Al revés del món

Els habitants de Xopilàndia cada dia em sorprenen més per la seua dificultat per entendre els conceptes més bàsics. Fa unes setmanes ja vaig haver de gastar bona dosi de paciència per explicar-los la raó per la qual un partit com el PP, que no acaba de convéncer ningú, arrasa elecció rere elecció al País Valencià. Durant vora tres hores els vaig exposar els complicats mecanismes de la política valenciana i, al remat, supose que esgotats mentalment, van acceptar com a vàlides les meues explicacions. Però, no sé per què, em pense que la majoria em va donar la raó, com als bojos...

                Vaig esbossar un somriure paternal abans de respondre; encara no he aconseguit que comprenguen el tarannà dels valencians. Els vaig contestar que a la nostra terra només els més preparats poden ostentar alguna responsabilitat com, per exemple, la de dirigir la televisió autonòmica. I que, en tot cas, la culpa del deute era dels treballadors; perquè, damunt que tenien l’oportunitat de treballar en un dels mitjans de comunicació més prestigiosos de tot el món, els pocavergonya exigien un sou a final de mes. Per les seues cares, vaig deduir que no els va quedar massa clar el meu raonament.

                Llavors, un d’ells –pel que vaig notar, amb seriosos problemes per unir més de tres paraules en una oració–, va tindre l’atreviment de qüestionar-me el nomenament de Francisco Camps com a membre del Consell Jurídic Consultiu. El pobre home em va preguntar que si també era normal que premiaren a un home que estava a punt de ser jutjat per corrupció i que, a més, sota el seu mandat havia convertit el País Valencià en l’autonomia més endeutada d’Espanya. Jo, cansat de tractar d’il·luminar la ment d’eixa pobra gent, li vaig respondre:

“És que ací, a Xopilàndia, viviu al revés del món”.

                Doncs bé, aquesta setmana he hagut de fer un nou exercici de pedagogia per a què aquestes pobres persones entenguen determinats procediments que tenim els valencians a l’hora de resoldre alguns tipus de problemes. En concret, els habitants de Xopilàndia em van preguntar que com era possible que cap dirigent de la nostra televisió autonòmica anara a rendir comptes davant del govern valencià, després de la catastròfica situació econòmica en la qual l’han deixada. Que com era possible, em preguntà un d’ells, que, fins i tot, una de les responsables de RTVV, rebera com a premi al seu gran treball, un càrrec de relleu en el govern valencià.