Philip Roth és un dels grans tòtems de la literatura actual nord-americana amb títols com ‘American Pastoral’ –novel·la amb la qual va guanyar el Pulitzer l’any 1998– o ‘The human Stain’ –que Robert Benton va adaptar al cinema en 2003–, que l’han convertit en un dels autors més reconeguts, tant pel públic, com per la crítica. La major part de la seua obra la composen obres de ficció en les quals, a partir de la seua experiència, aborda els problemes d’integració de la comunitat jueva als Estats Units, juntament amb altres aspectes de caire més existencialista. En ‘Patrimoni’, tot i que no és una obra de ficció, també troben aquestes qüestions.
Aquesta obra narra els últims mesos de la vida del pare de Roth, des que comença a patir els símptomes d’un terrible tumor cerebral. Un tumor que, primerament, es manifesta amb una lleugera paràlisi facial, que tothom creia passatgera; però que, desgraciadament, és el primer pas d’un aborronador procés de deteriorament general.
Roth ens acosta a la figura de son pare; un home de fortes conviccions que ha sigut capaç de superar tots els reptes que li ha presentat la vida, amb una força de voluntat, en ocasions, sobrehumana. També, a partir dels records desordenats del pare, coneguem la història de la família Roth, uns emigrants jueus que arriben als Estats Units amb l’esperança de fer seu l’anomenat ‘somni americà’.
Però, sobretot, ‘Patrimoni’ és la història d’un fill i d’un pare que han d’assumir que la mort no tardaran a separar-los dramàticament. Una història particular, però absolutament universalitzable, que Roth aborda amb certs tocs d’humor i un estil que s’allunya de l’emotivitat ximple i gratuïta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada