dimecres, 11 d’abril de 2012

La vida és per a llestos

               Un dels entrenadors que vaig tindre de xiquet ens insistia constantment que el futbol era un esport per a llestos. Com supose que hauran endevinat aquell entrenador no utilitzava la primera accepció de la paraula –intel·ligent–, sinó l’emprava com a sinònim d’espavilat o astut. No és que ens obligara a desmaiar-nos dins de l’àrea rival perquè l’àrbitre xiulara penal, no. Però pretenia que ens adonàrem que, moltes vegades, això del fair play queda políticament molt bé, pèro que la realitat era diferent.
                Amb els anys he arribat a la conclusió que aquell entrenador tenia part de raó i que en la vida ens trobem amb multitud d’exemples que ho corroboren. Per no allargar-me massa i no condemnar-los a un avorriment garantit, els parlaré de l’últim d’aquests exemples que ha saltat a l’opinió pública en les últimes setmanes: l’amnistia fiscal per als evasors d’impostos o, com prefereix anomenar-ho el ministre d’Hisenda, la regularització de rendes i actius.
                Sí, vivim en un món injust. I sí, com el futbol, la vida és per a llestos. O per a fills de...
               

                Em pareix vergonyós que es premie a qui, constantment i de manera premeditada, ha falsejat els seus comptes per robar-nos diners que per llei ens pertanyien a tots. Resulta curiós que, en lloc de portar-los a Alcalà Meco, se’ls pegue una palmelladeta a l’esquena i només se’ls cobre un deu per cent de tot el que han defraudat a Hisenda. En canvi, els que no hem vist un paradís fiscal ni en foto, hem d’apretar-nos el cinturó, perquè hi ha crisi: ens han apujat els impostos, el preu dels combustibles, la llum, el butà... ens han retallat els nostres drets laborals i, si continuem així, és possible que, fins i tot, ens obliguen a participar en programes de cessió gratuïtes de testicles, o de qualsevol altre òrgan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada