dijous, 11 de novembre de 2010

Ignasi Mora i Ulisses aprenen anglés

Ja han passat vora deu anys des de la primera vegada que vaig parlar amb Ignasi Mora. Ell ja era un escriptor de renom en el panorama literari valencià, i des de març de 2001 intentava dirigir la sempre complicada Televisió Pública de Gandia. I jo, amb a penes vint-i-quatre anyets, feia uns mesos que m'acabava de llicenciar com a periodista per la Universitat Cardenal Herrera de València (sí, la universitat privada de l'Associació Catòlica de Propagandistes). La iniciativa de la conversa va ser seua. Em va telefonar a casa dels meus pares. La setmana anterior li havia enviat el meu currículum per e-mail, sense cap esperança que el llegira. Però coses de la vida, el va llegir, li va agradar la meua proposta de programa agrari per a Gandia Televisió, i dos setmanes més tard vaig començar a treballar a les seues ordres.

Va ser una etapa difícil; no per la gestió d'Ignasi sinó, especialment, per la terrible divisió que hi havia entre la plantilla de treballadors (divisió, per cert, que responia a la voluntat dels diferents partits de Gandia -sobretot el PSOE- per controlar l'ens televisiu local). En fi, historietes periodístiques a banda -que ja contarem quan toque- aquella relació professional inicial, va esdevindre en una profunda relació personal.

Per molts anys que passen jo continuaré en deute amb Ignasi. Ell em va donar la possibilitat de posar-me davant d'una càmera i em va ajudar a fer les meues primeres passes com a periodista. Gràcies a la ment d'Ignasi va sorgir el programa 'Descobrim'. Un programa de rutes verdes i receptes gastronòmiques de tota la vida, que em va portar per tota la Safor, vestit a imatge i semblança d'Indiana Jones, darrere de sendes, senders, 'espencats' i 'coques de pasta bona'. Tal va ser la repercussió d'aquell programa, que a dia de hui, encara hi ha gent que em para pel carrer per recordar-m'ho.

Per això volia escriure aquestes paraules, per expressar-li la meua sincera gratitud. Paraules que arriben en el mateix moment que l'Editorial Moll ha comunicat que la seua novel·la 'Ulisses II' ha sigut traduïda a l'anglés. Una notícia molt important per al panorama literari català que, cada vegada que aconsegueix una fita d'aquestes característiques, rep una xicoteta espenta cap al reconeixement internacional.

La novel·la, que va guanyar el Premi Mallorca  2007 (el premi de major dotació econòmica de tots els que es convoquen en català) narra les peripècies d'un personatge que està embarcat en un creuer -l'Ulisses II-, després de patir un atac d'amnèsia sobtat. La narració, tota una cruïlla de camins entre el surrealisme, la novel·la eròtica i la crítica gastronòmica, no ha deixat indiferent ningú. Hi ha persones, com l'escriptor Manuel Baixauli, que han parlat meravelles de l'obra d'Ignasi. Però, en canvi, la premsa també ha publicat crítiques, absolutament despietades, contra la novel·la del gandià.

En la meua opinió, 'Ulisses II' és un llibre molt arriscat, gens convencional i capaç d'escandalitzar als membres més assenyats de les bones famílies del nostre país. En qualsevol cas, estic segur que val la pena, obrir-se a noves experiències literàries, comprar-se el llibre (ja siga en anglés o valencià) i atrevir-se a passar la primera pàgina. Al remat, com en tot, per a gustos: colors. Però, cal tindre en compte que l'obra va saber captar l'atenció del jurat mallorquí (amb autors de la talla de Joan Francesc Mira, Isabel-Clara Simó o Vicenç Villatoro).

Per això, reitere, si encara no s'han decidit a pujar al vaixell d'Ulisses, no deixen passar l'oportunitat la pròxima vegada que entren en una llibreria, i reserven un bon camarot amb vistes a la mar.

Una coseta més. Per si no els he convençut, ací els pose un enllaç amb l'entrevista que li vaig realitzar a Ignasi, l'any 2007, a propòsit del premi. Una entrevista en la qual l'autor gandià també es va referir al panorama cultural actual i a algunes altres qüestions ben interessants.... Els deixe amb Ignasi:

Entrevista amb Ignasi Mora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada