diumenge, 14 de novembre de 2010

Arròs del senyoret amb boletus i alls trendres a Antonio Alba


Els que em coneixen saben que, per a mi, menjar és un dels plaers que figuren molt amunt en la meua classificació de prioritats. Un bon menjar, t'allarga la vida i fa que t'oblides dels problemes que s'encaboten a complicar-te la vida. I, a més, si es fa amb bona companyia, el resultat és immillorable. El diumenge passat els parlava del blat picat, eixe tresor gastronòmic que, entre d'altres localitats, és molt típic del meu poble, Vilallonga. Doncs bé, hui em referiré al bon moment que hem passat aquest migdia al restaurant Antonio Alba de València. Un establiment, que per a mi, reuneix tots els detalls per convertir-se en un restaurant de referència.

En primer lloc, cal destacar el gènere que, en la meua humil opinió, és exel·lent. En segon lloc vull destacar l'estima amb què preparen tots els seus plats. En la seua carta no trobarem cap invent eixit de laboratoris com el de Ferran Adrià; però per a menjar bé, no cal tindre un científic al teu costat, perquè t'explique la composició química de cada ingredient què estàs posant-te a la boca. I, en tercer lloc, i tal vegada l'element més important, per a mi anar a Antonio Alba és sentir-te com a casa: el tracte és acollidor (sense sentir-te agobiat), familiar (amb molt de respecte) i afectuós. Aquesta barreja entre el bon gènere, una carta més que acceptable i sentir-te tan còmode com a casa, han aconseguit conquerir el meu paladar i el de la meua família.

Hui ens han delectat amb un immillorable polp a la gallega, uns berberetxos que remorejaven rondalles de ninfes, pirates i altres criatures dels fons de la mar i uns calamars a la planxa dignes de la taula de l'emperador de l'Imperi Austrohúngar (parafrasejant Berlanga). I, com a colofó, un arròs del senyoret amb boletus i alls trendres (en la seua justa quantitat, ni pocs ni massa) que ens ha deixat ben contents.

Com, desgraciadament, des d'aquest espai no puc oferir-los un platet perquè el tasten, em conforme amb què admiren la fotografia que els he posat al principi d'aquesta entrada.

Bon profit! (Almenys visual)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada