dimarts, 31 de maig del 2011

Pobre torero?

No sé què pensaran vostés, però a mi em costa controlar la indignació, després de veure el tractament informatiu de la majoria de cadenes estatals al voltant de l'accident de trànsit d'un famós torero. Directes cada hora, innumerables parts mèdics sobre la salut del maestro, centenars de testimonis que avalen la bonhomia del matador de bous... Tota Espanya plora la desgràcia d'Ortega i resa perquè Déu el permeta fer un altre paseíllo. I entre tant de res i tanta llàgrima a mi em vull la sang.

Em vull la sang perquè fa quinze anys un conductor imprudent -per no emprar qualificatius querellables- va envair el carril contrari i va xocar frontalment contra el vehicle en el qual viatjàvem mon pare, el meu amic Nando i jo.  Des d'aleshores, mon pare pateix un alt grau de minusvalidesa per culpa d'aquell home, que va perdre el control del cotxe per anar molt més ràpid del que tocava i per, segurament, haver esmorzat amb massa alegria. Però, per sort  tant mon pare, com Nando i com jo ho vam poder contar

Senyores i senyors, no plorem tant per Ortega i exigim que s'aclarisquen les causes del sinistre que, segons tots els testimonis, va provocar. El torero segurament sobreviurà; però, desgraciadament, qui ja no podrà mai més abraçar els seus fills, és el pobre pintor que va morir després de creurar-se en el camí del maestro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada