Des que el Consell va mamprendre la croada contra la Comunitat Educativa, ha anat acompanyant els retalls amb una campanya de desprestigi contra els docents, per comptar amb la complicitat de la societat. Un procés en el qual ha gaudit de la col·laboració dels mitjans afins (els que controla i els que subvenciona d’una o altra manera). Des del principi han volgut que calara aquest missatge en l’opinió pública: “nosotros no hemos aplicado ningún recorte. Los profesores sólo se movilizan porque el año que viene trabajaran dos horas más y porque algunos cobraran menos.”
Després van tornar a assenyalar amb el dit acusador els docents pels excessius dies de vacances que tenim i pel nostre horari privilegiat. Fets que es van aprofitar per posar en marxa una sèrie de mesures per al curs que ve, per conciliar la vida laboral i la vida familiar. És clar, la vida familiar de la resta de treballadors, perquè els professors, ja ho hem d’assumir, no tenim dret a cuidar dels nostres fills ni a gaudir de temps lliure amb les nostres parelles. I és que, de vegades penses que la funció que més valoren les famílies de la nostra labor docent és la de guarderia. Importa poc que aprenguen o no; l’important és que no estiguen a casa molestant.
Ara, quan els sindicats han anunciat les mobilitzacions contra aquesta política de retalls, la consellera va demanar, per favor, que no coincidiren aquestes protestes amb l’horari escolar, per no danyar els nostres estudiants. Vaja, li va faltar dir, “no penseu tant en la vostra butxaca, que podeu perjudicar el futur dels vostres alumnes.” De fet, aquesta va ser la idea que l’informatiu de Canal 9 va voler traslladar ahir als seus espectadors per informar de la jornada de vaga. El primer pla de la notícia va ser el d’un col·legi de Godella i, a continuació, el tall de veu d’un pare –en representació de tots els pares i mares del País Valencià– que manifestava aquesta mateixa idea: “les protestes dels professors no haurien de perjudicar els nostres fills”.
I, què volen que els diga, part de raó tenen. Els professors no hem de perjudicar els alumnes amb les nostres actuacions. Però, per descomptat, les mesures del govern valencià tampoc ho haurien de fer. O és que l’augment de xiquets per classe que es preveu per al curs que ve és una mesura pedagògica revolucionària? O és que la falta de beques afavorirà les famílies que menys tenen? I què passarà amb les baixes de professors que no es cobriran? Saben vostés que els seus fills, a partir de ja, es podran quedar dos setmanes sense professor, sense que ningú de Conselleria moga un dit per solucionar-ho?
No és pot assenyalar com a únics culpables del fracàs del nostre sistema educatiu als que estem dia a dia al peu del canó, treballant cada dia amb menys recursos, per l’educació dels nostres xiquets i xiquetes. Com poden dir que aquests retalls no afectaran en res a la qualitat de la nostra educació pública? Si amb els recursos que tenim la taxa del fracàs escolar és de les més altes d’Espanya i d’Europa, què ocorrerà a partir del curs que ve, quan es reduiran considerablement?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada