Què tal, com estàs?
Feia molt de temps que volia escriure't una carta; però, ja saps, unes vegades per la xiqueta, unes altres per la feina i alguna altra per pura gossera -si t'ho confesse-, fins a hui no me decidit a sentar-me cara l'ordinador i preguntar-te com et va.
M'alegra que les coses et vagen tan rebé... Quina enveja! Ja quasi tens programa propi! Que guapa ixes en la tele! Segur que els teus companys t'ho diuen cada dia. Guapa, guapa, guapa!
Bé, suposant que encara et parlen. Conec a poques persones tan preparades com tu, per quedar com el cul, amb tot aquell que t'envolte. Perdó, amb tot aquell que t'envolte i no tinga el poder de fer que la teua imatge puge com la bromera. Que complicat que és quedar bé amb els jefes i que bé que se't donava (i supose que se't dóna)! Que ve que ho feies!
La llàstima saps quina és? Que cada vegada et coneix més gent, i a la llarga tot el món sabrà que darrere de cada somriure teu s'amava un got d'arsènic. Sí, benvolguda amiga trepa, així és, i ho saps perfectament. Saps perfectament que cada vegada que veus una esquena, has de fer un gran esforç per no clavar-li un punyal. En fi, hi ha gent per a tot. A uns ens agrada ascendir pel nostre treball, i a uns altres, vos resulta més excitant, si en el camí cap a l'èxit heu deixat una llarga llista de cadàvers.
Res més, rep una sincera abraçada des del cementeri. T'esperem amb els braços oberts. Ja veuràs com d'ací uns anys, et trobes amb una altra persona treta del mateix patró que tu, i per primera vegada ploraràs en sentir la paraula trepa. Gaudeix de l'èxit, mentre dure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada