dilluns, 24 de novembre de 2014

Somiem una nova RTVV



El pròxim dissabte es complirà un any de la trista apagada d’RTVV. Trista per moltes raons, però, especialment, per la manera en què es va produir. Si les imatges hagueren sigut en blanc i negre, qualsevol podria pensar que estàvem en temps de Franco. Un any després molts ens sentim orfes sense la nostra Radio Televisió Valenciana. Aquesta apagada ens ha condemnat a la invisibilitat mediàtica. Ja no eixim a la tele, per tant, no existim. I no vull parlar del que suposa per a la nostra llengua no comptar amb uns mitjans que aposten decididament pel valencià, perquè em faig mala sang.


Un any després del fatídic 29 de novembre de 2013, fins i tot, aquells que van votar a favor d’extingir RTVV s’adonen del monumental error que van cometre. La setmana passada, sense anar més lluny, Mickey Rooney es va traure de la màniga la Tele de la Dipu. Una televisió al servei de la Diputació de València que començarà a emetre en gener de 2015, pel que van dir, per difondre la cultura, les tradicions, el dia a dia de València i, en definitiva, tot el que li vinga bé al gran estadista que presideix l’ens provincial (recorden, “qui paga, mana”).

Uns pocs dies més tard, segurament per gelosia, Ipomoea Batatas va manifestar que li encantaria reobrir RTVV. Les declaracions de Batatas les podem qualificar d’un autèntic brindis al sol, perquè va afirmar que allò només es podria dur a terme, si es donaven una sèrie d’esdeveniments altament improbables, com ara, que la Generalitat presente uns pressupostos sense dèficit. Una vegada més Ipomoea Batatas va jugar amb els sentiments de les 1600 famílies que es van quedar sense faena, per culpa de la seua molt honorable ineptitud.

Aquests anuncis estrela s’han produït quan les Corts estan a punt de debatre l’ILP promoguda pels extreballadors d’RTVV, que reivindica la resurrecció de la tele i de la ràdio dels valencians. Una resurrecció, com venint argumentant en aquest text, absolutament necessària. Però això no significa que haja de ser una fotocòpia del model anterior. No, per l’amor de Déu. La nova RTVV ha d’estar dirigida per professionals i no per polítics. Cap polític ha de tornar a seure en el consell d’administració d’un mitjà públic. Només professionals de reconegut prestigi: periodistes, camerògrafs, realitzadors, dobladors, operadors de so... El sector és qui ha de dur les regnes de la nova radiotelevisió.

I quin paper han de jugar, llavors, els polítics? Promoure-la, propiciar les condicions necessàries perquè nasca, dotar-la d’un pressupost anual just i equilibrat, deixar-la funcionar i gaudir de la seua programació. Tot el que no siga açò serà repetir les errades del passat i condemnar el nou ens a una mort anticipada. Ja està bé que els mitjans públics d’aquest país funcionen com a gabinet de comunicació del govern de torn. El que ocorre és que si la casta política (com diu ara tot el món, des de la irrupció de Paulem) veu que no pot manifassejar-la i no pot traure’n cap benefici electoral, és possible que no estiguen per la labor de reflotar el Titànic. Llavors, cauran moltes caretes i coneixerem, de veritat, l’interés que tenen els nostres representants polítics pels mitjans de comunicació. 

Però això ja arribarà, mentrestant cal treballar per fer realitat el somni que cada nit tenim molts: que RTVV obri de nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada