diumenge, 26 de juny de 2011

Austeritat vs Fórmula 1

El circ de la Fórmula 1 ha deixat València. Arrere han quedat tres dies plens de soroll, fervor automobilístic, hotels plens de seguidors del motor, una gran projecció publicitària per a la ciutat i, en l'altre costat de la balança, molèsties per als veïns de la zona del port, contaminació mediambiental i alguna que altra despesa de diners públics. Tenint en compte aquests factors, hem d'estar a favor, o en contra de la fórmula 1?

A priori, si parlen estrictament en termes econòmics, sembla clar que apostar per un gran esdeveniment d'aquestes característiques no és gens negatiu; més bé al contrari. Amb la Copa de l'Amèrica i la Fòrmula 1, hem situat a València en el mapa de les grans agències de viatges. El turista internacional potencial ja sap que a Espanya, hi ha una ciutat ben interessant -a banda de Madrid, Barcelona i Sevilla, que sempre ho han sabut vendre millor- a la qual es pot anar de vacances. Jo sóc un enamorat de la meua ciutat i, per tant, estic convençut que qualsevol persona que vinga de fora s'ho pot passar molt bé, ja siga en el centre històric, en la València modernista, o en la moderna city de Calatrava que ha internacionalitzat la ciutat -i només Déu, si existeix, sap quan acabarem de pagar i quan ens ha costat-.

És, també, evident, que aquests grans esdeveniments deixen beneficis en la ciutat. Quants? Si fem cas de la propaganda oficial, incomptables; però si escoltem a uns altres sectors de la societat valenciana, tampoc en són tants -caldria fer un estudi seriós-. Hotelers, restauradors i gent vinculada, d'una o d'altra manera al turisme (per exemple les famílies que lloguen terrasses per veure la carrera de fórmula 1, còmodament) defensen categòricament la fórmula 1. En canvi, els que no tenim ni un restaurant, ni un hotel, ni cap negoci que visca del turisme, cada any ens preguntem quin benefici ens reporta a nosaltres la celebració d'aquest gran premi a la nostra ciutat.

La cara A d'aquest disc canta totes les bondats que, adés, els he referit. Per contra, la cara B, canta cançons una mica més tristes. Sabut per tots és que la celebracíó d'una cursa de fórmula 1comporta el pagament d'una quantitat econòmica per a Bernie Esclestone, el pobret propietari de la competició. Un cànon que ascendeix a uns 18 milions d'euros; és a dir, vora 3.000 milions de les antigues pessetes (això sense comptar l'adequació del traçat urbà com a circuit, que cada any ens costa una pasta). També és sabut per tots que Valmor Sport (la pseudoempresa que van constituir Bancaixa, Aspar i Fernando Roig per organitzar el gran premi de València) perd diners -o almenys fins enguany- cada edició del gran premi. Per tant, al final és la Generalitat (és a dir, tots) qui hem d'aportar els nostres diners per a pagar el cànon i per a quadrar el pressupost de cada gran premi.

Hui en dia, amb la crisi econòmica que arrosseguem (amb els milers de valencians que estan en l'atur; amb la quantitat d'empreses que estan amb l'aigua al coll per culpa dels impagaments de la Generalitat...) és obligat que ens preguntem si, realment, la fórmula 1 és tan rendible.

La meua opinió és que es tracta d'un luxe que hui no ens hem podem permetre. Com és possible que un govern que no pot pagar ni els segells de determinades conselleries,  que retallarà ací i allà per quadrar els balanços, que no ha pagat la nòmina de juny a uns quants milers d'empleats públics, tinga la desvergonya de voler prorrogar el contracte amb Ecclestone fins l'any 2020?

Senyors, no considere que siga coherent parlar d'austeritat i, alhora, acatxar el cap davant del magnat de la fórmula 1. Si ens sobraren els diners, un deu per al Gran Premi, però si cal aplicar polítiques d'austeritat, per favor, apliquem-les per a tots; no només per als que no conduïm un cotxe de gamma alta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada