dissabte, 13 de novembre de 2010

Adéu, Mestre

El cinema s'ha quedat orfe després de la mort de Luis García Berlanga. Com han observat darrere de cinema no he volgut escriure cap adjectiu d'índole nacional (valencià, espanyol, europeu...), perquè, entenc, que quan desapareix un geni de les característiques de Berlanga, el dol és de tots i no només de la ciutat que el va veure nàixer o del lloc on va passar els seus últims dies. Tots ens hem rigut, ens hem emocionat i, com no, hem reflexionat amb la gran obra cinematogràfica de Berlanga.

Sempre el recordarem com un home amb un sentit de l'humor molt peculiar, que va saber introduir-lo per parlar, fins i tot, de qüestions tan angoixoses com la pena de mort, en l'exitosa 'El verdugo'. Un al·legat molt valent contra la pena capital, rodada en plena dictadura franquista, fet que li va ocasionar alguns problemes amb la censura. Igualment atrevides van ser les visions de l'Espanya de la postguerra que va dibuixar en 'Los jueves milagro' o en 'Plácido', tot un retrat de la hipocresia de la societat espanyola de l'època. De la seua obra tampoc cal oblidar 'La escopeta nacional' i les dos seqüeles que la van seguir, on s'aproxima a la vida quotidiana de la burgesia tardofranquista.

Però, no podem parlar de Berlanga sense acostar-nos a la pel·lícula que, per a molts, és la seua gran obra mestra: 'Bienvenido Mr. Marshall', una sàtira política i social d'una Espanya que lluitava per eixir de les seues misèries i de l'aïllament internacional al qual l'ONU havia condemnat el règim de Franco. El film narra els preparatius d'un poble per rebre les ajudes del Plan Marshall que els EUA van destinar a Europa, després de la II Guerra Mundial. Maluradament per als personatges de la pel·lícula -i per als espanyolets d'aquella caricatura de país en blanc i negre- els americans van passar de llarg.

Qui no ha passat de llarg ha sigut la freda godalla de la mort, que aquesta matinada ha tornat a fer una de les seues i s'ha emportat a un dels nostres.

Espere, mestre Berlanga, que allà on estigues, pugues rodar noves històries, com les que tant ens van emocionar ací. Segur que hui mateix, el teu benvolgut Rafael Azcona, ja t'ha rebut allà dalt (o allà baix, on més t'agrade) amb el guió per a una nova pel·lícula. I estic convençut que Pepe Isbert, Manolo Morán, José Luis López Vázquez, Cássen, Luis Escobar i Mary Santpere, no hauran faltat al càsting.

Un plaer haver-te conegut. Bon viatge, mestre.

2 comentaris:

  1. Estimat amic,

    enhorabona per la posada en marxa del blog. T'he agregat ja als meus favorits!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, amic. Enhorabona per la bona nova que teniu a casa.

    ResponElimina