divendres, 6 de maig de 2011

Per als que esteu cansats del PP-PSOE

Estem massa obsessionats a copiar l'estil de vida nord-americà: la coca-cola, els texans, les pel·lícules d'acció... Una obsessió que fins i tot arriba al sistema polític: als EUA els votants poden elegir entre els candidats republicans (molt conservadors) i els demòcrates (no tan conservadors). Ací, tot i que hi ha més opcions polítiques, els mitjans de comunicació (i els propis partits, amb allò del vot útil) també incentiven aquesta dupla: votaràs al PP o al PSOE? Dipositaràs la papereta de ZP o la de Rajoy? I què passa amb la resta? No compten? És per això que jo em pregunte moltes vegades si, en realitat, no serà tot una estratègia global pactada entre els dos. Per què, en realitat, hi ha tanta diferència entre uns i altres?

Tant els del PP com els del PSOE tracten de presentar-se davant la societat com a partits moderats. Per molt que els d'un partit gasten texans i els d'enfront pantalons de pinces, els dos somien amb el centre. Tant uns com els altres s'autoproclamen, segons els convinga, com a els partits del poble: el PSOE, per definició és el partit dels treballadors; però quan governen (només cal mirar els retalls que ha aplicat ZP en els últims mesos), en ocasions apliquen polítiques, més propies dels seus contrincants. Socialistes i populars, també els dos, consideren que són els autèntics garants de la llibertat, de la democràcia i dels drets de tots els espanyols. I si parlem de corrupció, com va dir aquell gran home, qui estiga lliure de pecat que tire la primera pedra. Ángel Luna (PSOE) la va tirar, però això no significa algun membre del seu partit no necessite confessar-se.
Per altra banda, quan estem davant d'unes eleccions autonòmiques, per molt que uns i altres diguen que defensen els interessos dels valencians; al remat, especialment ací al País Valencià, sempre pesa més l'interés de partit. Quan Génova o Ferraz toquen la trompeta, els socialistes i populars d'ací, acaben ballant al ritme que els marquen.

PP i PSOE són, en definitiva, les peces fonamentals d'aquest sistema d'alternança que va inventar Cánovas del Castillo i que perdura fins l'actualitat. Estan igualment còmodes quan governen, que quan estan en les butaques de l'oposició. "Hui manen els sociates", pot pensar un diputat del PP tranquil·lament assegut al seu escó, "no passa res, ja ens tocarà".

Per això, com sé que molts també esteu cansats de Pepito i Juanito, jo vos propose que canvieu i el pròxim 22 de maig s'atreviu a agafar la papereta de Compromís. No teniu res a predre: segons que no ho faran pitjor que ZP o que Camps...

Ànim, preneu la vitamina de Compromís!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada