dimecres, 18 de maig de 2011

'No els voteu' 'Democràcia real, ja'

No estan -que sapiem- afiliats a cap partit. No reparteixen propaganda electoral amb la foto de cap líder amb un somriure retocat per Photoshop. Ningú els esperava en aquesta campanya. Però han volgut dir la seua i han aconseguit centrar l'atenció de tots els mitjans de comunicació. Els parlem, com supose que hauran endevinat, dels col·lectius que reivindiquen 'Democràcia real, ja', que han nascut al caliu de les xarxes socials. En els últims dies s'han fet presents en algunes de les ciutats més importants d'Espanya (Madrid, Barcelona, València...) en concentracions en les quals carreguen contra el sistema polític actual. Aquestes concentracions, majoritàriament, estan formades per joves que han perdut l'esperança en el futur, però també se'ls han afegit gent de totes les edats, desencants amb la realitat política espanyola.

A Madrid s'han concentrat a la Puerta del Sol, a Barcelona al voltant de la Plaça de Catalunya i, a València, davant de l'Ajuntament. En principi, sembla un moviment bastant espontani, sense líders, ni propostes clares. Bé, només una: mostrar la indignació amb la classe política actual.


Els dos grans partits PP-PSOE són el centre de les seues crítiques. Diuen que no se senten representats per ells; una afirmació en la qual sembla coincidir gran part de la societat. La corrupció d'alguns càrrecs públics; les xifres de l'atur; la falta d'implicació dels sindicats i dels partits polítics en els problemes que, realment, lleven la son als ciutadans; la sensació que votar no serveix per a canviar les coses... Són les principals questions que els han impulsat a prendre el carrer.

Aquests moviments han pillat absolutament desprevinguts als representants de tots els partits polítics. I, com sol ocórrer cada nit electoral, tots han volgut assumir com a pròpies les reivindicacions d'aquests milers de ciutadans, per tractar de rendibilitzar electoralment les concentracions. La pregunta és: com influiran en aquests comicis?

A priori, cal fer una lectura positiva d'aquests moviments. És la visualització del cabreig de la societat amb els seus -suposats- representants. No cal oblidar que els polítics són les persones que triem perquè gestionen els assumptes de tots. És, per tant, una tirada d'orelles als polítics de tots els colors i al sistema, en general. En aquest sentit, hem escoltat les veus de moltes de les persones que participen en les concentracions, que han anunciat que diumenge no pensen anar a votar. I és en aquest punt on considere, que s'equivoquen.

Respecte, done el meu suport, i aplaudisc totes les concentracions. Però, a banda de lluitar en el carrer, també cal fer-ho en les urnes, sinó guanyaran els de sempre, per culpa d'aquest sistema, que segurament van pactar ells mateixs. No voteu ni al PP ni al PSOE (jo, no pense fer-ho), hi ha més vida a banda de Paco o Jorge. Jo votaré a Enric i a Mònica. També podeu votar-los vosaltres. Però si no vos agrada el Compromís, voteu a Esquerra Unida, o a Esquerra Republicana o al partit de Rosa Díez (com pensa fer un amic meu), a qui siga!

Quedar-se diumenge a casa significa que guanyaran els de sempre i que, damunt, haurem d'escoltar-los dient que les urnes els han absolt.

'No els voteu', però voteu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada