dimecres, 3 de novembre del 2010

Aquella visita que alguns no esperaren

Aquest cap de setmana, Sa Santedat (mentre no es demostre el contrari) Benet XVI vindrà a pegar una volteta per terres espanyoles. Si no estic mal informat dissabte estarà a Sant Jaume de Galícia i l'endemà visitarà Barcelona. La visita, lògicament, m'ha portat a la memòria la que el pontífex va realitzar a València l'estiu del 2006.

Encara guarde per casa (en concret al calaix que hi ha junt al meu ordinador) l'acreditació que vaig lluir aquells dies com a periodista. Quins records! Va ser una setmaneta particularment moguda a València. El dia 3 de juliol, data que desgraciadament mai oblidarem, l'accident del metro: 43 morts, desenes de ferits i famílies destrossades per sempre. Mai oblidaré la vesprada que vam passar fent guàrdia en la porta de l'Institut Anatòmic Forense de València; va ser molt desagradable... I és que, en general, als periodistes no ens agrada cobrir notícies en les quals tastem en primera persona el dolor o tragèdies humanes, com les d'aquell fatídic accident.


Doncs bé, el cap de setmana següent va arribar el papa i València, encara banyada en llàgrimes, va acollir la Vª Trobada Mundial de la Família (de la catòlica, és clar). Des del principi aquesta visita va estar envoltada d'una gran polèmica. Per una banda, l'Església i els sectors més conservadors de la societat espanyola estaven contínuament mobilitzats contra algunes de les reformes del govern Zapatero (quan encara jugava a ser d'esquerres), com el matrimoni homosexual. Per altra banda, entre els sectors més progressistes de la ciutat començava a parlar-se de l'excessiu cost que aquesta visita suposaria per a les arques valencianes. Fins i tot es va construir un altar amb microclima, perquè el pontífex no patira l'angoixós calor amb què juliol ens tortura als valencians any rere any. Sembla lògic que el PP valencià volguera evitar que la notícia d'aquell cap de setmana fóra la mort del papa per un colp de calor. Només aquesta instal·lació ja va costar un milió d'euros.

La societat civil, cosa rara, també es va involucrar. Entre els que estaven en contra va sorgir el col·lectiu "Jo no t'espere" que va omplir el centre de València amb banderes com la de la imatge, que rivalitzaven amb les blanques i grogues del Vaticà. Tota una lluita de banderes, com de tant en tant ocorre al Cap i Casal. També un col·lectiu naturista, el mateix dia de l'arribada del papa, va tindre l'ocurrència de passejar-se en bici per la ciutat, evidentment, sense roba, amb el crit de: jo no t'espere, vestit.
El govern valencià, amb la seua obsessió pel màrqueting, va procurar que l'acte central de la trobada familiar tinguera lloc a la Ciutat de les Ciències. D'aquesta manera la València moderna del segle XXI es veuria en tot el món. La ubicació, precisosa, immillorable, com pràcticament tot el que hi ha a la ciutat des que Rita Barberà va guanyar les eleccions en el 91. Ara bé un tant incòmoda per als veïns. De fet, el pont de Montolivet es va tallar durant vora quaranta dies i quaranta dies. Tampoc hem d'oblidar que aquell cap de setmana València va ser colonitzada per un exèrcit de vàters portàtils; fet que algun maliciós va aprofitar per dir que "València era una ciutat per a ca..r-se"


Al remat Benet va vindre, se'n va anar, es va emportar als pelegrins (que el consell va xifrar en un milió i mig -xifra absolutament allunyada de la realitat-). I la ciutat va recuperar la tranquil·litat abrasidora habitual del mes de juliol.


Més de quatre anys després d'aquella setmana, els membres de l'associació de víctimes de l'accident del metro continuen sense respostes i sense que el president Camps els reba públicament i la societat valenciana encara no sap què va costar aquella visita papal. De totes formes, utilitzant la demagògia del PP valencià: a qui l'interessa què va costar la visita del papa, les preocupacions dels valencians són unes altres... El que passa és que, de moment, no sabem quines són; o si, realment, els valencians tenim preocupacions.


Com deia aquell: bona nit, descansen, demà més.

2 comentaris:

  1. D'aquesta visita podem traure una conclusió més directa. En Benet considera que a Espanya es practica un laïcisme molt agressiu. No vaig a ser jo qui li lleve la raó; la pròxima vegada que vinga, hem de rebre'l amb dos hòsties.

    ResponElimina
  2. Home, jo no utilitzaria un llenguatge tan agressiu. D'aquesta forma donem la raó als que diuen que a Espanya hi ha una actitud hostil contra l'Església. En qualsevol cas se li hauria de recordar que a Espanya no hi ha cap religió oficial i que, com va dir Jesucrist, "el seu regne és d'un altre món".

    ResponElimina