dimarts, 25 de setembre de 2012

PRIMERA CARTA DES DEL SUD

Ja fa unes quantes hores que el sol ha decidit anar-se’n a dormir, ací a Almoradí. Supose que a la resta del territori amb qui compartim latitud i longitud, també haurà ocorregut el mateix. Però com ací estàs tan lluny de tot, sembla que totes les coses que succeeixen a partir de Dolores o de Rafal formen part d’una realitat paral·lela, absolutament aliena per a mi. Els informatius de la televisió, els butlletins de la ràdio i, com no, les notícies dels diferents mitjans electrònics et mostren el que passa en eixa altra realitat; la que se superposa a la que percebem els habitants de la Vega Baixa. I és tot tan diferent... Fins i tot, estic començant a pensar que ací els minuts tenen un poc més de seixanta segons i que els dies s’aproximen a la trentena d’hores. Lentitud, solitud i tots els substantius que acaben en ‘ud’ que mai, fins que arribes ací, hauries sospitat que existien.
 
Hui a través de la finestra de l’altra realitat –la que ja no vivim i la que cada dia que passem ací, ens costa entendre un poquet més– hem vist a policies carregar amb una contundència difícil d’explicar, contra persones que l’únic que volen és que no els retallen el dret de somiar per un futur digne.
També per aquesta finestra ha aparegut un home molt ben vestit que fins fa dos setmanes no sabia si entrava o eixia i, finalment, ha decidit que no vol quedar-se. I un altre home, no tan elegant ni tan indecís, ha anunciat que en els pròxims anys donarà treball a quinze mil persones. A veure si s’aclareix. Porta un any desfent-se de tots els treballadors que pot i ara diu que en contractarà a quinze mil. Quin país d’esquizofrènics!
Ara que, qui amb total seguretat necessita psiquiatra és aquell altre home que manava en terra d’oliveres, pescaíto i olé. “Sí, jo era el president; però hui en dia encara no sé com s’ho van fer per furtar tot el que van furtar.” Perquè ens entenguem: o aquest ens vol vendre gat per llebre; o, en realitat, ens està dient la veritat. Que s’estimen més un president que mira cap a un altre lloc quan els corruptes furten? O, pel contrari, un dirigent que és tan beneït que continua sense dormir per por que el Coco isca de davall del llit?
Per sort tot açò que he vist per la finestra de la realitat virtual, no passa de veres. Ací l’única realitat que compta és la de la classe de les vuit del matí, la dels exempts en l’assignatura de Valencià i la del ratolí que acabe de descobrir rosegant les meues creïlles. El molt cabró s’ha amagat darrere de la nevera. O l’adopte com a amic, o m’espera una llarga nit amb l’escopeta al muscle.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada