diumenge, 7 de novembre de 2010

Zarra, el cementeri nuclear i l'aire condicionat

La possible instal·lació d'un cementeri nuclear a Zarra ha omplit pàgines i pàgines als principals diaris del país, des que al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, se li va escapar que aquesta població valenciana havia sigut l'afortunada en el sorteig dels residus nuclears de tot Espanya. Eixe mateix dia, el Consell presidit per Paco Camps va encendre un dels habituals castells de focs d'arfici mediàtics per denunciar la nova malifeta del malvat Zapatero contra els valencians. En aquesta ocasió els esbirros de ZP havien comés el pecat d'haver nomenat unilateralment i sense cap consulta, Zarra com a seu del futur cementeri nuclear espanyol. Eixa era la queixa del govern valencià: que ningú els havia permís. Si estaven en contra de la instal·lació no va quedar clar del tot. 

Immediatament el debat "cementeri sí", "cementeri no" va eixir als carrers, no només de Zarra, sinó de tota la comarca de la Vall de Cofrents. A favor, els qui pensen que aquesta instal·lació portarà molts beneficis econòmics al poble: treball per a tots i unes inversions, si no estic mal informat, de vora cinc-cents milions d'euros. En contra, els grups ecologistes i els col·lectius ciutadans que pensen que no és el model de progrés que volen deixar a les generacions futures, ja que la manipulació de material radioactiu coporta uns riscos innegables.


La veu que més s'ha escoltat ha sigut la d'aquests últims, que des del primer moment s'han mobilitzat. Han eixit pels carrers de la comarca, pancarta en mà. S'han plantat enfront del ministeri d'Indústria. Han acampat a la mateixa porta de la Moncloa. I, fins i tot, aquesta setmana han passat una nit en les portes de les Corts Valencianes reivindicant una comunicació pública i contundent del president Camps en contra del cementeri. El president, després de comportar que passaren una nit al ras, patint la frescor humida del Cap i Casal, el matí de divendres es va presentar allí mateix, escortat pel conseller Mario Flores, per asseguar-los que el govern valencià està totalment en contra. Ara bé, de comunicats públics, fins el moment, res de res.

Darrere d'aquests fets s'amaguen dos qüestions de gran trascendència. En primer lloc, trobar una alternativa econòmica per a les comarques valencianes de l'interior, cada any més despoblades i més allunyades de la imatge de dinamisme i progrés de les zones costaneres. I, per altra banda, la qüestió fonamental, quin model energètic volem.

El debat el podem resumir ràpidament: Per una banda tenim els partidaris de les centrals nuclears, que defensen que es tracta de la millor manera per a produir energia barata i neta. Barata, perquè produeix l'energia elèctrica a un preu raonable. I neta, perquè les nuclears no emeten tant de CO2 a l'atmosfera, com altres tipus de centrals, com ara les tèrmiques. A l'altra vora del riu, tenim els ecologistes que alerten de la perillositat dels residus radioactius que generen aquestes centrals. Uns residus altament contaminants que conserven el seu poder destructiu durant milers d'anys.  

Llavors, quina alternativa tenim? La solar? Encara no sabem emmagatzemar-la. L'eòlica? No acabem de posar-nos d'acord si funciona bé, o si només aprofita per a què els més espavilats aconseguisquen subvencions europees, a canvi de destrossar les muntanyes que acullen els aerogeneradors. Què hem de fer, doncs? Evidentment cal investigar per aconseguir unes fonts energètiques barates, eficients i, sobretot, que no compliquen el futur del planeta que deixem als nostres fills. Però, per altra banda,  si entre tots aconseguirem estalviar més energia i no la malbaratàrem de la manera en què ho fem actualment, tal vegada no caldria produir tanta energia.

Ara bé, hi ha algú disposat a no posar la calefacció els dies més gelats de l'hivern? Algú s'ha plantejat no encendre l'aire condicionat quan els termòmetres superen amenaçadorament els 40 graus en el mes d'agost? Com supose,  la resposta de la majoria és no, per això, sospite que tardarem a trobar una solució per a aquest problema.

Mentre arriba o no (la solució per al nostre model energètic) , els aconselle que busquen una cadira ben còmoda, perquè no te pinta que Zapatero i els seus anuncien prompte qui es quedarà amb el marró del cementeri nuclear. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada