Paco Camps acaba d'iniciar la seua tercera legislatura al front del govern valencià. I aquesta setmana ha fet pública la seua tria dels homes i les dones que l'acompanyaran -si la justícia no diu el contrari- durant els quatre pròxims anys. El que més ha cridat l'atenció del nou govern de Camps ha sigut la caiguda d'homes de pes com Vicent Rambla (ell mateix encara no sap perquè està fora) o Rafael Blasco (sembla que amb el càrrec de portaveu del grup popular a les Corts, ja en té prou). Els experts en política autonòmica tenien bastant clar que no continuarien ni Gerardo Camps (un home, pel que diuen, massa amant de la nit valenciana) ni Juan Cotino (vinculat d'una o d'altra manera amb els casos de corrupció que esguiten el PP valencià) ni Alejandro Font de Mora 'l'Inaugurador' (absolutament cremat, després d'anys i anys incendiant el sector educatiu valencià).
El resultat ha sigut un govern majoritàriament tecnòcrata; més auster (passem de tretze a deu conselleries) i sense cap imputat (tret del propi president). Destaca, també, el pas de tres vicepresidències a només una, que recau sobre Paula Sánchez de León, la delfí de Camps, segons uns quants mitjans de comunicació, en cas que el President haguera de fer les maletes, per culpa d'alguna decisió judicial.
També considere important la presència de dos consellers, que podríem qualificar, d'alt perfil polític. Em referisc a Isabel Bonig nova consellera d'Infraestructures, fins ara, alcaldessa de la Vall d'Uixó, que sembla que ompli el buit que deixa el fabrisme a Castelló (recorden que, oficialment, Carlos Fabra ha deixat la política). L'altre conseller és José Ciscar, que s'encarregarà d'educació i ocupació. Ciscar va ser alcalde de Teulada i ha sigut el gos guardià del Campsisme a la província d'Alacant -feu, fins la defenestració de Ripoll, fa poques setmanes, zaplanista).
No vull oblidar, tampoc, el nomenament de Lola Johnson -exdirectora de Canal 9- com a consellera de Cultura i portaveu del consell. Sense entrar a valorar-la personalment, que no la conec, si en la seua nova etapa aplica les mateixes armes manipuladores que l'hem vist emprar a la televisió de tots, que déu ens pille confessats...
En definitiva, aquest seran els homes i dones que hauran d'aplicar les polítiques austeres, que tan predica Camps i, alhora, crear ocupació.
Com deia Llach, que tinguem sort. La sort d'aquest govern (o la seua perícia), serà la de tots.
Ànim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada