diumenge, 29 de maig de 2011

Paraules que mai vaig dir als meus alumnes d'Ibi

Xicons, xicones, pares, mares, amics, amigues:

És, per a mi, un gran honor poder dirigir-me a tots vosaltres, en un dia tan important com el de hui, en el qual poseu punt final a una etapa i en comenceu una altra. Qui ho diria fa sis anys, quan la majoria vau començar l'Institut, que arribaria aquest dia! Han sigut sis anys plens de bons moments; d'uns altres no tan bons; de nits sense dormir per aprovar assignatures en l'últim minut de la pròrroga; i d'algun que altre càstig a la biblioteca... Sis anys en els quals heu crescut en coneixements, però sobretot com a persones.

Per a mi, com ja vos he dit, ha sigut un honor que volguereu convidar-me a la vostra festa de graduació. Com bé sabeu, l'any passat vaig començar en aquesta aventura de la docència i, tot i que no vos ho creieu, vaig tindre la sort de començar amb uns alumnes tan meravellosos com vosaltres. No penseu que ho dic només per dir-ho o per quedar bé; en absolut. Tot i que vam passar alguns moments complicats en els quals, supose, vau notar la meua falta d'experiència, el balanç va ser molt positiu.

Va ser molt positiva la química que vam establir entre vosaltres, alumnes, i jo, professor i tutor. Durant el curs passat vaig tractar d'endinsar-me en el vostre món. De conéixer totes les preocupacions que vos llevaven la son. I de tractar d'animar-vos a continuar treballant, quan els resultats no eren els que tots esperàvem. I pel que veig, no ho hem fet -ni vosaltres ni jo- gens malament.


Ara, abans d'anar a la Universitat, heu de superar un últim escull. Però no tingueu por, no és tan ferotge com el pinten. Tots hem passat per ahí i tots ho hem superat. Per això, vos recomane que afronteu la PAU amb tranquil·litat. Descanseu dos o tres dies per carregar piles i a partir del dilluns o el dimarts, marqueu-vos un horari d'estudi i a l'atac! Ja veureu com tots els nervis i tota la tensió que arrossegareu fins el dia que comencen els exàmens, desapareixerà en el moment que escriviu el vostre nom en la primera prova. Esteu molt preparats i segur els de la Universitat alucinen amb vosaltres!

I els que no heu tingut la sort d'aprovar-ho tot ara, tranquils; en setembre tindreu una altra oportunitat, de la que estic segur que eixireu exitosos. No vos calfeu el cap, no tenim una màquina del temps i no podem viatjar arrere en el temps. Però el que sí que podeu és canviar al vostre futur. Aprofiteu l'estiu, treballeu dur i ja veureu com aconseguireu el premi.


I, després, a la Universitat. Alguns de vosaltres ja sé que ho teniu clar (Maria i Nereida, Traducció; Paula, Història de l'Art; Bea -la meua bat bibliotecària- magisteri infantil; Elena, Química; Luis, IVEF); però la resta no vos preocupeu i centreu-vos ara en la preparació del selectiu.

Ah, i com vos he dit en tantes i tantes vegades, si teniu l'oportunitat, vos aconselle que vingueu a estudiar a València. Alacant o Elx, no estan gens malament; però València, sempre serà el Cap i Casal. A més, tindreu a un amic prop, que vos podrà tirar una mà, si ho necessiteu.


Res més, xicons, no vull fer-me massa pesat. Una vegada més, moltíssimes gràcies per enrecordar-vos de mi en un moment tan especial per a vosaltres. Ànim i avant!


1 comentari:

  1. Manel, unes paraules magnifiques,t'agraim la teua presencia ja que teniem un gran entusiasme de tornar a voret, esperem que mos tornem a juntar alguna vegada.
    una besaeta

    ResponElimina