dimarts, 30 d’octubre de 2012

Tardor



Plou.
Xip-xap! Xip-xap!
Els caragols afilen les banyes.
El Cel plora.
La terra beu.

Plou.
Si tanque els ulls,
la Safor em crida.
I respire pebrella,
farigola i romer.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Quan el baló es converteix, simplement, en un tros de cuiro



És la primera vegada que em passa. I, la veritat, no m’ha sorprés. Ha sigut un procés gradual i, a poc a poc, el meu cos ha anat acostumant-se. Però no es preocupen. Són coses de l’edat. Estic madurant. Evolucione com a persona. I, per molt que ens faça mal, no podem pretendre que ens emocionen les mateixes coses que quan érem xiquets. Hui després d’una vesprada plena de feina de l’institut (prepara classes, assisteix a reunions, prepara la reunió de pares de demà...) i de mil mals de cap (què dinaré demà; què sope hui: ensalada o bullit; a vore si s’acaba aquest puto mes d’octubre i tornem a cobrar, perquè puguem continuar pagant factures, hipoteques, lloguers, guarderies, col·legis, gasoil, etc...)  m’he assentat davant d’un plat de bullit (acabat d’arribar del mateix infern) i he encés la tele. I saben vostés amb què m’he trobat? Amb el partit de futbol Espanya-França. Tot un partidàs, com els podran confirmar els amants de l’aquest esport.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

La inspiració, la creativitat i els vídeos electorals

Aquesta historia, de la qual sóc protagonista accidental, va començar a finals d’abril de 2011, poc abans de les eleccions autonòmiques. Com sóc periodista i tinc certa experiència en el món audiovisual, els membres de la candidatura del Bloc-Verds-Compromís de Vilallonga (el meu poble) em va encomanar la realització d’un vídeo per a la campanya electoral. Després de calfar-me el cap durant una setmana i no tindre molt clar per on tirar, vaig veure una cartolina del programa ‘Ací pintem tots’ d’Infotelevisió –programa que vaig presentar durant una temporada– i em va vindre la inspiració: el lema podria ser “Un poble on pintem tots” i les imatges podrien mostrar als membres de la candidatura pintant amb diversos colors un llenç blanc. Dit i fet, la idea va agradar a la candidatura i ho vam gravar una vesprada. El resultat és el següent:


                I la sorpresa va vindre ahir diumenge a la nit. Alfred, un dels dos regidors que tenim al poble, em va enviar un e-mail amb el vídeo que ha elaborat el PP per a les eleccions al País Basc. Tal vegada es tracte d’una casualitat, però –després de veure’l un parell de vegades– trobe que el vídeo del PP està inspirat en el nostre. No sé, jutgeu vosaltres.
Ah, el cost del meu spot electoral va ser zero euros. No si el PP d’Euskadi haurà trobat un preu tan competitiu. Ací teniu l’espot del PP basc.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

La justícia, cega?

La meua salut mental necessita que entre algun polític corrupte en la presó. Ho necessite de veritat. Perquè si no, pensaré que l’educació que he rebut i tots els valors que m’han inculcat des de menut han sigut una mentida. I no m’agradaria assumir –tot i que de vegades no puc pensar d’una altra manera– que els ciutadans ordinaris sense pedigrí ni distinció vivim una realitat i els que ens governen gaudeixen la vida sense preocupar-se si allò que fan va o no en contra de la llei. “Furtar està malament”, “als que conten mentides els creix el nas”, “si no et portes bé, els Reis et duran carbó”. Tot açò ens deien quan érem menuts. El que en aquella època no sabíem és que això no era del tot cert. Hui en dia el panorama polític valencià –i l’espanyol, en general, també– està ple de personatges que no s’ha portat bé i que, a diferència de la resta dels humans, continuen gaudint d’uns privilegis intolerables.