dissabte, 23 de novembre de 2013

DOS HOMES I UN DESTÍ (EL SAINET DE LA PAELLA RUSSA)



Acte primer

(Palau de la Generalitat. Despatx del president. Dissabte, quatre de la vesprada. El Molt Honorable llig un llibre. En eixe moment entra el vicepresident sense tocar a la porta; està molt nerviós. El Molt Honorable deixa el llibre sobre la taula. El vicepresident abaixa la mirada i es fixa en el títol: “Coaching. Cómo convertirse en un líder en sólo cinco días”).

VICEPRESIDENT: President, tenim un problema!

MOLT HONORABLE: ¿Uno? ¿Sólo uno? ¡Por fin! ¡Lo conseguimos! ¡Tenía razón este libro! ¡Ha funcionado el pensamiento creativo! ¡He soñado con una Generalitat saneada y se ha cumplido!

VICEPRESIDENT: No, President, no. Per desgràcia continuem amb teranyines a la caixa forta. El que volia dir-te és que tenim un problema... més. Acabem d’analitzar l’informe que ens va passar el comité d’empresa de Canal 9...

dimarts, 19 de novembre de 2013

RTVV NO ES TANCA



Fins la setmana passada estava convençut que l’ERO frustrat i el posterior anunci del tancament de RTVV formaven part d’un mateix pla. Estava segur que algun cervell del carrer Génova de Madrid havia planejat l’ERO malament a propòsit. D’aquesta manera tindrien l’excusa perfecta per tancar RTVV –“hem intentat salvar-la; però no ens deixen altra alternativa” – com veu amb molt bons ulls el sector més neocon del PP, vinculat a l’expresident Aznar o a la exlideresa Aguirre. Però després de veure com evolucionen els esdeveniments i de llegir certes publicacions madrilenyes de caire conservador, em sembla que el que ha ocorregut ací en les últimes setmanes és fruit de la improvisació de Fabra i de la poca aptitud com a governant que manifesta contínuament.

Per aquest motiu, tot i que endevinar el futur no és una ciència massa exacta (especialment quan parlem de política), a dia de hui veig més pròxima la continuïtat de RTVV que no el seu tancament.

diumenge, 10 de novembre de 2013

“Jo vaig estar allí…”



        Mar acaba de complir cinc anyets. És una xiqueta viva i alegre que gaudeix ballant la música de Michael Jackson i intentant desxifrar eixos gargots estranys que els majors anomenem lletres i paraules. El dimarts passat sa mare, amb els ulls encara vermells i els llavis tractant de simular un somriure, la va agafar de les mans i li va dir amb una veu serena:

–Van a tancar la ràdio on treballa la mamà... 

La xiqueta va donar un salt d’alegria i la va abraçar, contenta:

–Per fi et quedaràs a casa amb nosaltres tots els caps de setmana!

dijous, 7 de novembre de 2013

NO ENS APAGUEU LA TELE, PER FAVOR...



Hui és un dia feliç. Sí, ho és. A pesar que en unes hores (o dies, o setmanes... quan la bancada popular ho tinga a bé) RTVV passarà a la història. I serà un dia feliç perquè, a pesar que centenars d’amics i companys perdran els llocs de treball i el poble valencià es quedarà sense el gran referent de la indústria audiovisual, el Consell s’ha compromés a construir 57 col·legis més i 60 hospitals nous. Evidentment, supose que ho hauran endevinat, estava parlant en clau irònica. Per desgràcia, Nou i Nou Ràdio han ingressat a la planta de malalts terminals i els perpetradors del radiotelevicidi ni es plantejaran la construcció dels centres educatius i sanitaris que se suposa que es podrien posar en marxa amb els 228 milions que, segons el vicepresident Ciscar, costaria mantindre la radiotelevisió de tots els valencians.