dijous, 26 d’abril de 2018

Fàstic...


Em produeix fàstic que algú puga veure normal que hi haja homes que s’organitzen en grups per agredir sexualment una dona. M’entren ganes de vomitar quan algun homo erectus presumeix d’anar d’anar de caça i que per als seus fins empra qualsevol droga que anul·le la voluntat de les víctimes. És fastigós que algú puga riure o aplaudir els vídeos que aquestes bandades de psicòpates graven per deixar testimoni de les seues gestes. 


És inconcebible que un funcionari que ha d’impartir justícia humilie públicament una víctima, en preguntar-li si sentia dolor quan cinc males bèsties la penetraven sense parar per la boca i per la vagina, entre rialles i xiscles. Repugnància, aversió, repulsió, ois... Tot açò és el que em produeix la sentència contra els xicons de l’autoanomenada “manada”. Potser la justícia espanyola no funciona tan malament com la percebem. O potser sí. O tal vegada no siga la justícia qui estiga podrida, sinó el propi sistema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada