diumenge, 27 de març de 2011

Crònica des de la terra dels esper-dali-berlanguians

Vivim en un país esper-dali-berlanguià. És la conclusió a la qual he arribat després de molts mesos d'analitzar els components socioil·lògics de la terra on vivim (em referisc, principalment al País Valencià, però podríem aplicar-ho, sense problemes, a la resta de l'Estat Espanyol). Un país profundament esperpèntic, amb una percepció de la realitat, sens dubte, surrealista i un ritme vital que Berlanga va radiografiar tan magistralment a la seua filmografia. Hi ha nombrosos exemples de la vida quotidiana que permeten arribar a aquesta conclusió, però, en concret, el que a mi m'ha obert els ulls ha sigut l'allau d'inauguracions d'obres públiques de les últimes setmanes. No hi ha hagut poble, ciutat o comarca en la qual no s'haja inaugurat un centre mèdic, una escoleta, o una nova biblioteca. Inauguracions, evidentment, amb fotografia i titular per a l'alcalde, conseller o president de torn i, amb les eleccions municipals i autonòmiques del pròxim mes de maig en l'horitzó.

Les inauguracions s'han multiplicat en l´últim mes i, sobretot, en els darrers set dies, ja que a partir de demà, dia 28 de març, la Junta Electoral ja no permet actes d'aquestes característiques, perquè els partits en el poder no els utilitzen de manera electoralista. Però com se sol dir, "feta la llei, feta la trampa", perquè en aquests dies hem assistit a inauguracions absolutament surrealistes com ara, centres mèdics que obrin el dia que el polític de torn es fa la foto i tanquen l'endemà, perquè encara no està acabat. O aeroports convertits en instruments propagandístics d'algun president de diputació, tot i que, eixe dia ningú vegera cap avió.

És el pa nostre de cada dia i, ací, al País Valencià, malauradament estem massa acostumats. Recorden, per exemple, quantes vegades es va inaugurar el Museu de les Ciències de la València del Tercer Mil·lenni, o els problemes que, actualment, pateixen metges i pacients en la nova Fe, quan, segons els professionals -que ja s'han manifestat en alguna ocasió- encara no està preparat per funcionar com hauria de fer-ho un hospital de referència.

Amb tot, la culpa no és del govern, com deia aquell; la tenim nosaltres. O bé perquè ens creiem el que ens venen els nostres polítics o bé perquè els tolerem que juguen amb els diners de tots, per beneficiar-se ells, particularment.

Despertem, esper-dali-berlanguians!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada