dilluns, 29 d’agost de 2011

“Per favor, no em pregunteu pel cost de la visita del Papa…”

Fa uns anys (no massa), quan encara exercia el periodisme em va cridar l’atenció que preguntar pel cost de la visita del Papa en la roda de premsa posterior al ple del consell, tinguera el mateix efecte que una invasió d’alienígenes o que l’atac d’un exèrcit de zombis. Haurien de veure la cara de terror que se li posava al portaveu de torn del govern valencià: ulls fora de les òrbites; gotes de suor fred pel l’esquena; tremolors a les mans; pèrdua momentània de la facultat de parlar amb coherència; ganes irreprimibles d’assassinar al periodista que acabava de referir-se a assumptes catalogats com a matèria reservada... Tot allò com a preludi d’alguns dels millors exemples de prosa dadà que ha donat la història. Les al·locucions de Tristan Tzara o Hugo Ball semblen autèntics tractats de filosofia clàssica, al costat dels balbucejos imprecisos o els sorolls guturals que aconseguien emetre els portaveus del consell.

divendres, 19 d’agost de 2011

‘Somiant amb Aleixa’ de Mercè Climent i Francesc Mompó

          Aleixa és una jove atrapada per mil i una inseguretats que busca desesperadament una brúixola per redreçar la seua vida. Els pares fa un temps que han mort. Tot i que ha finalitzat els estudis universitaris amb bones qualificacions, no acaba de fer-se un lloc en el complicat món laboral. En el terreny amorós les coses tampoc roden com a ella li agradarien. I, per si fóra poc, una capritxosa facultat que hereten totes les dones de la seua família la persegueix nit rere nit: cada vegada que algú somia amb ella, ella somia el mateix. I, com que Aleixa és una jove atractiva, gran part d’aquests encontres onírics són d’un elevat contingut eròtic.

diumenge, 14 d’agost de 2011

‘Patrimoni. Una història vertadera’ de Philip Roth

Philip Roth és un dels grans tòtems de la literatura actual nord-americana amb títols com ‘American Pastoral’ –novel·la amb la qual va guanyar el Pulitzer l’any 1998– o ‘The human Stain’ –que Robert Benton va adaptar al cinema en 2003–, que l’han convertit en un dels autors més reconeguts, tant pel públic, com per la crítica. La major part de la seua obra la composen obres de ficció en les quals, a partir de la seua experiència, aborda els problemes d’integració de la comunitat jueva als Estats Units, juntament amb altres aspectes de caire més existencialista. En ‘Patrimoni’, tot i que no és una obra de ficció, també troben aquestes qüestions.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Al revés del món

Els habitants de Xopilàndia cada dia em sorprenen més per la seua dificultat per entendre els conceptes més bàsics. Fa unes setmanes ja vaig haver de gastar bona dosi de paciència per explicar-los la raó per la qual un partit com el PP, que no acaba de convéncer ningú, arrasa elecció rere elecció al País Valencià. Durant vora tres hores els vaig exposar els complicats mecanismes de la política valenciana i, al remat, supose que esgotats mentalment, van acceptar com a vàlides les meues explicacions. Però, no sé per què, em pense que la majoria em va donar la raó, com als bojos...

‘La penombra de la coloma’ d’Andreu Sevilla

Acabe de llegir  ‘La penombra de la coloma’ d’Andreu Sevilla. Es tracta d’una exitosa aventura literària que Sevilla va decidir mamprendre, al marge dels canals editorials habituals. I, vist el resultat, l’autor pot donar-se per satisfet de la gran acollida que ha tingut la seua òpera prima. Els crítics més importants del nostre panorama literari l’han beneïda i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana l’ha premiada com a l’obra més interessant de l’any.
                La novel·la, ambientada en la València del segle XV, ens conta les conspiracions de diversos grups fer fer-se amb el manuscrit original del Tirant lo Blanch; una obra que, després de la mort del seu autor, va romandre mig oblidada de calaix en calaix. Aquest fet verídic (Martorell va morir al voltant del 1465 i la novel·la va ser publicada el 20 de novembre de 1490) marca l’inici de l’acció. Què hauria suposat per a la nostra literatura que aquesta gran obra mai haguera vist la llum? És la principal qüestió que ens proposa Sevilla i que, com ocorre en les millors obres, deixa la resposta en mans dels lectors. Juntament amb aquest tema, que és el principal, Sevilla també aborda uns altres, com ara, la decadència de la petita noblesa valenciana, l’ocàs de la cavalleria, la concepció de l’amor i el sexe al final del període medieval, o les persecucions religioses.

dilluns, 1 d’agost de 2011

Ja tenim eleccions

Per fi ZP ha decidit posar data de caducitat al lloguer del piset que ocupa a la Moncloa. Ja era hora. Des que la Unió Europea el va arraconar contra les cordes i, sobretot, des que anuncià públicament que no continuaria –en privat ja ho coneixen alguns i ho intuíem la majoria–, el president del govern espanyol era un cadàver polític que cada dia que passava feia més i més pudor.