dimecres, 9 de maig de 2012

Per on para la Bastilla?

               Sempre he sigut un home molt pacífic. No m’agrada la violència. Tot i que alguna vegada he perdut els nervis, com a qualsevol li pot passar, sóc una persona més partidària del diàleg que del “fes açò, per imperatiu legal dels meus òrgans masculins ovoides”. Ara bé, reconec que el got de la paciència està a punt de vessar i la inexistent sang de revolucionari que corre per les meues venes, cada dia avança una passa més cap al costat fosc. Hui, amb la notícia de la nacionalització de Bankia, tinc ganes de traure el meu sabre làser i buscar a algun Luck per confessar-li que sóc son pare. Ja està bé de prendre’ns el pèl!
               
                No té sentit –o almenys jo no sóc capaç d’entendre-ho– que a nosaltres, al populatxo, ens baixen el sou, ens ofeguen amb impostos indirectes, ens faciliten la incorporació al càsting de la nova versió de “Els dilluns al sol” i, si parlem de retalls, l’únic que encara no ens han retallat és el nostre membre viril (tot arribarà). En canvi, als inútils –m’agradaria emprar un altre qualificatiu, però el meu Lord Sith no em deixa– que han arruïnat un banc, els donen palmadetes a l’esquena, cigarrets havans i alguns maletins de cuiro plens de bitllets morats.

              No hi ha dret que qui ens alcem cada dia abans que el sol supere la fase REM del son, siguem els que patim les conseqüències de les males gestions d’altres. Per què el meu millor amic treballa als Estats Units amb un sou que dobla el que la meua dona i jo cobrem; i ací, per contra, no arribaria ni a vuit-cents eurista? Per què cap responsable polític que s’ha enriquit o ha permés que els seus amics s’enriquisquen, ha de gaudir del respecte de la gent i d’una posició social envejable, en lloc de dormir dia sí i dia també a Picassent? Per què hauré de triar quina de les meues dos filles podrà anar a la universitat?
                Jo no sóc capaç de trobar les respostes a aquestes preguntes. Però tinc clar que en altres èpoques, açò no passaria. Els francesos li ho van dir ben claret a Lluís XVI i a Maria Antonieta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada