CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (III)

Camps, Campos, Costa i Betoret no van ser els únics membres del govern valencià que van haver de retre comptes amb la justícia per alguna de les peces del cas Gürtel. Les exconselleres de Turisme, Milagrosa Martínez (la filla puta de la Perla, en paraules del Bigots) i Angélica Such, van ser imputades (ara investigades, després de la reforma terminològica que va dur a terme el govern de Rajoy) per encarregar a Orange Market el muntatge de l’estand de la Generalitat Valenciana a FITUR (la Fira Internacional de Turisme que se celebra cada any a Madrid). 

Línies roges

Tots els que em coneixen saben que no veig amb bons ulls (per múltiples raons que hui no explicaré) que Catalunya s’independitze d’Espanya. Però això no significa (ni de bon tros) que estiga d’acord amb el reforç del centralisme que demanen alguns o que considere que els catalans siguen una espècie de monstres de l’infern que acaben de fugir d’alguna biblioteca reblida de llibres de literatura gòtica. Per a mi Catalunya és una part més del meu país, com Conca, on va nàixer la meua àvia, o Andalusia, d’on és mon pare i d’on era el meu avi. Ara, també tinc molt clar que el que puga dir o escriure no té massa valor, perquè jo no sóc català i no em correspon a mi decidir el seu futur.

CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (II)

L’era Camps va començar de manera esperançadora per a tots aquells que van patir els anys de bonança i colpets a l’esquena de Zaplana. Sí, era de dretes, però se li veia bon fons. Sí, era d’un partit centralista, però apostava per la terreta i pel valencià (recorden el decàleg d’ús de la llengua que va presentar a Ares del Maestrat?). Feia la impressió que Zaplana l’havia triat perquè pensava que era un home ximple i dèbil a qui podria dominar sense massa problemes des de Madrid. Però el titella li va eixir granota al de Cartagena i prompte va esclatar una lluita de poder entre les dos faccions que va finalitzar amb la victòria del protegit de Rita Barberà. Camps i els seus partidaris controlarien València, rebrien el suport dels militants de Castelló, mentre que els pocs zaplanistes que van sobreviure es feren relativament forts durant un temps a les comarques alacantines. Que per què he començat un post sobre la corrupció valenciana parlant de les lluites internes del PP? La resposta és molt senzilla, perquè Camps va rebre el suport actiu del capitost popular castellonenc: Carlos Fabra. Més o menys el pacte a què arribaren els dos prohoms del partit degué ser així: “tranquil, Paco, tens el suport de tots els militants de Castelló, estigues tranquil... Això sí, a canvi, des d’Almenara fins a Vinaròs no vull problemes”. “El que tu vulgues, Carlos”, degué respondre Camps abans de rebre el xec en blanc que li lliurava el de les ulleres negres per poder afermar-se al palau de la Generalitat.

CORRUPCIÓ A LA VALENCIANA (I)

Per desgràcia ja no és notícia que aparega un nou cas de corrupció. I és que, com va anunciar el nou profeta dels cabells llargs i la barba blanca, “la merda està eixit a punta pala”. Hui Levante-EMV publica una nova entrega d’aquest dramàtic fulletó: investiguen l’exvicepresident del Consell, Gerardo Camps, per rebre suborns en les adjudicacions de les obres de remodelació de l’antiga presó model de València, hui un edifici d’oficines de la Generalitat. És, fins el moment, l’últim cas que ha eixit a la llum, però n’hi ha tants, que resultarà tot un repte tractar de resumir-los en aquest post.

Pedro Sánchez torna a la vida

Pedro Sánchez ha ressuscitat. Ha tornat de la tomba on Susana Díaz, la resta dels barons panxacontents del partit i, en especial, els desastrosos resultats electorals (els pitjors en la història del PSOE) l’havien soterrat la nit del passat 20 de desembre. La cerimònia podríem dir que va ser senzilla. Tan sols acudiren els familiars, només els més pròxims, i algun amic, això sí, amb el rostre cobert perquè ningú els poguera relacionar amb el finat. A penes un mes després els crespons negres han desaparegut de Ferraz, els gasetistes han esgarrat les necrològiques que havien escrit al dictat de les tiradores de cartes  i el retornat a la vida ha recuperat part del color de cara que la pal·lidesa que arrossegava en les últimes setmanes de l’any passat havia engolit.