dimecres, 29 de desembre de 2010

Jo, de major, vull ser Carlos Fabra

Els xiquets de Castelló, quan els pregunten què volen ser de majors, ja no diuen Ronaldo, Messi, o Tom Cruise. Des de fa uns anys responen: Carlos Fabra. I, la veritat, és comprensible. Et toca la loteria quasi sempre que jugues. Et conviden a dinar en tots els llocs on vas. Tot el món vol sentar-se al teu costat. Coneixes a dones espectaculars. I, a més -això és el que més il·lusiona a les iaies dels Fabres del futur-, poden fer-te una estàtua en l'entrada del futur aeroport. No mola mogolló ser Carlos Fabra?

Efectivament, mola mogolló, i més quan aquests dies que hem conegut que la justícia ha decidit que els suposats delictes fiscals comesos pel president de la Diputació de Castelló entre 2000 i 2003 havien prescrit. Quina sort! Com es nota que l'amo de Castelló està tocat per la gràcia de Déu -sempre i quan existisca-.

Ara bé, si llegim l'edició de hui de l'Informatiu.com, tal vegada comprendrem un poc millor, per què el senyor Fabra té tanta sort amb la Justícia. Segons el rotatiu digital, el cavaller de la mirada fosca és íntim amic del Delegat d'Hisenda de Castelló durant els anys que es van produir els suposats delictes. Curiosament, una altra de les amistats de Fabra, és Carlos Domínguez, president de l'Audiència Provincial de Castelló. Per tant, no cal ser molt intel·ligent per pensar que, segurament, una altra persona, encara estaria donant compte a Hisenda pels mateixos suposats delictes que no s'ha jutjat Fabra. Ja veurem què passa amb la resta de causes pendents que té l'home de les ulleres amb la justícia.

Jo, com els xiquets de Castelló, de major també vull ser Carlos Fabra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada