diumenge, 14 de juliol de 2013

Rajoy i l'Scattergories



Fa uns quants anys, segur que ho recorden, el Fiscal Star va estar a punt d’acabar amb la carrera política del president dels Estats Units. Bill Clinton va eixir escaldat d’aquell Impeachment. Va haver de confessar al món sencer que ell, la becària Lewinsky i un havà dels cars s’ho havien passat d’allò més bé al despatx Oral, perdó, Oval. Clinton va estar a punt de perdre la cadira presidencial per haver mentit al poble nord-americà sobre la seua vida sexual. I és que la majoria dels anglosaxons (hipocresies a banda) consideren que si tu no ets capaç de dur una vida privada ordenada, és impossible que sigues capaç de controlar les regnes del teu país. Spain is different, ja ho saben tots vostés, ací –supose que ho hauran escoltat més d’una vegada– “dels pecats del piu, déu se’n riu”. I pel que sembla, tampoc passa res si s’infringeixen els manaments seté (no furtaràs) i el vuité (no mentiràs). 


Rajoy no només ens ha mentit a tots, si no que s’ha beneficiat d’una trama que ha permés –presumptament– el finançament il·legal del PP, i l’enriquiment personal i vergonyós (i en alguns casos, també il·legal) dels capitostos del partit. 

Interpretarà Torres Dulce, el Fiscal General de l’Estat,el paper del Fiscal Star contra Clinton? No crec. Un gos mai mossega la mà del seu amo.

Donarà explicacions Rajoy? Dimitirà? No ho sé. De moment es comporta com el veí friki que ens deixa jugar a l’Scattergories, a canvi d’inventar-se les regles que més li convenen. Jo crec que ja ha arribat l’hora de passar d’aquest veí llanda i traure el Party.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada