dijous, 23 de juny de 2011

'La història interminable'

Llegir 'La història interminable' no figurava entre les meues prioritats literàries. De fet, les últimes visites a la llibreria m'havien deixat damunt de la tauleta de nit títols i autors com 'Istambul' d'Orhan Pamuk, 'En terres baixes' d'Herta Müller, 'La idea de l'emigrant' i 'L'ambició d'Aleix' d'Enric Valor, 'Jo, robot' d'Issac Assimov, 'Anna Karènina' de Tolstoi o 'El viatge de l'elefant' de Saramago.

De tots aquests títols no m'he pogut acabar de llegir cap; alguns, fins i tot, ni els he començat, com és el cas de la novel·la de Saramago. I si no els he acabat de llegir no és perquè no m'agraden (bé, si he de ser sincer al cent per cent, amb Assimov -tot i que la seua proposta reconec que és interessant- no he pogut. No m'agrada llegir ciència-ficció). En realitat no he acabat de llegir cap d'aquests títols per culpa de la meua promiscuïtat literària. No ho puc evitar. Cada vegada que entre a una llibreria he d'eixir, quasi per imperatiu diví, amb un llibre sota el braç.

Però tornem a 'La història interminable' que em sembla que, una vegada més, estic desviant-me massa del tema. L'exemplar que he llegit va caure en les meues mans quasi per casualitat. En l'últim viatge que vaig fer a Xàtiva per visitar la meua àvia, el vaig trobar en la prestatgeria que té damunt de la tele, en companyia d'una altra sèrie de grans èxits de la literatura espanyola i mundial que fa uns anys va regalar un conegut periòdic. Vaig dubtar d'agafar-lo o no. "Tinc massa llibres pendents damunt la tauleta de nit", vaig pensar, "a més, ja vaig veure la pel·lícula, me la van regalar per a la comunió". Al remat va guanyar, una vegada més, la meua promiscuïtat -la literària- i me'l vaig emportar cap a València.

I, mes i mig després del robatori -no vaig demanar permís a ningú per agafar-lo- no em penedisc d'aquesta mala acció -la de robar el llibre- que, amb tota seguretat, em durà a l'infern. 'La història interminable' és una obra imprescindible per a tots els amants de la fantasia i de la màgia, entre els quals m'incloc. Michael Ende aborda, amb molt d'encert, l'excessiu materialisme que predomina en la nostra actual i, per altra banda, la necessitat de la fantasia, la imaginació i la creativitat per aconseguir un món millor. Bastian, amb la seua imaginació, és qui salva Fantasia de la seua desaparició. I, alhora, després del seu viatge per aquest món fantàstic, és qui li retorna la il·lusió per viure a tots els que l'envolten, en especial a son pare.

Ende també tracta altres temes interessants, com ara: la complicació de trobar el nostre camí en la vida, la dificultat per no deixar-se corrompre pel poder -una qüestió molt actual- i també, la superació personal a partir de l'acceptació de les nostres virtuts i, sobretot, dels nostres defectes.

I tot això en un història que transcorre en dos temps i dos espais diferents -el real, escrit en lletres roges i el fantàstic, escrit en color verd-, en la qual vivim aventures trepidants amb personatges, ja mítics, com Atreiu, el jove caçador de pell verda i Fújur, el meravellós drac blanc de la bona sort que l'acompanya en les seues anades i tornades per les interminables terres de Fantasia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada