dimarts, 9 de novembre del 2010

Felipe, el poder, la mà negra i el món

Continue encara mig trasbalsat després d'haver llegit part de l'entrevista que Juan José Millás li va fer el passat diumenge a Felipe González en 'El País". Especialment després de llegir tot allò que fa referència als mecanismes interns del poder. I és que, segons González, els ciutadans d'a peu  a penes coneixem una cinquena part de les coses que realment ocorren.

Si això és realment així, la veritat és que fa un poquet de por. I fa por perquè sembla que els que estem fora d'eixos cercles de poder, no tenim dret a conéixer la veritat. Per què puja el petroli? Per què ens ofega una crisi terrible? Per què un ministre diu 'mu', quan podria dir 'ma'? Qui ho sap?

Al final serà veritat el que alguns insinuen, que tot açò de la política i la democràcia és un pur teatre, i que, realment, qui manen són els poders fàctics (econòmics) del món. És eixe sinistre grup Bildenberg ("haberlo haylo") el que posa i lleva presidents arreu del món? És casualitat que l'economia d'un país puge i la d'un altre caiga? O tot forma part d'un guió ben planificat per una mà negra al servei de 'veges tu a saber qui'. De vegades em pose a reflexionar sobre tot açò i arribe a la conclusió que no som més que xicotetes peces dins de la gran maquinària del sistema. Quin sistema? L'únic que hi ha: el sistema.

Però retornem a l'entrevista que ha motivat aquest escrit. Diu Felipe que, a dia de hui, encara no sap si va fer bé, perdonant-li la vida a tots els membres de la direcció d'ETA. Conta González que fa 20 anys la policia espanyola sabia el dia i l'hora en què la cúpula etarra anava a reunir-se a França. Eren altres temps, en els quals el govern del país veí no col·laborava en la lluita antiterrorista. Aleshores, com no se'ls podria detindre, algú li va suggerir a Felipe que es podria acabar amb ells per a sempre. Segons l'expresident, aquella suggerència li va provocar un gran dilema moral: "matar està mal. Però aquests terroristes maten. Doncs, si les matem, ja no mataran. Ara bé, matar està mal..." Segurament, aquests serien alguns dels pensaments que torturarien el cervell de González en aquells dies. Uns pensaments que em conviden a fer un parell de reflexions.

La primera, la mateixa que han pensat els representants del PP, del PNB i, supose, de la majoria de vostés. Aquestes declaracions deixen a entendre que, almenys, qui li va proposar això a Felipe estava al corrent de la lluita bruta (si em permeten l'expressió, com a eufemisme de terrorisme d'Estat) contra ETA. Llavors, si algú pròxim a González li va parlar d'utilitzar aquests mètodes per solucionar el problema d'ETA, sembla lògic pensar que l'expresident tinguera coneixement d'aquestes accions que es podien realitzar al marge de l'estat de dret. Admet González amb aquestes declaracions que ell era el senyor X? No tinc ni idea; però no és descabellat pensar, que si no era ell, el coneixia.

Per altra banda ( la segona reflexió), després d'escoltar a aquests 'grans estadistes' fa la impressió que hi ha dos tipus de lleis. Unes, les escrites, que regulen la vida de la gent vulgar. I les altres, les no escrites, les que lleven obstacles als poderosos per a viure segons els seus propis codis.

En definitiva, aquesta segona reflexió enllaça amb el que els deia uns paràgrafs més amunt. Si la gent del carrer només ens assabentem d'una quarta part del que ocorre realment en la vida pública, estem instal·lats en la mentida i en el frau. I que, com a mínim, hi ha uns poquets ciutadans de primera i una gran majoria de segona.

Per cert, una última qüestió, si González haguera dit que sí a l'assassinat de la cúpula etarra, la situació en el País Basc no hauria evolucionat a millor, ja que els que els donen suport tindrien una llista de màrtirs per la causa. La violència només genera violència.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada