“Jo vaig estar allí…”

        Mar acaba de complir cinc anyets. És una xiqueta viva i alegre que gaudeix ballant la música de Michael Jackson i intentant desxifrar eixos gargots estranys que els majors anomenem lletres i paraules. El dimarts passat sa mare, amb els ulls encara vermells i els llavis tractant de simular un somriure, la va agafar de les mans i li va dir amb una veu serena:

–Van a tancar la ràdio on treballa la mamà... 

La xiqueta va donar un salt d’alegria i la va abraçar, contenta:

–Per fi et quedaràs a casa amb nosaltres tots els caps de setmana!

                Ahir Mar; la seua germaneta, Paula, i son pare se’n van anar a València a una manifestació. Va caminar molt de temps agarradeta de la mà del pare, envoltada de milers de persones que cridaven una cançoneta que aquella setmana ja havia escoltat a sa mare: “R-T-V-V, no es tanca!!” Ella no va acabar d’entendre on anava tota eixa gent. Ni tampoc té molt clar per què volen tancar la ràdio on treballa la mami. Però es va divertir, perquè hi havia música i perquè el pare es va trobar molts amics que li van dir que tenia dos filles ben guapes i fadrines.

                Li hauria agradat que la mami també haguera anat amb ells, hi havia tant d’ambient a València... Però, és clar, quasi ho havia oblidat, era dissabte i la mami treballa tots els caps de setmana. Bé, fins que li tanquen la ràdio... A més a més, estava un poc enfadada amb son pare, perquè Manel li havia dit que segurament veurien Hugo. I la xiqueta, per més que mirava i remirava, no trobava el seu amiguet enlloc.

                A pesar que Mar no és conscient del que va viure ahir, d’ací uns anys li contaran que va eixir al carrer per reivindicar, no només el lloc de treball de sa mare, sinó una radiotelevisió pública de qualitat, en valencià i al servei de tots. I li diran que ho va reivindicar en companyia de milers de valencians i de valencianes de totes les ideologies i tendències, que es van manifestar units, farts de les cacicades dels governants. Eixe dia Mar mostrarà les fotografies a les amigues i, orgullosa, els dirà: “Jo vaig estar allí...”