Estic indignat. Sí, tenen raó, no sóc gens original. Vaig a tornar a començar.
Estic més cabrejat i cremat que la moto d'un hippie. Millor així? Tal vegada; és cert que reflecteix de manera més fidedigna el meu estat mental; però crec que la primera versió resulta més apropiada, per a un bloc d'aquesta categoria.
Llavors; ara sí, va de bo.
Estic indignat.
Indignat com milers i milers de ciutadans que ho han deixat tot -tal vegada perquè no tenien res- i han eixit al carrer per fer visible la seua indignació.
Indignat, perquè vivim en un món on convertim als espavilats en els xics de la pel·lícula.
Indignat, perquè vivim en un país on les amistats ovoides -gràcies, Mònica per cedir-nos la patent d'aquest adjectiu tan genial- permeten accedir a palaus gòtics, cotxes oficials i tractaments d'exagerada honorabilitat.
Indignat, perquè els interessos privats de determinats empresaris s'hagen convertit en la torxa que guia l'interés general.
Indignat, perquè mentre estan a prop del poder, alguns periodistes contaminen l'article 20 de la Constitució.
Indignat, en defintiva, perquè la majoria de la població patim les lleis de la cara A; mentre que uns pocs ballen al ritme que marquen les de la cara B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada