dimarts, 22 de maig de 2012

Bye, bye, José Luis

“Han ocorregut coses difícils d’explicar”. Amb aquesta frase lapidària, envoltada de misteri i, per damunt de tot, amb una clara intenció exculpatòria, José Luis Olivas va posar punt final al seu periple com a president de Bancaixa. No ha sigut gens original. S’ha cenyit estrictament al guió i no s’ha permés cap improvisació de figura estelar. Se n’ha anat traent pit per la seua gran labor i, més o menys, ha culpat al “cha cha cha” de la ruïna que ens ha deixat.
 Quan Olivas arribà a la presidència de Bancaixa –com a premi, després que els homes de Paco finiquitaren la seua carrera política–, l’entitat bancària encara estava al servei dels valencians i tenia cert paper com a dinamitzador de la nostra economia. És clar que aquesta faceta dinamitzadora l’assumia per haver-se convertit, de facto, en la vidriola del govern valencià. Vuit anys després, Bancaixa s’ha diluït en Bankia (junt a Caja Madrid i una sèrie d’entitats menors).Ha hagut de ser nacionalitzada per l’Estat, per evitar la seua caiguda. I, en lloc de potenciar cap activitat econòmica, s’ha convertit en un autèntic problema.
És cert, com va dir Olivas, que han ocorregut moltes coses en aquests vuit anys, però no siguem hipòcrites, no són tan difícils d’explicar. En primer lloc, caldria dir que és escandalós que els membres del consell d’administració de qualsevol caixa d’estalvis isquen dels principals partits polítics, tinguen idea o no de com puja o baixa l’Euribor. Aquesta vinculació amb els partits polítics ha fet que les caixes, en aquest cas Bancaixa, ballaren al ritme del governant de torn, com feien les rates d’Hamelín, quan va aparéixer aquell famós flautista. Ací, sense furgar massa, simplement amb els diners que van donar a equips de futbol com el València, ja n’hi ha prou perquè ens done un infart. Saben quants milions d’euros li deu el València a Bancaixa? Millor no pensar-ho.
Però aquest no ha sigut l’únic error de la gestió d’Olivas. Durant el seu mandat Bancaixa s’ha llançat a l’especulació urbanística –el seu gran llast actual– i ha finançat o promogut uns quants PAIs i camps de golf per tota la nostra geografia. És cert que tots ho feien; però se suposa que els responsables d’un banc són experts en economia i haurien d’haver vist que dos per deu no sempre són vint.  
                Tampoc voldria oblidar-me de la gestió exemplar d’Olivas al front del Banc de València. Efectivament, “han ocorregut coses difícils d’explicar”. Se’n recorden del forat que va deixar el de Montilla al Banc de València? Se’n recorden de la seua dimissió precipitada, encara no fa un any, quan es va descobrir el pastís? On estan tots eixos milions d’euros? 
            Espere (desitge), senyor Olivas,  que no el tornen a posar al capdavant de cap entitat pública (o privada), perquè ens podem fer una idea de com pot acabar. Amb tot, el que em pareix més indignant és que la justícia només actue contra el pobre home que furta un pot de tomaca i un quilo d’arròs per alimentar la seua família.
Ja està bé...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada