Encara que sone com una redundància esgarrifosament innecessària, hui la Justícia ha fet justícia. Ja era terríblement surrealista que el primer que s'asseguera a la banqueta dels acusats en la trama Gürthel fóra Ángel Luna. No tenia cap sentit que la persona que més ha lluitat perquè el govern valencià aclarira els seus vincles amb aquesta xarxa corrupta, haguera de donar comptes a la justícia. Però si, damunt, hui el TSJ l'haguera declarat culpable; açò haguera sigut com si, en el conte de la Caputxeta Roja, el llenyataire, en lloc de salvar a la xiqueta i a la iaia, haguera alliberat al llop i se n'hagueran anat els dos de farra. Menys mal que els responsables d'aplicar la justícia no han perdut -encara- el sentit comú.
Ha sigut la segona victòria de Luna en els tribunals. Primer, quan el PP valencià el va acusar de rebre els favors d'un constructor d'Alacant (al qual el mateix Luna com a alcalde havia donat la major part de contractes públics quan era alcalde d'aquesta ciutat), els tribunals van dictar que el possible delicte ja hauria prescrit. En aquesta ocasió, a més, el TSJ diu clarament que és innocent i que, a més, no se'l podia acusar d'encobriment, ja que Luna, en l'acció de mostrar un document del sumari Gürthel i no revelar qui li l'havia donat, no estava facilitant la comissió de cap delicte.
Cal tindre en compte que les querelles que van sorgir -misteriosament- en contra del portaveu socialista, van aparéixer quan Luna carregava més durament contra el silenci de Camps, respecte als tratges, al finançament del PP valencià, o als regals que els responsables de la xarxa corrupta van fer a alguns dels alts càrrecs de l'administració valenciana. Luna molestava i, per això, se'l va atacar sense pietat, amb tots els mitjans possibles.
L'absolució de Luna deixa al PP sense coartada política per explicar què fa una sèrie d'imputats (per delictes molt més greus que l'encobriment) en les seues llistes electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada