi dels escacs, Arturito Pomar; boxejadors com ara Pedro Carrasco o Urtáin; aquella àguila ciclista de Toledo, anomenada Federico Martín Bahamontes, o la mateixa selecció espanyola de futbol que l’any 64 guanyà la Copa d’Europa a la totpoderosa Rússia Comunista de Yashine, amb el ja mític gol de Marcelino.

“ME GUSTA EL FÚTBOL...”

Espanya és un país eminentment futboler i, tant els polítics, com alguns personatges amb pocs escrúpols han sabut aprofitar-se’n. Ací al País Valencià en tenim algun exemple. Ja no és cap secret que el consell va facilitar diverses operacions rocambolesques al València, perquè no desapareguera, per culpa de la mala gestió dels seus dirigents. Li van requalificar uns terrenys a la partida de Porxinos de Riba-roja de Túria i, a més, l’espai que ocupa l’actual Mestalla. Un autèntic “pelotasso” en paraules del president valencianista d’aquells anys, Juan Soler.

Aquestes ajudes al club valencianista, però, es veu que no van ser suficients, i poc de temps després, el govern de Camps –valencianista acèrrim– va suggerir al president de Bancaixa, el dimitit Olivas, que donara un crèdit a la Fundació del València CF per comprar la majoria de les accions que es van posar a la venda durant l’última ampliació de capital, ja que, com se sol dir, no les comprava ni Perry, i el València corria el risc d’entrar en concurs de creditors. No pensen que són exagerades aquestes mostres d’estima per a un equip de futbol que, en teoria, és una empresa privada, una SAE?

Si la societat no canvia la mentalitat i li lleva a l’esport l’excessiva transcendència que té en l’actualitat, els governants de torn continuaran utilitzant-lo per manipular-nos i mantindre’ns adormits. A tots ens agrada que el nostre equip guanye la lliga, la copa o la Champions; però crec que tots seríem un poquet més feliços si els nostres diners s’invertiren on cal. Obrim els ulls. No ens deixem cegar per la passió futbolística. Al cap i a la fi, un partit de futbol només és un espectacle en el qual vint-i-dos milionaris corren darrere d’un baló.

Bye, bye, José Luis

2012-05-22T22:14:00.003+02:00

“Han ocorregut coses difícils d’explicar”. Amb aquesta frase lapidària, envoltada de misteri i, per damunt de tot, amb una clara intenció exculpatòria, José Luis Olivas va posar punt final al seu periple com a president de Bancaixa. No ha sigut gens original. S’ha cenyit estrictament al guió i no s’ha permés cap improvisació de figura estelar. Se n’ha anat traent pit per la seua gran labor i, més o menys, ha culpat al “cha cha cha” de la ruïna que ens ha deixat.

Quan Olivas arribà a la presidència de Bancaixa –com a premi, després que els homes de Paco finiquitaren la seua carrera política–, l’entitat bancària encara estava al servei dels valencians i tenia cert paper com a dinamitzador de la nostra economia. És clar que aquesta faceta dinamitzadora l’assumia per haver-se convertit, de facto, en la vidriola del govern valencià. Vuit anys després, Bancaixa s’ha diluït en Bankia (junt a Caja Madrid i una sèrie d’entitats menors).Ha hagut de ser nacionalitzada per l’Estat, per evitar la seua caiguda. I, en lloc de potenciar cap activitat econòmica, s’ha convertit en un autèntic problema.

És cert, com va dir Olivas, que han ocorregut moltes coses en aquests vuit anys, però no siguem hipòcrites, no són tan difícils d’explicar. En primer lloc, caldria dir que és escandalós que els membres del consell d’administració de qualsevol caixa d’estalvis isquen dels principals partits polítics, tinguen idea o no de com puja o baixa l’Euribor. Aquesta vinculació amb els partits polítics ha fet que les caixes, en aquest cas Bancaixa, ballaren al ritme del governant de torn, com feien les rates d’Hamelín, quan va aparéixer aquell famós flautista. Ací, sense furgar massa, simplement amb els diners que van donar a equips de futbol com el València, ja n’hi ha prou perquè ens done un infart. Saben quants milions d’euros li deu el València a Bancaixa? Millor no pensar-ho.

Però aquest no ha sigut l’únic error de la gestió d’Olivas. Durant el seu mandat Bancaixa s’ha llançat a l’especulació urbanística –el seu gran llast actual– i ha finançat o promogut uns quants PAIs i camps de golf per tota la nostra geografia. És cert que tots ho feien; però se suposa que els responsables d’un banc són experts en economia i haurien d’haver vist que dos per deu no sempre són vint.

Tampoc voldria oblidar-me de la gestió exemplar d’Olivas al front del Banc de València. Efectivament, “han ocorregut coses difícils d’explicar”. Se’n recorden del forat que va deixar el de Montilla al Banc de València? Se’n recorden de la seua dimissió precipitada, encara no fa un any, quan es va descobrir el pastís? On estan tots eixos milions d’euros?

Espere (desitge), senyor Olivas, que no el tornen a posar al capdavant de cap entitat pública (o privada), perquè ens podem fer una idea de com pot acabar. Amb tot, el que em pareix més indignant és que la justícia només actue contra el pobre home que furta un pot de tomaca i un quilo d’arròs per alimentar la seua família.

Ja està bé...

Les mentides de la conselleria d'Educació

2012-05-17T09:48:00.000+02:00

Des que el Consell va mamprendre la croada contra la Comunitat Educativa, ha anat acompanyant els retalls amb una campanya de desprestigi contra els docents, per comptar amb la complicitat de la societat. Un procés en el qual ha gaudit de la col·laboració dels mitjans afins (els que controla i els que subvenciona d’una o altra manera). Des del principi han volgut que calara aquest missatge en l’opinió pública: “nosotros no hemos aplicado ningún recorte. Los profesores sólo se movilizan porque el año que viene trabajaran dos horas más y porque algunos cobraran menos.”

Després van tornar a assenyalar amb el dit acusador els docents pels excessius dies de vacances que tenim i pel nostre horari privilegiat. Fets que es van aprofitar per posar en marxa una sèrie de mesures per al curs que ve, per conciliar la vida laboral i la vida familiar. És clar, la vida familiar de la resta de treballadors, perquè els professors, ja ho hem d’assumir, no tenim dret a cuidar dels nostres fills ni a gaudir de temps lliure amb les nostres parelles. I és que, de vegades penses que la funció que més valoren les famílies de la nostra labor docent és la de guarderia. Importa poc que aprenguen o no; l’important és que no estiguen a casa molestant.

Ara, quan els sindicats han anunciat les mobilitzacions contra aquesta política de retalls, la consellera va demanar, per favor, que no coincidiren aquestes protestes amb l’horari escolar, per no danyar els nostres estudiants. Vaja, li va faltar dir, “no penseu tant en la vostra butxaca, que podeu perjudicar el futur dels vostres alumnes.” De fet, aquesta va ser la idea que l’informatiu de Canal 9 va voler traslladar ahir als seus espectadors per informar de la jornada de vaga. El primer pla de la notícia va ser el d’un col·legi de Godella i, a continuació, el tall de veu d’un pare –en representació de tots els pares i mares del País Valencià– que manifestava aquesta mateixa idea: “les protestes dels professors no haurien de perjudicar els nostres fills”.

I, què volen que els diga, part de raó tenen. Els professors no hem de perjudicar els alumnes amb les nostres actuacions. Però, per descomptat, les mesures del govern valencià tampoc ho haurien de fer. O és que l’augment de xiquets per classe que es preveu per al curs que ve és una mesura pedagògica revolucionària? O és que la falta de beques afavorirà les famílies que menys tenen? I què passarà amb les baixes de professors que no es cobriran? Saben vostés que els seus fills, a partir de ja, es podran quedar dos setmanes sense professor, sense que ningú de Conselleria moga un dit per solucionar-ho?

No és pot assenyalar com a únics culpables del fracàs del nostre sistema educatiu als que estem dia a dia al peu del canó, treballant cada dia amb menys recursos, per l’educació dels nostres xiquets i xiquetes. Com poden dir que aquests retalls no afectaran en res a la qualitat de la nostra educació pública? Si amb els recursos que tenim la taxa del fracàs escolar és de les més altes d’Espanya i d’Europa, què ocorrerà a partir del curs que ve, quan es reduiran considerablement?

Els ganduls dels professors es manifesten

2012-05-16T23:13:00.002+02:00

Els professors som uns desvergonyits. És així. I ja és hora que comencem a assumir-ho. Perquè si tot el món t’assenyala pel carrer i et diu que ets un desvergonyit, no podem pensar que tots ells estan equivocats, o sí? Supose que som uns desvergonyits, perquè quan vam començar a preparar les oposicions per convertir-nos en funcionaris de l’Estat, vam amenaçar de mort a la resta del planeta perquè no es presentaren. A sant de què? Només nosaltres, l’essència de l’espècie humana, teníem dret a entrar a la funció pública.

Admet, també, que sóc un desvergonyit per cobrar a fi de mes i per reivindicar una remuneració digna. Si fins i tot els banquers treballen per amor a l’art!

La meua família també pensa que sóc un desvergonyit. No suporten la meua patxorra existencial, que m’aboca a dur-me la feina a casa. Mea culpa, sóc un treballador improductiu. I, demane disculpes per utilitzar la paraula ‘treballador’, per si amb ella he ofés a algú.

També volia disculpar-me, en nom de tots els meus companys, per pretendre continuar cobrant el meu salari quan, alguna vegada, he patit una grip i no he pogut anar a l’institut. O quan he necessitat demanar-me una baixa perquè em tracten una d’eixes malalties de llarga durada. Com hem pogut ser tan atrevits!

Sóc, com la resta del meu col·lectiu, un ésser menyspreable. M’alce abans de les sis del matí només per fotre els veïns. Em passe cada dia tres hores al cotxe, simplement plaer de conduir (hauré de comprar-me un BMW, perquè amb el peasso sou que tenim...). Mil dos-cents quilòmetres a la setmana, que ràpid que es diu: MIL DOS-CENTS QUILÒMETRES A LA SETMANA. Que més dóna que el preu del gasoli estiga prohibitiu! Si ens el paga la Conselleria!

Reconec que mereixem que ens expulsen del país. En veritat som nosaltres els responsables d’aquesta crisi. Som nosaltres els que, amb les nostres classes, vam convéncer els alumnes perquè manipularen els seus pares i es llançaren a la especulació immobiliària. Hem sigut nosaltres, qui des de la pissarra, explicàvem una i una altra vegada els beneficis de les requalificacions i els pelotassos. De fet, vam ser nosaltres qui animàrem a la joventut perquè abandonara les aules i se n’anara a l’obra per cobrar el doble o el triple que nosaltres. També vam ser els responsables, especialment els professors de valencià, que les administracions públiques deixaren de pagar als seus proveïdors. La veritat és que encara no sé per què no ens ha reclamat el Tribunal Internacional de l’Haia.

Per tot açò, comprenc que ningú faça cas de les mobilitzacions que hem començat hui. A qui li importa que cada any n’hi haja menys recursos (econòmics o humans) en l’ensenyament públic? Què més dóna que l’any que ve la conselleria expulse del sistema a més de tres mil professors per culpa de massificar les aules? Li interessa a algú que enguany encara no s’hagen pagat les beques i que l’any que ve, ja veurem si en convoquen? I què passa amb l’augment de les taxes universitàries?

Ja sé que l’equivocat sóc jo i que, com a professor, sóc un dels principals sospitosos de l’assassinat de Kennedy, però... algú s’ha parat a pensar quin futur ens espera, si acabem transformant l’educació d’un dret a un privilegi?

2400 sols, 96 llunes i uns quants núvols

2012-05-15T16:35:00.002+02:00

Es van conéixer a classe. La primera vegada que parlaren ell es va burlar d'ella. Ella li digué que era un imbècil. Però, en el fons, darrere d'aquella aparent hostilitat, ell feia temps que s'havia fixat en ella. I ella... Bé, ella pel que va confessar després, des del principi de curs no li llevava l'ull.

Acabaren les classes. Es va celebrar un sopar; però ell va preferir anar-se'n al seu poble. Ella, que havia tret el millor vestit de l'armari, es va conformar amb la companyia de la lluna.

Una setmana més tard, ell buscà el telèfon d'ella en les pàgines blanques. I quaranta-cinc minuts de conversa després, se n'adonaren que, tal vegada, aquell curs havien perdut massa temps i que calia recuperar-lo. I van quedar per prendre un tallat. I quedaren per berenar en una xocolateria que ja no existeix. I anaren a la platja. I els dies passaven i cap dels dos s'atrevia a transformar aquella amistat en algun sentiment més intens.

Fins que un dia decidiren anar al cine i acabaren amb aquella missió impossible. I junt a la ribera d'un riu beneït per la inspiració d'Escrivá de Balaguer, descobriren sensacions que, almenys ell, només havia viscut en el seu món oníric. Aquell dia salpà el seu veler i s'endinsà en una mar d'aigües incertes, en ocasions serena, de vegades tempestuosa.

I a bord d'aquell vaixell, fa 2400 sols, 96 llunes i uns quants núvols que reberen l'impuls dels senyors de la Rosa dels Vents i iniciaren una nova etapa. Amb molta paciència aquell veler anà descobrint nous móns i ha anat superant tots els esculls que la mar els anà proposant.

En aquest temps la tripulació del vaixell ha crescut i, tot i que s'intueixen núvols negres de tempesta, ella i ell s'agafaran de les mans i no tremolaran quan brame l'oceà. I cantaran quan les ones sacsegen el buc. I s'abraçaran si s'apaga el foc. I si s'esgarren les veles, remaran amb les mans. I si canten les sirenes, les saludaran i continuaran avant. I si han de plorar, ploraran junts. I si alguna vegada la brúixola s'oblida de funcionar, miraran al cel i seguiran el camí dels estels. I quan els coloms anuncien les costes d'Ítaca, somriuran i recordaran aquell dia que ell es burlà d'ella i ella li digué que era un imbècil. Aquell dia que pujaren al veler.

Fa 2400 sols, 96 llunes i uns quants núvols.

Per on para la Bastilla?

2012-05-09T22:25:00.002+02:00

Sempre he sigut un home molt pacífic. No m’agrada la violència. Tot i que alguna vegada he perdut els nervis, com a qualsevol li pot passar, sóc una persona més partidària del diàleg que del “fes açò, per imperatiu legal dels meus òrgans masculins ovoides”. Ara bé, reconec que el got de la paciència està a punt de vessar i la inexistent sang de revolucionari que corre per les meues venes, cada dia avança una passa més cap al costat fosc. Hui, amb la notícia de la nacionalització de Bankia, tinc ganes de traure el meu sabre làser i buscar a algun Luck per confessar-li que sóc son pare. Ja està bé de prendre’ns el pèl!

No té sentit –o almenys jo no sóc capaç d’entendre-ho– que a nosaltres, al populatxo, ens baixen el sou, ens ofeguen amb impostos indirectes, ens faciliten la incorporació al càsting de la nova versió de “Els dilluns al sol” i, si parlem de retalls, l’únic que encara no ens han retallat és el nostre membre viril (tot arribarà). En canvi, als inútils –m’agradaria emprar un altre qualificatiu, però el meu Lord Sith no em deixa– que han arruïnat un banc, els donen palmadetes a l’esquena, cigarrets havans i alguns maletins de cuiro plens de bitllets morats.

No hi ha dret que qui ens alcem cada dia abans que el sol supere la fase REM del son, siguem els que patim les conseqüències de les males gestions d’altres. Per què el meu millor amic treballa als Estats Units amb un sou que dobla el que la meua dona i jo cobrem; i ací, per contra, no arribaria ni a vuit-cents eurista? Per què cap responsable polític que s’ha enriquit o ha permés que els seus amics s’enriquisquen, ha de gaudir del respecte de la gent i d’una posició social envejable, en lloc de dormir dia sí i dia també a Picassent? Per què hauré de triar quina de les meues dos filles podrà anar a la universitat?

Jo no sóc capaç de trobar les respostes a aquestes preguntes. Però tinc clar que en altres èpoques, açò no passaria. Els francesos li ho van dir ben claret a Lluís XVI i a Maria Antonieta.

‘LA RONDALLA DE LA FADA DE LES ALES DE PAPER’

2012-05-05T18:48:00.003+02:00

Fa molts, molts anys; tants, que fins i tot, encara no s’havien inventat les paraules, va nàixer una fada a qui posaren el nom de Farigoleta. Només arribar al món va rebre les seues primeres ales: les de paper. Si tot anava bé i superava tots els reptes que les criatures de la seua natura han de superar, en deu anys canviaria eixes ales de paper, per les de cristall. Quinze anys més tard aconseguiria les d’or. I vint després, com sospiraven totes les fades des que eren ben petites, guanyaria les de pols màgics de diamant. Però, malauradament, molt poques les aconseguien.

El primer encàrrec que va rebre Farigoleta va ser el de custodiar el Bosc de les plantes de somriures trist; un dels molts boscos màgics que antigament tant predominaven per les nostres muntanyes. Ella havia d’encarregar-se de mantindre la pau entre totes les criatures que hi vivien, i, a més, protegir el bosc de qualsevol amenaça; les més perilloses: l’accés dels humans (o dos potes com ens anomenen les criatures del bosc) i les esgarrifadores incursions dels temibles incineradors que ho deixaven tot reduït a cendra i carbó.

Farigoleta va començar amb il·lusió aquest primer repte. Pel matí vigilava que els fills dels donyets i dels gnoms no tingueren cap problema a l’hora d’anar a l’escola. Per les vesprades feia una ronda per tot el bosc per si algú necessitava la seua ajuda. I per la nit pujava a la branca més alta del Roure pare per controlar que no s’acostara ni cap incinerador, ni cap dos potes amb males intencions.

Però dos o tres anys després, com aquell bosc era molt tranquil i mai no ocorria res, Farigoleta, a poc a poc, va substituir les tasques que li havien encomanat, per unes altres que va trobar més entretingudes. Pels matins abandonava el bosc i pujava, volant, volant, fins la Muntanya Blanca per contemplar l’eixida del sol. Moltes vesprades s’escapava per jugar i riure amb alguna de les incomptables papallones que poblaven aquell bosc. I quatre de cada tres nits pujava al cel per engrunsar-se en l’estela d’algun meteorit intrèpid.

Aquesta conducta irresponsable no va passar inadvertida a dos indesitjables incineradors que feia un temps que seguien tots els moviments de la fada. Llavors, una nit van aprofitar que ningú vigilava, per entrar al bosc, i escampar la seua maldat. L’incendi va ser terrible. Els arbres cridaven, els animals fugien desorientats i els gnoms ploraven veient com desapareixia el seu món… I mentrestant Farigoleta d’estrela en estrela.

Quan la petita fada va tornar, cansada de tant de jugar, en veure el desastre que havia ocorregut va trencar a plorar. S’havien cremat tots els arbres i havien mort la major part d’animals i criatures… El lloc que abans havia sigut un paradís, s’havia convertit ara en un infern desolador.

Aleshores, quan la fada va caure en terra plora que ploraràs, va aparéixer la Mare Natura. No calgué cap sermó perquè Farigoleta es llançara als seus peus implorant perdó, alhora que demanava entre plors si hi havia alguna manera per posar remei a aquella tragèdia. La Mare Natura, sense canviar el semblant de disgust que li havia provocat la decepció de la petita fada, va respondre que sí, que es podria arreglar tot, però que, a canvi, ella hauria de fer un gran sacrifici.

Farigoleta va respondre que no li importava, que estava disposada a sacrificar el que calguera. Aleshores, la Mare Natura li va dir que si renunciava a la seua condició màgica, els arbres que s’havien cremat tornaren a nàixer i els animals i les criatures que havien mort recuperarien la vida. Farigoleta, molt trista i plena de culpa, va acatxar el cap i va assumir la seua responsabilitat:

-Si aquest bosc que ara és negre pot tornar a ser verd i els animals i criatures que hi vivien poden tornar a vagarejar alegres i felices com si res no haguera ocorregut, disposa de mi com vulgues.

I en un obrir i tancar d’ulls va ocórrer el miracle. El verd va substituir el negre, els arbres a les flames, i les criatures del bosc oblidaren aquell terrible incendi com si s’haguera tractat d’un malson.

Pel que conten la Mare Natura no va voler castigar en excés Farigoleta i la va convertir en una papallona, per a què totes les nits poguera tornar a pujar a les estreles. I en reconeixement pel seu sacrifici, des d’aquella nit tothom coneix el bosc, com el Bosc de la fada de les ales de paper.

Entrevista en Levante TV

2012-05-01T17:18:00.001+02:00

El passat 27 d'abril em van entrevistar al pograma 'Vent de Llevant' de Levante TV a propòsit de la meua última novel·la 'Rèquiem per Reginald Huxley'. Les dos periodistes que van conduir l'entrevista van ser Verònica March i Maria Sánchez. Cal dir que vaig estar molt a gust i que vaig eixir molt satisfet. Per altra banda, no voldria oblidar-me d'agrair la tasca de l'equip de producció, encapçalat per Míriam Civera, i la de la resta del personal tècnic. Per si algú no la va poder veure, ací la teniu. Espere que vos agrade.

Les Claus del ‘Rèquiem per Reginald Huxley’

2012-04-11T21:39:00.001+02:00

‘Rèquiem per Reginald Huxley’ és un llibre de pirates, sense pirates. Una novel·la històrica que ocorre en l’actualitat. I una història d’amor plena d’entrebancs i sorpreses.

L’inici del relat l’hem de buscar a principis del segle XIX, en plena Guerra de la Independència dels territoris que la Corona Espanyola tenia a Sud-amèrica. En concret la història succeïx al Virregnat del Perú, quan les autoritats espanyoles carreguen un vaixell anglés amb totes les riqueses de la catedral de Lima, per evitar que caiguen en les mans de les tropes independentistes. Malauradament per als interessos espanyols, aquell vaixell mai va arribar a la seua destinació prevista...

La música també té una part fonamental en aquesta història ja que és una partitura, la del rèquiem en memòria de Reginald Huxley, la que té la clau per resoldre el misteri que naix en les pàgines de la novel·la.

Per altra banda, no hem d’oblidar el marc on es desenvolupen els fets: Dénia, la capital de la Marina Alta. I dins d’aquesta ciutat, dos paratges que tenen una importància especial: la platja de les Rotes i, sobretot, l’antic cementeri dels anglesos.

Aquests són, en definitiva, els principals ingredients amb els quals he construït la meua última novel·la. No vull avançar-vos res més, ja que vos donaria massa pistes. El que espere és que s’atreviu a llegir-la i que vos faça passar una bona estona.

També m’agradaria destacar que el personatge principal és femení, una jove pèl-roja especialment dotada per a la música que, sense voler, acaba involucrada en un assumpte molt, però que molt perillós. El fet d’haver triat un personatge femení no és casualitat, és un homenatge a totes les dones que s’han deixat la pell perquè la meua família tirara avant. I, a més, tinc dues filles i m’agradaria que, en el futur, pogueren identificar-se amb les historietes que eixien del cap de son pare.

La vida és per a llestos

2012-04-11T17:17:00.005+02:00

Un dels entrenadors que vaig tindre de xiquet ens insistia constantment que el futbol era un esport per a llestos. Com supose que hauran endevinat aquell entrenador no utilitzava la primera accepció de la paraula –intel·ligent–, sinó l’emprava com a sinònim d’espavilat o astut. No és que ens obligara a desmaiar-nos dins de l’àrea rival perquè l’àrbitre xiulara penal, no. Però pretenia que ens adonàrem que, moltes vegades, això del fair play queda políticament molt bé, pèro que la realitat era diferent.

Amb els anys he arribat a la conclusió que aquell entrenador tenia part de raó i que en la vida ens trobem amb multitud d’exemples que ho corroboren. Per no allargar-me massa i no condemnar-los a un avorriment garantit, els parlaré de l’últim d’aquests exemples que ha saltat a l’opinió pública en les últimes setmanes: l’amnistia fiscal per als evasors d’impostos o, com prefereix anomenar-ho el ministre d’Hisenda, la regularització de rendes i actius.

Sí, vivim en un món injust. I sí, com el futbol, la vida és per a llestos. O per a fills de...

Em pareix vergonyós que es premie a qui, constantment i de manera premeditada, ha falsejat els seus comptes per robar-nos diners que per llei ens pertanyien a tots. Resulta curiós que, en lloc de portar-los a Alcalà Meco, se’ls pegue una palmelladeta a l’esquena i només se’ls cobre un deu per cent de tot el que han defraudat a Hisenda. En canvi, els que no hem vist un paradís fiscal ni en foto, hem d’apretar-nos el cinturó, perquè hi ha crisi: ens han apujat els impostos, el preu dels combustibles, la llum, el butà... ens han retallat els nostres drets laborals i, si continuem així, és possible que, fins i tot, ens obliguen a participar en programes de cessió gratuïtes de testicles, o de qualsevol altre òrgan.

Conillets, amagueu-se ja...

2012-01-21T01:06:00.001+01:00

Esta vegada sí que s’ha amagat bé la mare. No puc imaginar-me on deu haver-se clavat. Ja porte buscant-la des d’ahir a la vesprada i sembla com si, de sobte, se l’haguera tragat la terra. No l’he vista ni a la cuina ni a la cambra ni al terrat... I tampoc m’ha paregut sentir-la cantussejar al llavador, tota engolida per la bugada, o traginant del celler al fumeral...

Ara, que per a mi, la tia Enriqueta encara està més desorientada. Veges tu, dir-me que la buscara a la seua habitació, només començar el joc. “M’ha paregut escoltar un roïdo per ahí dalt... Jo si fóra tu hi pujaria...” Un escaló, dos, tres... vuit... dotze! Emoció, nervis, ratolins pessigant-me el melic! Vaig entrar a l’habitació, vaig mirar davall del llit, vaig descórrer les cortines i, mireu si sóc valenta, que em vaig atrevir a obrir l’armari eixe tan vell i tan gran on la mare guarda la roba dels diumenges i els abrics d’hivern. Però no la hi vaig trobar. I és que, com diu el iaio, als armaris vells només sobreviuen els trastos, els mals records i, de vegades, algun que altre fantasma despistat. I clar, com la mare ni és un fantasma ni un trasto ni, per descomptat, un mal record...

Quan el campanar va tocar les vuit i les primeres rates penades començaven a despenjar-se dels forats, la tia em va convéncer perquè buscàrem la mare a sa casa. Jo li vaig dir que no trobava lògic que s’haguera amagat allí, que no havia escoltat ningú eixir al carrer; però com em va insistir tant i tant, ens vam posar en camí, agarradetes de les mans i xiulant una cançoneta. Però mireu si la tia tenia poca fe de trobar-la allí, que abans d’anar-nos-en va voler que agafàrem el pijama i un poquet de roba meua, per si de cas. I com era d’esperar, es va fer l’hora de les bruixes sense que descobrírem l’amagatall de la mare i vaig haver de quedar-me a dormir amb la tia.

No cal que vos diga que no he pogut pegar ull. M’he passat tota la nit d’un costat a l’altre del llit, rodant i rodant com una trompa. “On s’haurà amagat la mare?” “Quin lloc em faltarà per regirar”?” Però el silenci de la nit s’ha encabotat a no donar-me cap resposta. Aleshores, amb el primer cant del gall, com als tebeos, la inspiració m’ha encés una pereta damunt del cap. Com no ho havia pensat abans! Sense deixar que l’aigua m’esborrara les lleganyes ni donar temps a la tia perquè em calfara la llet, una estampida de bisons americans m’ha tret al carrer i m’ha arrossegat cap a l’estanc del iaio.

Quan he arribat, el pobre iaio col·locava alguns paquets de Celtes als prestatges, com qualsevol altre dia, sense sospitar el terrible aldarull que pot armar una xiqueta de quasi nou anys, al capdavant d’uns deu mil bisons, amb independència que aquests siguen imaginaris, o no.

–Xe, dimoni, es pot saber on vas tan matí? Si encara no ha eixit el sol! –m’ha preguntat quan ha aconseguit recuperar-se de l’esglai.

–He vingut per la mare! –li he respost, sense massa protocol, cegada per la possibilitat de guanyar aquell joc, mentre em dirigia cap el quartet on es guarden les reserves de tabac–. Que et pensaves, mare, que no et trobaria ací?

Però, en lloc de la mare, enmig de la foscor i de l’olor penetrant del tabac, ha sorgit una anciana lletja i ossuda, vestida de negre que, allargant una dalla esgarrifosa, se m’ha acostat amb no massa bones idees. Jo crec que volia atrapar-me. I de fet, ho hauria aconseguit, si el iaio no m’haguera estirat cap a fora.

–Però, xiqueta, com has pogut pensar que ta mare estaria ací amagada? Vinga, torna a ca la tia... Que segur que deu estar molt preocupada.

Amb les mans a l’esquena i nas amagat entre la sabata esquerra i la dreta, he eixit al carrer. Els bisons que adés m’acompanyaven, per art de màgia –no tinc molt clar si blanca o negra– s’han convertit en un grup de borregos acovardits que, molt a poc a poc, m’han deixat arrere i imagine que hauran anat a buscar alguna altra pastora amb un poquet més de sort que jo. Sense tindre cap altre pla millor, he decidit quedar-me allí, per tractar de sorprendre la mare en un descuit, com diuen que fan els caçadors de porcs senglars.

Mai m’havia imaginat que un matí podia fer-se tan llarg i avorrit asseguda a la porta d’un estanc. No ha passat res d’ordinari ni tampoc d’extraordinari. La Feliciana i la Paulina camí de la plaça amb els cabassos buits. Àngel, el carter, bicicleta amunt, bicicleta avall. El tio Candidet, d’una mà el matxo i de l’altra la botija. Donís, l’apotecari, primer el peu esquerre, després el dret. I Antoniet el de la Xata, bon dia i bona hora.

Poc després que Pepet el de l’alcalde s’emportara un paquet de Sombra i dos Farias, el iaio ha eixit i s’ha assegut al meu costat. Amb molta paciència s’ha enrotllat un cigarret, l’ha encés, i quan el fum s’enlairava buscant la companyia de teuladins i d’oronelles, per fi s’ha decidit a parlar:

–És que la tia encara no t’ha dit on se n’anat ta mare?

He negat amb el cap.

–Mira, xiqueta... la mare se n’ha anat a París.

Una sargantana que pujava per la façana del Casino s’ha detingut. Un parell de gats que corrien cap a l’església, arrapa’m que t’arraparé, han oblidat momentàniament les seues diferències. I el donyet que diuen que controla tots els rellotges del món ha decidit no pujar al campanar.

–París... París que està per Alcoi o més lluny encara?

–Un poquet més lluny, crec...

–Doncs, diga-li que em rendisc; que ja pot tornar... Ah, però diga-li-ho prompte, no siga que no li done temps d’arribar a vore com talle el pastís, que demà faig nou anys.

Dedicat a tots aquells que no tenen més remei que abandonar sa casa i els seus, per guanyar-se el dret de somiar amb un futur millor.

Manel Àlamo, 21 de Gener de 2012.

La vida del Sant Job

2012-01-16T22:30:00.000+01:00

Aquesta vesprada he llegit en l’edició electrónica d’un conegut diari valencià la noticia que l’expresident Camps –Paco, per als amics; tot i que cada dia en té menys– s’ha dut a la sessió de hui del judici dels trages un llibre molt adient a la seua talla d’intel·lectual: la biografia del sant Job. Segons conta el diari, aquest prohome de la Santa Església va morir després de patir un linxament. I jo em pregunte, haurà tingut Camps l’atreviment de voler manifestar davant de l’opinió pública que se sent molt identificat amb el final que va patir el senyor Job? O, tal vegada, era un missatge directe al senyor ‘Bigotes’ en assabentar-se que aquest l’ha qualificat de “gilipollas”, en la gravació que hui s’ha escoltat en el judici? O, buscant altres interpretacions més pelegrines, qui sap si ha sigut un gest còmplice per a la política econòmica de Rajoy; cal recordar que Job en anglés significa treball i com el nou president del govern diu que la seua premissa principal és fomentar l’ocupació...

Mire, senyor Camps, és possible que vosté pense que ha sigut víctima d’una conspiració judeomaçònica; però la realitat, la trista realitat és que ací, els únics linxats són els milers i milers de valencians que es van quedar sense faena mentre vosté ens ‘governava’; els centres educatius públics i concertats als quals vosté va decidir que no passava res si no se’ls donava un duro; els llibreters que no han cobrat els xecs escolars, els farmacèutics –entre ells la seua dona– que han hagut de subvencionar els medicaments de tots; els que una vegada sí i una també veuen com els retallen el sou; els mitjans de comunicació que van patir la seua persecució perquè no van voler lloar la seua santíssima obra; i, per descomptat, els milers de treballadors de RTVV que, en breu, se n’aniran al carrer per culpa de la terrible gestió dels titelles que va col·locar el seu partit perquè la maldirigiren.

Ja està bé.

Jo, que sóc molt malpensat, estic segur que el missatge que ha volgut llançar-nos el col·lega d’Ecclestone ha sigut el primer: que sent que l’estan linxant en un judici polític injust i que ell és, com li encanta recordar per triplicat: “inocente, inocente y inocente”.

LLIÇONS D’ECONOMIA FAMILIAR (I)

2012-01-04T13:11:00.001+01:00

Paco volia un cavall (la tria d’aquest nom és absolutament casual, que no malpense ningú. Però si a algú no li agrada pot canviar-lo. A mi, sense calfar-me massa el cap, se m’acuden alguns altres, com ara Eduardo, o Alfonso...) En fi, com els deia, Paco volia un cavall. Des de feia uns anys somiava a convertir-se en un d’eixos cowboys, estil John Wayne, que cada vesprada li feien companyia, gràcies a les facultats miraculoses de determinades ones hertzianes. I, més o menys de la mateixa manera que va fer un enginyós i somiador manxec, a poc a poc, va anar fent-se amb l’equip necessari per convertir-se en tot un conquistador de l’oest. En la cambra, perdut entre arroves de pols i baüls vells, va trobar un barret de palla que, pel que conten, havia gastat un dels seus rebesavis bancal amunt, bancal avall, desfent-se l’esquena amb el llegó. En una botiga de la ciutat va aconseguir, per un preu ni massa alt ni massa baix, uns texans i una camisa de quadres. Pasqual, el seu veí de tota la vida, li va cedir per una temporadeta, un mocador que gastava cada vegada que anava al camp a sulfatar les carxofes. I, amagat en el calaix dels joguets d’un nebodet, va trobar un parell de revòlvers de plàstic que ningú recordava haver utilitzat mai. Només li faltava el cavall.

Paco era conscient que amb el seu esquifit jornal d’auxiliar de farmàcia no s’ho podia permetre. Però, després de molt de cavil·lar i cavil·lar, d’unes quantes nits en vetla i d’estudiar detingudament totes les alternatives possibles, l’horòscop del diumenge 25 de maig li va obrir els ulls: “ha arribat del moment que vosté s’atrevisca a ser feliç i trenque amb els lligams que l’impedeixen fer realitat els seus somnis. La conjunció planetària de Saturn, Júpiter i Plutó està de la seua part...” I, sense deixar que la influència astral de qualsevol altre dia contradira aquesta predicció, va vendre les poques terres que havia heretat dels seus pares i es va comprar un preciós cavall negre.

L’endemà no es parlava d’una altra cosa a Xopilàndia. “Heu vist el cavall tan bonic que s’ha comprat Paco?” “És la viva imatge del Clint Iswud, eixe de les pel·lícules...” I, pagat com un titot, Paco cavalcava –o levitava, segons alguns– amb el seu cavall per la plaça major del poble, davant l’admiració i els vítols dels seus conveïns.

Desafortunadament, en poc més de dos mesos el cavall –al qual, per cert, li havia posat el nom d’Espurna– es va menjar, literalment, tots els estalvis de Paco. Qualsevol altra persona en el seu lloc, hauria venut l’animal, però Paco no volia renunciar al seu somni. Llavors va decidir vendre la casa familiar. Aquesta injecció econòmica li va permetre afrontar les despeses del cavall durant, aproximadament, un any i mig més. Per desgràcia, de nou, la realitat tornava a mostrar-li que, tal vegada, el més raonable seria prescindir d’Espurna. I tots els seus amics i familiars van intentar clavar-li-ho al cap. Però Paco, només feia cas dels renills del seu preciós cavall negre, i entre els dos, entre l’amo i el cavall, es van proposar demostrar a tots que s’equivocaven.

Primer va deixar de pagar el rebut de la llum. Unes setmanes més tard, va prescindir del gas. I, abans de finalitzar el mes, es va donar de baixa del subministrament de l’aigua potable. Com que aquests ajusts en l’economia domèstica no va ser suficients, un matí decidí que no calia gastar tants diners en menjar. Tot, perquè a Espurna no li faltara de res.

Aleshores un dia, a l’hora en la qual Paco acostumava a passejar el cavall pels carrers de Xopilàndia, els veïns, atònits, van veure aparéixer Espurna sense la companyia del seu amo. I, com més d’un i més de dos sospitaren, cap a les onze i mitja del matí, el metge del poble certificà la mort de Paco. El trobaren al corral on hi vivia des de feia unes setmanes, gitat en un jaç fet amb palla i garrofes i cobert amb una pobra flassada rosegada pels ratolins...

Açò és el que en els últims anys ha ocorregut al nostre País Valencià. L’única diferència és que, a diferència del Paco de la història, el que ens governava no malbaratava els seus recursos, sinó els de tots.

El cavall de Paco

Més de 2011 pàgines

2011-12-31T01:27:00.000+01:00

Arribem a la fi de l’any i, com sol ser habitual, toca fer balanç. Espere que les aventures domèstiques de cada dia i el caos existencial que em domina des de fa un temps, em permeten analitzar, en els pròxims dies, (amb certa tranquil·litat) els esdeveniments més importants que hem viscut en l’any que estem a punt d’acomiadar. De moment, com quan no plora una, l’altra vol jugar, no dispose de massa temps i em conformaré amb compartir amb tots vosaltres les lectures que m’han acompanyat durant els últims 365 anys. A mode d’alienació, aquesta ha sigut la llista:

1. ‘El timbal de llauna’ de Günter Grass: un llibre dens, però imprescindible.

2. ‘La història interminable’ de Michael Ende: té delicte haver esperat fins el trenta-quatre per llegir-lo.

3. ‘El hòbbit’ de Tolkin: documentant-me per a la pròxima pel·lícula de Peter Jackson.

4. ‘Jo’ de Sierra i Fabra: mira que no haver-me llegit res d’ell abans!

5. ‘Donde los árboles cantan’ de Laura Gallego: una història d’aventures i amor, amb un final sorprenent.

6. ‘Hòmens i falagueres i altres relats’ de Toni Cucarella: el descobriment (per a mi, és clar) d’un dels nostres grans narradors actuals.

7. ‘La penombra de la Coloma’ d’Andreu Sevilla: el debut interessant d’un aventurer de la literatura.

8. ‘Històries de por’ d’Àngela Sommer-Bodenburg: els meus alumnes d’Onda feien més por.

9. ‘Oliver Twist’ de Dickens: per què, Polansky? Per què vas destrossar aquesta història meravellosa amb la teua pel·lícula?

10. ‘Somiant amb Aleixa’ de Climent & Mompó: més calor per a les nits tòrrides d’aquest estiu.

11. ‘L’emperadriu dels eteris’ de Laura Gallego: què passa? No em pot agradar la literatura fantàstica?

12. ‘El mecanoscrit del segon origen’ de Manuel de Pedrolo: tot un clàssic.

13. ‘Marina’ de Gemma Pasqual: papers per a la reflexió.

14. ‘La mosca’ de Gemma Pasqual: un llibre que va encantar als alumnes de 2n D d’Onda, que no tenien massa interés per res que estiguera format per paper, tinta i cartró.

15. ‘El valencià és una llengua diferent?’ de Maria Josep Cuenca: una visió més sobre el conflicte lingüístic que patim al País Valencià.

16. ‘Patrimoni’ de Phillip Roth: la crònica dels últims mesos de la vida del pare d’aquest tòtem de la literatura nord-americana. Massa distant, per al meu gust.

Per altra banda, també he llegit alguns fragments d’obres com: ‘Jo robot’ d’Asimov, ‘Istambul’ de Pamuk, ‘Anna Karènina’ de Tolstoi, ‘El ángel perdido’ de Javier Sierra, ‘El viatge al poder de la ment’ de Punset o ‘Alícia al país de les meravelles’ de Carroll. Si no he continuat la lectura d’aquestes obres no ha sigut perquè no m’hagen agradat, sinó per la meua particular promiscuïtat literària que m’impulsa a comprar almenys un llibre, cada vegada que entre en una llibreria. Alguns, per exemple ‘Anna Karènina’, estic segur que tard o d’hora els acabaré.

No voldria acabar aquest repàs de les meues lectures del 2011 sense citar algunes narracions inèdites d’amics com ara, Miquel Salvo o Andreu Sevilla, que si la deessa de les impremtes no ho té a mal, l’any que ve les podrem trobar a les nostres llibreries preferides.

Tot açò en un any en el qual he sigut pare per segona vegada; en el qual m’he decidit a obrir aquest bloc per matar el cuquet periodístic (tot i que en els últims mesos, per no matar, no mate ni mosques); en el qual –miraculosament– he acabat l’original de la que espere que es convertisca en la meua quarta novel·leta juvenil; i en el qual he conduït vora quaranta mil quilòmetres, com apòstol del valencià, entre ma casa i els instituts d’Onda i d’Alcalà de Xivert, per tirar endavant la meua família (xe, quin paràgraf més llarg m'ha quedat per acabar! Açò no ho superen ni Saramago i Joan Francesc Mira junts!)

Ala, bon final d’any a tots i feliç 2012 a tothom.

La rondalla de la foguereta i el gnom

2011-12-06T13:16:00.001+01:00

Des que el iaio Àngel va morir, sa casa mai va recuperar la importància que havia tingut per a la nostra família. Quan Déu el va premiar amb el cel, després de gairebé un segle d’entrega als seus, aquella casa es va tancar darrere de la seua porta i lentament començà a oblidar aquells temps en què tota la família l’omplíem per complaure’ns amb les nostres alegries i plorar les desgràcies que ens van tocar...

Allí era on els dies gelats de l’hivern ens reuníem tots els cosins al voltant de la llar i al caliu del foc per escoltar les contalles i els succeïts que el iaio gaudia tant de contar-nos. De totes elles, la que més recorde és la rondalla de la foguereta i el gnom.

Hui que, casualitats del destí, es compleixen trenta-tres anys de la seua mort, la compartiré amb tots vosaltres:

Això era una vegada –començava sempre el iaio– una flama de foc que una nit de Sant Joan de fa molts, però que molts anys, va trobar un feix de llenya seca i, guiada per la màgica lluna que eixa nit regnava sobre el negre del cel, es va convertir en una bella foguereta.

La vistositat dels seus colors i la força amb què il·luminava aquella part del bosc, van cridar l’atenció de totes les criatures de la nit. Entre elles hi havia un gnom que, des del seu naixement, estava obsessionat per trobar l’amor vertader.

L’encís d’aquella màgica nit, sense que cap dels dos sapiera com ni per què, els va lligar enternament. Junts van descobrir el secret per volar sense ales, la fòrmula per convertir cada mirada en un somriure i el poder per congelar les agulles del rellotge. Totes les nits el gnom deixava sa casa i tornava a aquell paratge on la foguereta sempre l’esperava amb el seu amor i la seua càlida passió.

Però un dia el gnom es va trobar amb una papallona. El sensual i voluptuós vol d’aquell preciós insecte va conquerir la part hedonista del nostre xicotet habitant del bosc. Eixa nit el gnom no va acudir a la cita amb la foguereta. La nit següent el gnom tampoc va aparéixer, aleshores la foguereta començà a entristir.

Per fi, la tercera nit el gnom va tornar-hi i la foguereta va recuperar el somriure. Aquella nit la màgia va sorgir de nou al bosc i tots dos recordaren què s’havia de fer per parar el temps. Però la foguereta, que no oblidava l’amargor de les dos nits anteriors, va avisar el gnom:

–Si em tornes a deixar a soles i no em dones la llenya que necessite per portar la llum a la nit, moriré i el nostre amor s’apagarà per sempre.

–No et preocupes –li va dir el gnom–, demà et portaré la millor llenya de garrofer del bosc –i, besant-la, s’acomiadà fins la nit següent.

Però l’endemà, com que el gnom es trobava cansat després d’haver seguit els dibuixos que la papallona feia camí del sol, va decidir que ja li portaria la llenya una altra nit. La nit del dia següent el gnom va preferir comptar les constel·lacions que complir amb el que li havia promés a la seua foguereta.

I així, sense que el gnom se n’adonara, va passar una setmana fins que va decidir portar la llenya a la seua amada. Eixa nit, quan s’endinsà pel bosc buscant la llum amb què la foguereta lluitava contra la foscor, es va sorprendre de no ser capaç de distingir-la. Tota la nit va passejar amb un feix de llenya de garrofer a l’esquena i no la trobà enlloc. En això, amb els primers rajos del sol, va descobrir el cercle de pedres dins del qual havia crescut la seua foguereta. I allí, en comptes de foc i de grans flames, només quedava fum i grapats i grapats de cendra que el vent d’aquell matí escampava per tot arreu. Havia arribat massa tard...

–Ho heu entés? –ens preguntava sempre el iaio.

–Sí, que si no tires llenya, el foc s’apaga...

–No –ens corregia el iaio–, que si no demostreu als que ameu, quant els estimeu, l’amor pot acabar-se, de la mateixa manera que s’estingí el foc de la foguereta... I conte contat; conte, acabat.

Ni Rubalcaba, ni Rajoy; Laura Gallego

2011-11-07T16:12:00.000+01:00

Supose que si han llegit el títol que encapçala aquesta entrada hauran endevinat que no tinc cap intenció d'invertir ni un sol segon d'aquesta nit per escoltar els missatges prefabricats, que tant el candidat del suposat centre, com el de la hipotètica esquerra tractaran de vendre'ns. No m'interessa en absolut res del que puguen dir els representants dels dos partits que ens han dut a la ruïna.

Rubalcaba vol marcar distàncies respecte a ZP, com si ell no haguera format part del govern que va aplicar la tisora sense pietat, per pagar els pecats de la primera legislatura socialista de l'era post Aznar. Donen-li dos setmanes més de campanya i segur que acaba convencent-nos que mai va ser vicepresident amb ZP que, com va escriure Shakespeare, només va ser un somni -o un malson- d'una nit d'estiu.

Rajoy, per contra, es presenta com l'heroi d'una tragèdia grega -de les que escrivia Sòfocles, no de les que provoca Papandreu- que al final del tercer acte derrotarà els malvats i retornarà la pau i la justícia al món. Però cal aclarir que és un heroi fals i oportunista, ja que s'ha passat gran part de l'obra assegut a l'ombra d'un roure centenari, observant tranquil·lament com s'assolava el país, sense molestar-se a aportar cap solució al problema. El lema de Rajoy, durant els últims anys, sembla que ha sigut: "cremeu-vos, cremeu-vos, que quan estigueu ben socarradets, ja vindré jo amb els meus poders màgics, per convertir-vos en una meravellosa au Fènix..."

Si la recepta secreta que porta Rajoy davall del braç és la mateixa que han aplicat els seus sequaços ací al País Valencia, com diria Camps, "més val que Déu ens pille confessats".

Per altra banda, tornat al debat d'aquesta nit, caldria recordar que no estem als EUA i que, a banda de votar al Partit Demòcrata o al Republicà, els ciutadans espanyols -afortunadament,crec- també podem donar el vot a unes altres opcions. Per això considere que es tracta d'un format perillosament antidemocràtic, que perpetua l'oligarquia política que a Espanya arrosseguem -amb les diferències de cada època- des dels temps del "turno de partidos" de Cánovas del Castillo i Sagasta.

Llavors, que què pense fer aquesta nit? Doncs, continuar amb la lectura de l'últim llibre de Laura Gallego; una novel·la en la qual, de vegades, els bons també guanyen.

“El PP penalitzarà als mals gestors en l’accés als diners públics”

2011-10-02T22:11:00.000+02:00

Els meus amics saben que gaudisc d’un gran sentit de l’humor. Procure afrontar el dia a dia amb uns quants somriures per tal de fer més agradable el camí d’espines en què, de vegades, es converteix la nostra vida. I en aquest sentit, si se’m permet el col·loquialisme, encara estic descollonant-me cada vegada que recorde el titular amb el qual encapçale aquest article que, he de confessar, he manllevat de la portada de divendres de ‘La Razón’ (què hem de fer, als instituts valencians es complicat llegir un altre tipus de diaris). Però és que els del PP es pensen que som imbècils o és que pretenen impulsar una lobotomia general només conquerisquen la Moncloa?

D’entrada he de dir que em pareix molt bé que els responsables del malbaratament dels diners de tots no se’n vagen de rosetes a casa. Seria just. Millor dit. Seria recomanable. Però que un partit com el PP, que és coresponsable amb ZP i el PSOE de la dramàtica situació que pateixen milers de famílies a Espanya, es permeta el luxe de no voler veure l’enorme biga que li tapa la vista i fixar-se, únicament, en la palla del veí, em sembla una absoluta falta de respecte.

No eren del PP, majoritàriament, els membres dels consells d’administració de Bancaixa i de la CAM, dos entitats bancàries paradigmàtiques de la mala gestió? No eren membres del PP els que regalaren cabassades de diners a Julio Iglesias per, suposadament, patrocinar arreu del món la imatge de la Comunitat Valenciana? No han sigut governs del PP els que han permet escandalosos sobrecostos en les obres de Terra Mítica o la Ciutat de les Ciències de València? No era del PP la presidenta de la Comunitat de Madrid la que va respondre “lo que haga falta” quan un periodista valencià li va preguntar a Camps pel cost de la visita del Papa? No ha sigut la gestió del PP la que ha consentit que el País Valencià siga una de les autonomies més endeutades d’Espanya? No són del PP els que han triplicat el preu de la recollida del fem a València, per a què els directius de l’organisme responsable puguen cobrar encara més pasta?

I volen quina ha sigut la penalització que s’ha imposat als dos màxims responsables de convertir la nostra terra en un solar ple de teranyines? Eduardo Zaplana –president de la Generalitat entre 1995 i 2002– treballa, amb un sou esgarrifosament envejable, per a l’empresa Telefònica. Francisco Camps –president de la Generalitat entre 2003 i 2011– mentre espera que el jutgen per un presumpte delicte de suborn, juga tranquil·lament al tennis, conversa, quasi diàriament, amb l’arquebisbe de València, i cobra més de 50.000 a l’any (que li paguem tots) per ser membre del Consell Jurídic Consultiu.

Aquestes penalitzacions també les voldria per a mi. Però sembla que a la resta, als que no tenim cap responsabilitat (o no tanta com altres) del malbaratament dels nostres diners ens toca patir les veritables penalitzacions: retalls socials, pèrdua de qualitat de vida, impotència, ejaculació precoç... La llista és interminable.

Quina vergonya.

Autonomies, diputacions i el 20 N

2011-09-25T21:52:00.001+02:00

Han passat més de trenta anys de la mort del dictador i, per desgràcia, a Espanya encara queden massa partidaris d’aquell país en blanc i negre, que es vestia de blau, es calava una gorra roja i abans de començar l’escola li dedicava una cançó a l’astre rei amb el braç dret ben estirat. Aquests són els que cada vegada que escolten un espanyol expressant-se en una llengua diferent a la castellana pateixen mals d’estómac i principis d’infart agut. Són aquests els que no comprenen que la història (especialment la del segle XVIII) no es pot estudiar igual a Zamora, que a Còrdova o que a Xàtiva. Han sigut aquests, precisament, qui, aprofitant l’actual crisi, han llançat missatges des de les seues tribunes privilegiades per tractar de convéncer-nos de la inutilitat de les autonomies i de la conveniència de la devolució d’alguna competència a l’Estat. No han arribat a parlar de la seua eliminació; però segur que la majoria d’ells ho pensa.

Ara (afortunadament, els presidents de les diferents autonomies respiren alleugerits) el punt de mira del debat polític actual –només fins que passe el 20N, imagine– s’ha centrat en el paper de les diputacions. El senyor Rubalcaba (com hem descobert aquesta setmana que cal referir-se a ell) ha fet d’aquesta qüestió una de les reivindicacions principals del seu programa electoral. Quants diners ens estalviaríem sense els diputats de cada província que podríem dedicar a uns altres serveis més importants; digué el candidat socialista, més o menys.

Des del partit d’enfront, Rajoy, amb la calculada ambigüitat que el caracteritza en els últims tres o quatre-cents anys, va defensar el paper d’aquestes institucions, però va obrir la porta a una hipotètica reflexió sobre el seu model de funcionament. O siga, que ni li agraden, ni li desagraden, ni tot el contrari.

Però, si som fidels a la realitat, aquest debat no és nou. Els partits nacionalistes ja fa moltes legislatures que s’han posicionat contundentment contra aquestes institucions. Motius? Una cabassada... Per exemple, en el cas del País Valencià, les diputacions en lloc de vertebrar el territori, el separen: “jo no sóc valencià, sóc alacantí, o castellonenc...” Açò si parlem de qüestions merament ideològiques. Però si ens centrem en aspectes més pràctics, des del punt de vista econòmic, cal destacar que les diputacions, moltes vegades assumeixen serveis que ja ofereixen altres administracions com l’estatal o l’autonòmica.

Tampoc no hem d’oblidar que els grans partits les utilitzen per tal d’acontentar o premiar a determinats personatges que molesten. Mira, els diuen, ja no volem que continues liderant el nostre partit, però si et portes bé, et farem president de tal diputació. També (si no s’ho creuen pregunten a Fabra, al de la mirada fosca, no al doble del germà de la Jurado) han funcionat com una mena d’ETT’s per col·locar als membres del partit de torn que no saben fer la ‘o’ amb un canut.

I què faran els pobres alcaldes dels nostres pobles xicotets si desapareixen aquestes beneïdes institucions?, clamà al cel el gran Rus –president de la Diputació de València–, quan va sentir que els voltors alçaven les seues ales, perillosament, per acostar-se a aquestes institucions moribundes. És l’excusa de qui defensa la seua finca particular. És cert que moltes poblacions no poden assumir tots els serveis que presten; però si alguns d’ells es mancomunaren entre els diversos pobles de la rodalia –com ja ocorre en algunes comarques–, estalviaríem moltes llàgrimes (i, per supost, molts diners) en el soterrar de les diputacions.

En conseqüència, no sembla tan descabellat la proposta d’acabar amb les diputacions. Hauríem de ser valents i deixar arrere un model d’Estat que vam heretar de Napoleó i dels liberals. Caldria aprofundir en un model autonòmic seriós. I parlar, d’una vegada per totes, en clau comarcal.

Solucionarà la crisi? No. Però almenys acabaríem amb una de les nafres per les quals sagnen els nostres diners.

La ignorància de la 'gente bien'

2011-09-12T23:07:00.000+02:00

Moltes vegades el pitjor menyspreu és la indiferència. Però en aquesta ocasió pense que si em calle, algú pot interpretar aquest silenci com a còmplice. I no; no tinc cap intenció de convertir-me en encobridor de la incultura o de la ignorància, per més que aquesta s’haja forjat en col·legis de pago o que s’intente dissimular davall del torrent escarlata d’un cabàs de bitllets de cinc-cents o d’una pluja daurada de suc de raïm doblement fermentat segons el costum d’una regió francesa.

No; tot i que m’agradaria, no puc mostrar-me indiferent davant dels comentaris que aquest matí una presumpta periodista –el nom de la qual ni el sé ni m’interessa– ha perbocat enmig del programa matiner de la nostra benvolguda televisió pública. No recorde les paraules exactes –m’aborrone només de recordar-ho–; però, més o menys, ha suggerit que estudiar valencià era una “tontería” que ens estava allunyant dels nivells de competitivitat de la Unió Europea.

I s’ha quedat tan ampla.

Per desgràcia, aquesta opinió –sense cap base científica– no és aïllada. Ha calat en molts valencians. Estic fart d’escoltar en determinats cercles que amb això del valencià estem llevant oportunitats als nostres fills. Que per què ens han d’imposar el valencià. Que si, en lloc de viure ací, visquérem a Madrid, podríem haver estudiat dos idiomes estrangers. O que si açò fóra un país seriós, aquestes coses no ocorrerien.

Doncs bé, anem a veure què diuen els països seriosos amb açò del plurilingüisme. Per a la Comissió Europea la diversitat lingüística ha de ser considerada com un patrimoni cultural que s’ha de preservar i promoure pels diversos països membres.

I la UNESCO –algú dubta del prestigi internacional d’aquest organisme?–, què opinen al voltant d’aquesta qüestió? Joseph Poth, el seu director del departament de llengües, ho té ben clar: “hem de fomentar el trilingüisme i salvar les llengües petites”, va manifestar en una entrevista fa uns anys. “Cal aprendre una llengua materna (en el nostre cas el valencià), una llengua de veïnatge (el castellà) i una llengua internacional (l’anglés, el francés, l’alemany, o, com volia Font de Mora, el xinés mandarí)”.

I, senyores i senyors, aquest és el marc lingüístic al qual hauríem de tendir. No hem d’entrar al debat trampa que alguns intenten proposar. L’ensenyament del valencià no s’ha de contraposar al de qualsevol llengua estrangera. No es tracta de triar –com alguns malintencionats intenten vendre– entre el valencià o l’anglés. Valencià sí. I anglés, també.

Senyors dirigents de la RTVV, per favor, siguen una miqueta seriosos i reclamen un mínim de rigor a les persones que conviden als seus programes. No hi ha dret a què, sense cap argument, determinades persones tinguen patent de cors a l’hora llançar missatges apocalíptics.

Fomentem la convivència, no la confrontació.

No, tots els professors no són uns ganduls

2011-09-11T22:10:00.002+02:00

Cada vegada que hi ha un problema, la gent té la fotuda mania de calfar-se el cap per assenyalar uns culpables, en lloc de tractar de buscar una solució. Passa a casa quan la roba blanca, misteriosament, ix rosa de la rentadora. Ocorre en les tertúlies de bar quan l’equip de casa no trau els resultats que tothom desitjaria. I també succeeix, massa sovint, en el món de la política. Si ens centrem en l’últim exemple que els he citat (oblidem, per tant, els responsables de la desastrosa bugada de la setmana passada; o els culpables que el València no guanye la lliga tots els anys) els responsables d’algunes comunitats autònomes ja han trobat els culpables de la crisi econòmica que ens afecta des de fa uns anys: els professors de secundària.

Aquests dirigents polítics, més o menys, li han volgut traslladar els següent missatge a la població: “mireu, molts de vosaltres fa més de dos anys que no treballeu. I molts altres, treballeu de sol a sol, per un sou miserable. Per contra, ESTOS tenen tres mesos de vacances, cobren una pasta i, damunt, només treballen 18 hores a la setmana. Doncs, ja està bé d’aquesta injustícia. Que es guanyen el sou: a partir d’ara treballaran dos hores més a la setmana...”

El missatge ha calat i bona part de la societat ha aplaudit la mesura. Per desgràcia, un percentatge molt important de la població considera que els professors són uns ganduls, uns privilegiats i uns vividors. Ningú té en compte les tensions que comporta aquesta feina. Tampoc ningú s’ha parat a comptar les hores que mestres i professors han de furtar a la seua família a casa per preparar classes o per corregir exàmens o treballs. I a més, estic convençut que molt poca gent coneix les situacions familiars d’alguns professors que no tenen més remei que marxar a dos-cents o tres-cents quilòmetres de casa per poder treballar.

Per això em resulten vomitives les declaracions d’aquesta setmana d’Esperanza Aguirre o Ana Botella, que han volgut llançar l’opinió pública contra els professors de secundària. El problema no és que els docents treballen una, dos, o tres hores més. Aquesta mesura és un atac frontal contra dels pilars bàsics de la societat com és l’educació. L’augment de dihuit a vint hores dels treballadors de l’ensenyament significarà que milers de professors interins es quedaran sense treball, perquè la seua feina la faran els docents amb plaça definitiva (més gent desocupada, per tant). Aquest augment d’hores lectives provocarà la supressió de desdobles i d’altres programes de compensatòria (que servien per ajudar els estudiants amb més dificultats) i, lògicament, farà que s’incremente el nombre d’alumnes per aula.

En què es tradueix tot açò: en un empitjorament de la qualitat de l’ensenyament i en una devaluació de l’escola pública, en favor de la concertada o de la privada. Però l’empitjorament de l’educació pública a adalils de la gente bien com Esperanza Aguirre o Ana Botella els importa ben poc, perquè que els seus fills es barregen amb el populatxo no figura entre les seues prioritats.

En conseqüència, com diu un amic meu, és la societat qui hauria de manifestar-se contra aquest nou atac a l’educació pública, ja que els principals afectats seran els nostres fills. Però, en aquest cas, sembla que el jurat ja ha emés el seu veredicte i que ja tenim culpables.

Les formes sí que importen

2011-09-03T16:49:00.000+02:00

A penes fa tres dies que el mes d’agost ha passat a millor vida i el cel de setembre s’ha cobert de núvols negres i de llamps i rellamps, i ha començat a aiguar-nos les festes amb ruixats i tronades aborronadores. Però no es deixen enganyar per les aparences. No es tracta de cap episodi de gota freda ni tampoc és cap tempesta tropical que s’ha equivocat de latitud. En realitat es tracta d’una complicada operació dissenyada, ni més ni menys, que pel mateix Déu (el que més els agrade) per enviar-nos als valencians el trellat que el dia de la Creació va anar a parar a unes altres terres. Si no és així, no encerte a trobar una explicació raonable per intentar entrendre els esdeveniments polítics de les últimes setmanes.

Imaginen com estava el clima polític al País Valencià que és notícia que el president de la Generalitat es reunisca amb els partits de l’oposició per tractar de consensuar polítiques de futur; o que haja donat ordre als responsables de RTVV perquè s’informe de l’activitat política de tots els grups (no només del PP); o que haja donat llum verd perquè la ciutadania conega els contractes que el govern valencià ha firmat (amb diners de tots) amb les empreses lligades a la xarxa corrupta Gürthel; o, fins i tot, ; o que haja accedit a rebre públicament als membres de l’associació de famíliars de víctímes de l’accident del metro. Sí. Les formes, en política, sí que importen.

És clar que, de moment, tot açò no són res més que bones paraules i bones intencions. Però quan duem tants anys, si em permeten la metàfora, aguantant colps de peu en l’entrecuixa; fins i tot les punyades a la cara poden resultar carícies agradables. Fabra, en la meua opinió, ha entrat amb bon peu en el palau de la plaça de Manises. Ha volgut marcar distàncies amb les maneres de governar dels seus predecessors. I sembla que vol introduir una altra manera d’entendre el servei públic.

Ja veurem, el senyor Futur donarà i llevarà raons. Esperem que tot açò no siga cap operació de màrqueting per tractar de rentar la cara del PP CV de cara a les properes eleccions.

No canvies, Fabra; ni deixes que et canvien. No governes només per als teus. Com bé dieu, som cinc milions de valencians i no tots hem votat al teu partit.

“Per favor, no em pregunteu pel cost de la visita del Papa…”

2011-08-29T18:36:00.000+02:00

Fa uns anys (no massa), quan encara exercia el periodisme em va cridar l’atenció que preguntar pel cost de la visita del Papa en la roda de premsa posterior al ple del consell, tinguera el mateix efecte que una invasió d’alienígenes o que l’atac d’un exèrcit de zombis. Haurien de veure la cara de terror que se li posava al portaveu de torn del govern valencià: ulls fora de les òrbites; gotes de suor fred pel l’esquena; tremolors a les mans; pèrdua momentània de la facultat de parlar amb coherència; ganes irreprimibles d’assassinar al periodista que acabava de referir-se a assumptes catalogats com a matèria reservada... Tot allò com a preludi d’alguns dels millors exemples de prosa dadà que ha donat la història. Les al·locucions de Tristan Tzara o Hugo Ball semblen autèntics tractats de filosofia clàssica, al costat dels balbucejos imprecisos o els sorolls guturals que aconseguien emetre els portaveus del consell.

Però no pensen que només patien malsons sobre la visita del Papa portaveus i presidents de la Generalitat. L’obsessió per aquesta qüestió era tal que, fins i tot, el responsable d’informatius d’alguna emissora pública, quan revisava els currículums que li arribaven, s’assegurava que el futur candidat a treballar en l’ens públic mai haguera fet aquesta pregunta a cap membre del govern valencià.

Afortunadament, els anys han passat i m’han donat la claredat necessària per comprendre l’origen d’aquesta particular obsessió paranoide. La clau ens la dóna, una vegada més, la trama corrupta Gürthel. Gràcies a les informacions del diari ‘El País’, hem pogut saber que en aquells anys RTVV li va pagar 6’4 milions a una empresa que –toca’t el nas!– es dedicava a fer obres públiques a Castella-Lleó, per a l’explotació televisiva de l’esdeveniment. El pecat, que ja podríem considerar com a capital, encara és més gros; ja que la documentació decomissada per la policia deixa ben a les clares que la cobertura televisiva de la visita del Papa només va costar la meitat d’eixos 6’4 milions.

Què va passar amb l’altra meitat? Que Correa, l’empresa adjudicatària del contracte televisiu i el mateix director de RTVV s’ho van repartir, com a bons germans.

Hui, dos anys després que els mitjans de comunicació airejaren aquests negocis putrefactes, el fiscal anti-corrupció ha decidit que, tal vegada, ja és hora que l’exdirector general de RTVV done explicacions públiques. És de sentit comú.

Amb tot, el que em posa el pèls de punta és que darrere d’aquesta decisió de la fiscalia s’amague algun tipus de motivació partidista. No obliden que d’ací no res tenim eleccions generals...

Segurament seré massa aficionat a les teories conspiranoiques; no diuen que la Justícia és cega?

Tampoc Camps posava massa bona cara. Recorde un dia, en una compareixença davant dels mitjans després d’una reunió amb Esperanza Aguirre, el president, fent gala de la gallardia que el caracteritzava, va deixar amb la paraula en la boca el meu company Sergi Tarín, quan aquest li va demanar si ja sabia què ens havia costat la visita del Papa. A la mateixa presidenta madrilenya li va caure la bancà a terra, quan va veure a tot un president emblanquir per la pregunta d’un periodista i fugir d’aquella sala, com si haguera patit la picadura d’una cobra reial, sense acceptar cap pregunta més.

‘Somiant amb Aleixa’ de Mercè Climent i Francesc Mompó

2011-08-19T17:43:00.000+02:00

Aleixa és una jove atrapada per mil i una inseguretats que busca desesperadament una brúixola per redreçar la seua vida. Els pares fa un temps que han mort. Tot i que ha finalitzat els estudis universitaris amb bones qualificacions, no acaba de fer-se un lloc en el complicat món laboral. En el terreny amorós les coses tampoc roden com a ella li agradarien. I, per si fóra poc, una capritxosa facultat que hereten totes les dones de la seua família la persegueix nit rere nit: cada vegada que algú somia amb ella, ella somia el mateix. I, com que Aleixa és una jove atractiva, gran part d’aquests encontres onírics són d’un elevat contingut eròtic.

Tothom coincideix que el gran punt fort d’aquesta obra són les descripcions dels encontres sexuals. Uns quadres sexuals molt variats, descrits amb tot tipus de detalls, replens de divertits jocs lingüístics, que aconsegueixen que el lector siga un convidat més a la festa dels sentits.

Un altre aspecte destacable és el fet que la novel·la haja sigut escrita alhora per un home i per una dona, ja que ens acosta al plaer sexual des de dos vies, en ocasions, massa antagonistes. Els homes vivim el sexe des d’una perspectiva exageradament fàl·lica; mentre que les dones reivindiquen el protagonisme d’unes altres fonts de plaer, que nosaltres ni tan sols sospitem de la seua existència.

En definitiva, un llibre per llegir i compartir sensacions, que ens farà passar una bona estona abans, durant i després de la lectura...

Aquest és el punt de partida de la novel·la de Mercè Climent i Francesc Mompó, que ve avalada per la concessió del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida; tot un referent de la literatura eròtica catalana. La narració està construïda a partir de les vivències que la protagonista experimenta en tres estadis diferents: la realitat, els somnis i els records. Vivències, especialment les oníriques i les del passat, que l’angoixen i l’exciten a parts iguals.

‘Patrimoni. Una història vertadera’ de Philip Roth

2011-08-14T11:50:00.000+02:00

Philip Roth és un dels grans tòtems de la literatura actual nord-americana amb títols com ‘American Pastoral’ –novel·la amb la qual va guanyar el Pulitzer l’any 1998– o ‘The human Stain’ –que Robert Benton va adaptar al cinema en 2003–, que l’han convertit en un dels autors més reconeguts, tant pel públic, com per la crítica. La major part de la seua obra la composen obres de ficció en les quals, a partir de la seua experiència, aborda els problemes d’integració de la comunitat jueva als Estats Units, juntament amb altres aspectes de caire més existencialista. En ‘Patrimoni’, tot i que no és una obra de ficció, també troben aquestes qüestions.

Aquesta obra narra els últims mesos de la vida del pare de Roth, des que comença a patir els símptomes d’un terrible tumor cerebral. Un tumor que, primerament, es manifesta amb una lleugera paràlisi facial, que tothom creia passatgera; però que, desgraciadament, és el primer pas d’un aborronador procés de deteriorament general.

Roth ens acosta a la figura de son pare; un home de fortes conviccions que ha sigut capaç de superar tots els reptes que li ha presentat la vida, amb una força de voluntat, en ocasions, sobrehumana. També, a partir dels records desordenats del pare, coneguem la història de la família Roth, uns emigrants jueus que arriben als Estats Units amb l’esperança de fer seu l’anomenat ‘somni americà’.

Però, sobretot, ‘Patrimoni’ és la història d’un fill i d’un pare que han d’assumir que la mort no tardaran a separar-los dramàticament. Una història particular, però absolutament universalitzable, que Roth aborda amb certs tocs d’humor i un estil que s’allunya de l’emotivitat ximple i gratuïta.

Al revés del món

2011-08-03T15:49:00.000+02:00

Els habitants de Xopilàndia cada dia em sorprenen més per la seua dificultat per entendre els conceptes més bàsics. Fa unes setmanes ja vaig haver de gastar bona dosi de paciència per explicar-los la raó per la qual un partit com el PP, que no acaba de convéncer ningú, arrasa elecció rere elecció al País Valencià. Durant vora tres hores els vaig exposar els complicats mecanismes de la política valenciana i, al remat, supose que esgotats mentalment, van acceptar com a vàlides les meues explicacions. Però, no sé per què, em pense que la majoria em va donar la raó, com als bojos...

Vaig esbossar un somriure paternal abans de respondre; encara no he aconseguit que comprenguen el tarannà dels valencians. Els vaig contestar que a la nostra terra només els més preparats poden ostentar alguna responsabilitat com, per exemple, la de dirigir la televisió autonòmica. I que, en tot cas, la culpa del deute era dels treballadors; perquè, damunt que tenien l’oportunitat de treballar en un dels mitjans de comunicació més prestigiosos de tot el món, els pocavergonya exigien un sou a final de mes. Per les seues cares, vaig deduir que no els va quedar massa clar el meu raonament.

Llavors, un d’ells –pel que vaig notar, amb seriosos problemes per unir més de tres paraules en una oració–, va tindre l’atreviment de qüestionar-me el nomenament de Francisco Camps com a membre del Consell Jurídic Consultiu. El pobre home em va preguntar que si també era normal que premiaren a un home que estava a punt de ser jutjat per corrupció i que, a més, sota el seu mandat havia convertit el País Valencià en l’autonomia més endeutada d’Espanya. Jo, cansat de tractar d’il·luminar la ment d’eixa pobra gent, li vaig respondre:

“És que ací, a Xopilàndia, viviu al revés del món”.

Doncs bé, aquesta setmana he hagut de fer un nou exercici de pedagogia per a què aquestes pobres persones entenguen determinats procediments que tenim els valencians a l’hora de resoldre alguns tipus de problemes. En concret, els habitants de Xopilàndia em van preguntar que com era possible que cap dirigent de la nostra televisió autonòmica anara a rendir comptes davant del govern valencià, després de la catastròfica situació econòmica en la qual l’han deixada. Que com era possible, em preguntà un d’ells, que, fins i tot, una de les responsables de RTVV, rebera com a premi al seu gran treball, un càrrec de relleu en el govern valencià.