dissabte, 2 d’abril de 2011

Bye, bye, ZP

Per si a algú li quedava algun dubte, hui Zapatero ha fet pública la seua decisió de no tornar a repetir com a candidat del PSOE en les eleccions de 2012. ZP assegura que ho fa perquè considera que amb dos legislatures ja n'hi ha prou i, també, ha donat a entendre que la seua família li ho ha demanat. Jo, haguera fet igual que ell. Supose que ha de ser molt dur tindre una família i no poder atendre-la perquè totes les qüestions que tens damunt de la taula sempre són més importants que ells: la desocupació, l'augment dels preus, la caiguada de la borsa, la falta de suports per aprovar els pressuposts, la vaga generals dels controladors, els atemptats d'ETA, l'estatut de Catalunya... Dur, molt dur. Per això, tinc clar que mai enviaré el meu currículum a l'oficina on busquen candidats per a presidir un país. Però tornem a ZP...

Tot i que encara falta un any per a les eleccions generals, ZP és ja un president interí, amagat davall l'ombra de Rubalcaba. I, segurament, si tinguera una màquina del temps, l'empraria per arribar a març de l'any que ve, en menys d'obrir la boca i dir: alficòs. Per això, considere que no ha sigut el millor moment per anunciar la seua marxa. Ja es va equivocar el passat Nadal quan va proclamar davant de la premsa que tenia la decisió presa. Hauria d'haver sigut més hàbil i haver mostrat més intel·ligència, ja que això va provocar que començaren a omplir-se multitud de quinieles al voltant de qui podria ser el seu successor.

Per aquest motiu, a pesar que ZP ha expressat la voluntat que s'aparque el debat successori fins després de les eleccions municipals, no crec que els barons del partit, ni que els possibles hereus (Chacón, Rubalcaba, Pepiño, Bono...) s'estiguen quiets i no intensifiquen la recerca de suports dins del PSOE (i també en determinats mitjans de comunicació). Això, irremeiablement li restarà forces al partit i, afavorirà al PP i a Rajoy, en la carrera cap a la Moncloa.

Amb ZP se'n va una manera de fer política diferent, que ha aconseguit els mateixos resultats que els polítics de sempre: prometre, prometre, prometre, i oblidar, oblidar i oblidar. Va arribar al poder amb el talante a la boca, i se n'ha anat amb una retallada del sou a pensionistes i funcionaris, amb una pujada de l'IVA (que afecta més a qui menys té) i sense apostar clarament per un model d'estat.
Ha tingut iniciatives positives, és clar (la llei de la Dependència, la possibilitat que persones del mateix sexe puguen casar-se, l'aposta per la igualtat); però en aquesta segona legislatura tot s'ha diluït, producte d'una nefasta gestió econòmica. I la labor principals dels polítics ha de ser eixa, gestionar correctament els diners de tots, per a què no ens falte de res.

Bye, Bye, ZP. Ha sigut una llàstima. Com cantava Llach, "que tingues sort..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada