Perdem turistes i diners amb els grans esdeveniments

L'any que acaben de deixar ha sigut molt bo, turísticament parlant, per al conjunt de l'Estat Espanyol. Ho va anunciar divendres el vicepresident i home fort del govern socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba. L'increment de visitants al nostre país va créixer més d'un 4 per cent. Unes xifres que coincideixen amb les que va aportar l'Enquesta de Moviments Turístics en Fronteres (Frontur) el passat mes de setembre. L'enquesta va destacar que Espanya va experimentar el major increment de visitants estrangers des de l'any 2006. Unes xifres que s'han aconseguit, especialment, amb la recuperació del turista britànic. Les comunitats autònomes que més s'han beneficiat d'aquestes dades han sigut: Balears, Canàries, i Catalunya. Per contra, la nostra benvolguda comunitat ha perdut visitants.

Per la llibertat lingüística (del castellà)

M'indigna profundament que existisca un grup anomenat 'Asociación Nacional por la libertad lingüística'. I m'indigna, no perquè es reivindique que en els territoris espanyols bilingües les publicacions oficials i l'ensenyament  es facen en les dos llengües oficials. M'indigna, perquè aquests defensors de la 'libertad lingüística' només alcen la veu quan consideren que es lesionen els drets dels castellanoparlants. No diuen res quan, per exemple, 90.000 estudiants valencians no poden continuar la seua escolarització en la llengua pròpia. Tampoc carreguen contra les webs de municipis valencians en els quals el valencià no apareix ni per a referir-se a les festes patronals. No els importa res que, pel que fa al valencià, any rere any baixe el nombre de parlants, ni que el Consell es passe la llengua pròpia per l'arc de triomf. Per tant, menys eufemismes: l'única reivindicació d'aquesta associació és l'´ús del castellà.

Continua la crisi, però -almenys- salvarem els nostres pulmons

Des de diumenge ja no es pot fumar en cap lloc tancat, ni al costat de centres hospitalaris, ni, tampoc, prop d'instal·lacions infantils. Ja era hora. Sí, ja sé que puc se'm pot qualificar d'avantatjós perquè no sóc fumador -habitual-. Però ha de donar gust tornar a casa (després d'haver-te fet un café, d'haver dinat, o d'haver estat de marxa amb els amics) sense tindre la necessitat de descontaminar la roba, dutxar-te amb aigua de la Mare de Déu de Lourdes, o sotmetre't a un tractament d'oxigen per tornar a respirar amb normalitat.

Escalant els Pirineus alcoians (primera eixida ciclista de l'any)

3 de gener de 2011, un dia que ja ha passat a la història, ja que ha sigut la primera vegada que he pujat fins la Font Roja d'Alcoi. I no ho he fet a soles, com podeu observar en la fotografia. M'ha acompanyat, millor dit, m'ha guiat el mestre Alberto, un bon amic, un esportista entusiasta, i un enamorat de la seua terra, com a bon alcoià nascut a Roa (Burgos). Ens van conéixer l'any passat a Ibi (on vaig estar exiliat, com ja sabeu els seguidors del bloc) i, des d'aleshores hem compartit moltes aventures: unes dins les aules, uns altres a la muntanya, i uns altres a la carretera. Ell em va donar els millors consells per a sobreviure als adolescents en la meua nova professió. Amb ell vaig patir les esgarrifadores costeres del Xorret de Catí. I amb ell vaig descobrir que el sentit comú no ha d'estar, obligatòriament, renyit amb el sentit de l'humor.