dilluns, 23 de maig del 2011

Els resultats electorals sota el microscopi

El PP, com mana la tradició -si em permeten l'analogia-, s'ha imposat còmodament en aquestes eleccions autonòmiques. Els homes de Paco no han acusat ni les males xifres de l'economia valenciana (una taxa.  d'atur més alta que la mitjana espanyola, unes conselleries que no poden ni pagar els segells, retalls contundents en educació...), ni tampoc el cas Gürthel. El seu electorat ha assimilat sense problemes que si ací a València les coses no van tan bé com caldria, és per culpa de ZP que, deliveradament, ha marginat els valencians. Mentre que el cas Gürthel -tot i els informes policials- no passa de ser una comedieta orquestrada pels socialistes i el grup Prisa. Són, en definitiva, uns votants fidels que han possibilitat que Camps incremente el seu nombre d'escons en les pròximes Corts Valencianes.

Ara bé, a pesar d'aquest augment i del que pronosticaven la majoria d'enquestes, el PP valencià no ha crescut. Sí, és cert que ha guanyat un diputat per efecte de la llei d'Hont, però ha baixat en nombre de vots i en percentatge. Per tant, Camps va aconseguir el sostre electoral del PPCV fa quatre anys i en aquests comicis, simplement, ha viscut de rendes.

Alarte ha fet bo Pla
Ho pronosticaven totes les enquestes, però els Socialistes Valencians confiaven en un miracle, en una acció de la justícia, o en una intervenció de Batman i Robin per aturar la seua caiguda lliure. 'Un altre camí és possible' deien algunes tanques publicitàries amb la fotografia d'Alarte. Malauradament per als seus interessos -i de retruc per a tot el progressisme valencià- no ha sigut factible. En aquests comicis hi ha hagut una fugida massiva d'antics votants socialistes, que s'han refugiat en altre formacions com ara, Compromís o Esquerra Unida.

Si el PP valencià culpabilitza ZP de tots els mals que afecten els valencians, per als socialistes la culpa de tots els fracassos electorals que arrosseguen des de l'any 95 és de Canal 9. Cert és que el tractament informatiu de la tele de tots està a anys llum de ser un exemple de pluralitat i de rigor informatiu. Però una tele que, a penes veu el 12% dels valencians, no pot ser la màxima responsable dels èxits electorals de Camps.

Els Socialistes Valencians donen la imatge de ser uns simples lacais del PSOE, que es preocupen més dels problemes de partit que dels dels ciutadans. De fet, en aquest sentit, en moltes ocasions hem escoltat a destacats militants socialistes afirmar que la gran llosa del PSOE ha sigut no saber explicar a la societat la seua gestió.

Una altra excusa que anit vam escoltar de boca de molts dirigents socialistes va ser que han perdut les eleccions per culpa de la crisi. En efecte, la crisi ha afectat, i com ahir em comentava una col·lega "dóna ràbia que en els últims anys al PSOE sempre li ha tocat governar quan la situació econòmica ha sigut pitjor". Però açò simplement seria una veritat a mitges. Quan van començar els primers símptomes d'aquesta crisi (recorden que estàvem damunt d'unes eleccions generals) ZP i els seus van posar tota les energies a desmentir que ens afectara: "la nostra economia és de Champions" va dir ZP, ho recorden?

Al remat, l'economia espanyola es va demostrar que no era de Champions -ni d'Europa League-, que estava massa vinculada a la construcció, i que ZP havia malbaratat uns quants milers de milions d'euros durant els anys de bonança, que van deixar les arques públiques amb teranyines. Milers i milers de persones es quedaven sense feina cada dia. I, per a postres,  va arribar Mrs. Europa amb la disjuntiva dels retalls o l'amenaça del rescat... Els Socialistes Valencians, a diferència d'altres barons autonòmics, no van saber marcar diferències amb les mesures dràstiques del govern central, i ho han acabat pagant.

Nit històrica per a Compromís
Quan Enric Morera, líder  del Bloc, va afirmar fa una setmana en una entrevista en Ràdio València que la seua formació estava més a prop del 10 que del 5% (el tant per cent dels vots totals per poder accedir a les Corts Valencianes) no s'ho van creure ni els seus assessors de comunicació. Tot estava en contra: la tradicional marginació valenciana als partits nacionalistes; les enquestes del CIS i de la major part de mitjans de comunicació; la invisibilitat en moltes capes de la població, la confusió de la marca entre Bloc, Compromís, Esquerra Unida, Verds... Però Enric sabia que les coses anaven a ser diferents en aquesta ocasió.


No sabem si, com diuen alguns, li ha venut l'ànima al Diable, per fer realitat el que molts nacionalistes històrics no van poder fer en el passat; o si, ha conformat un gran equip, que ha sabut vendre el projecte, persona a persona, casa per casa. Segurament serà la segona opció, perquè, com molta gent pensa, el principal patrimoni del Compromís són les persones que el formen: Morera, Ribó, Mollà i, en especial, Mònica Oltra que fins i tot va ser temptada pel partit de la rosa. Oltra és un actiu polític molt valuós que, estem segurs, donarà molts mal de caps als diputats de la bancada popular durant aquesta pròxima legislatura.

Esquerra Unida, la quarta en discòrdia
Els altres grans beneficiats de la debacle socialista han sigut els membres d'Esquerra Unida. Després d'un període incert per a la formació (l'escissió del corrent Esquerra i País; l'enfrontament amb la direcció federal de Gaspar Llamazares...), la coalició encapçalada per Marga Sanz s'ha fet un lloc en la cambra valenciana. Han sigut la quarta força més votada al País Valencià, tot i que les enquestes la situaven en tercer lloc, per davant del Compromís.

L'aportació d'Esquerra Unida, sumada a la tasca de Compromís i a un hipotètic resorgiment del PSOE, seran claus per a aconseguir modificar la situació política valenciana en la pròxima cita electoral. I diem açò perquè pensem que aquesta legislatura no serà un camí de roses per al PP. S'espera que el nou govern de Camps pose en marxa una llarga llista de retalls que, segurament, tindran una resposta contundent per part dels sindicats. A més, no cal oblidar les conseqüències judicials del cas Gürthel. D'ací no res sabrem si realment es tracta només de tres tratges o si, com té tota la pinta, hi ha alguna cosa més.

No perdre de vista
No voldria acabar aquesta entrada sense referir-me als resultats electorals de dos formacion que, tot i que no entraran a les Corts, han experimentat un augment del suport dels electors. En primer lloc, el partit de Rosa Díez. UPyD també s'ha beneficiat dels votants de perfil conservador descontents amb el PP-PSOE. En aquestes eleccions han aconseguit 60.000 vots i un regidor a l'ajuntament d'Alacant. Si la situació político econòmica no canvia, caldria tindre'ls en compte per a pròximes cites electorals.

També m'ha cridat l'atenció l'augment de l'ultradreta. Espanya 2000 ha duplicat els vots de fa quatre anys i, a més, han aconseguit tres regidors. Açò sí que és preocupant i és una tendència que es dóna en tot el món, en època de crisi. Hui són un partit marginal, però si no eduquem als nostres joves en els valors de tolerància, solidaritat, justícia i igualtat, d'ací uns anys podrien tindre un protagonisme massa destacat en la nostra vida política. Esperem, pel nostre bé, que no.

En definitiva, victòria esperada del PP, depressió en les files socialistes i alegria en les files de Compromís i Esquerra Unida. El poble valencià ha parlat.




4 comentaris:

  1. BIEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEENNNNNNNNNN:)
    PD: te esperamos aquí!

    ResponElimina
  2. Procuraré mudar- me tant com vosaltres!!

    ResponElimina
  3. Manel quina sorpresa quan Olga ens ha comunicat que si que vindries!! mos veiem el divendres!!=)=)

    ResponElimina