dijous, 13 de gener de 2011

Per la llibertat lingüística (del castellà)

M'indigna profundament que existisca un grup anomenat 'Asociación Nacional por la libertad lingüística'. I m'indigna, no perquè es reivindique que en els territoris espanyols bilingües les publicacions oficials i l'ensenyament  es facen en les dos llengües oficials. M'indigna, perquè aquests defensors de la 'libertad lingüística' només alcen la veu quan consideren que es lesionen els drets dels castellanoparlants. No diuen res quan, per exemple, 90.000 estudiants valencians no poden continuar la seua escolarització en la llengua pròpia. Tampoc carreguen contra les webs de municipis valencians en els quals el valencià no apareix ni per a referir-se a les festes patronals. No els importa res que, pel que fa al valencià, any rere any baixe el nombre de parlants, ni que el Consell es passe la llengua pròpia per l'arc de triomf. Per tant, menys eufemismes: l'única reivindicació d'aquesta associació és l'´ús del castellà.


A més a més, he de confessar-los que encara hi ha una cosa que m'indigna més. I és el fet que No  un diari que pressumeix de valenciania, com 'Las Provincias', s'unisca a aquesta croada en contra del valencià. Ahir van publicar que 54 municipis valencians no incloïen el castellà en les webs oficials. I fa uns mesos, van encetar una campanya a favor d'una família italiana que resideix a Biar (on majoritàriament es parla valencià) i no vol que els seus fills estudien en valencià.

Per què ocorre tot açò? Molt senzill. La major part dels espanyols (i entre ells els valencians) valoren molt poc qualsevol altra llengua que no siga la castellana. Per a ells, el castellà representa el progrés, mentre que el valencià (o qualsevol altra llengua autonòmica) és sinònim d'incultura, de paletisme, i de pobresa de mires.

Senyores i senyors, el futur del castellà, afortunadament, està totalment garantit. En tot el món el parlen més de 450 milions de persones, i cada vegada té més influència. En canvi, llengües com la nostra, si no ens esforcem tots un poc per valorar-la i estimar-la, d'ací seixanta o setanta anys, només serà una curiositat lingüística arqueològica. Recorden que una llengua, a banda d'una ferramenta de comunicació, és el reflex d'una cultura. Estem disposats a salvar la nostra?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada