dissabte, 2 d’abril de 2011

Alfonso I el Gran

D'entrada vull dir que Alfonso Rus és un home graciós. Em resulta divertit. Segurament si me n'anara de cerveses amb ell, m'ho passaria molt bé. De fet, els mítings del PP valencià, són una altra cosa des que el governador de Xàtiva va aterrar en la direcció provincial: ja no et dorms amb la xarrameca enllaunada de Camps i companyia, i, almenys, escoltes algú que fa la major part de la intervenció en valencià. Ara bé, davall el discurs sorneguer i simpàtic del cabdill xativí, s'amaga una perillosa ideologia populista, que representa el costat més ferotge de la condició humana. Rus, en efecte, és clar exemple de l'aplicació de la llei de la selva, on sempre s'imposa la veu del més fort.

Als professors de valencià ens ha qualificat de 'gilipolles' amb les benediccions de la Justícia. Als membres de les bandes de música els va dir que eren "més rojos que un tito". La verborrea implacable de Rus no ha tingut pietat ni amb els seus votants, als quals va titlar de poc més que tontos del cul (ell va emprar un altre qualificatiu) per creure's totes les mentides que diuen els polítics durant la campanya electoral. Però l'episodi d'aquesta setmana, per la seua falta d'humanitat i sensibilitat, ho supera tot de llarg.

A Ontinyent, després de la inauguració d'un parc que no tenia cap accés per als minusvàlids, preguntat sobre aquesta qüestió, el gegant xativí va manifestar que no es preocuparen, que ja els pujarien amb una corda. Sense comentaris.

Estic segur que aquest home tornarà a guanyar les eleccions per majoria absoluta i repetirà com a alcalde de Xàtiva. I és que, en aquesta terra d'esper-dali-berlanguians, la classe política que tenim és un reflex de la nostra societat. Polítics mediocres, fruit d'una societat més mediocre encara.

Me'n torne a Xopilàndia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada