dimarts, 25 de setembre de 2012

PRIMERA CARTA DES DEL SUD

Ja fa unes quantes hores que el sol ha decidit anar-se’n a dormir, ací a Almoradí. Supose que a la resta del territori amb qui compartim latitud i longitud, també haurà ocorregut el mateix. Però com ací estàs tan lluny de tot, sembla que totes les coses que succeeixen a partir de Dolores o de Rafal formen part d’una realitat paral·lela, absolutament aliena per a mi. Els informatius de la televisió, els butlletins de la ràdio i, com no, les notícies dels diferents mitjans electrònics et mostren el que passa en eixa altra realitat; la que se superposa a la que percebem els habitants de la Vega Baixa. I és tot tan diferent... Fins i tot, estic començant a pensar que ací els minuts tenen un poc més de seixanta segons i que els dies s’aproximen a la trentena d’hores. Lentitud, solitud i tots els substantius que acaben en ‘ud’ que mai, fins que arribes ací, hauries sospitat que existien.