dijous, 10 de juliol de 2014

EL DISCURS DE LA POR



El poder, quan se sent amenaçat, reacciona de la mateixa manera que un animal salvatge tenallat per la por: atacant. Després dels resultats electorals del passat 25-M, en els quals la ciutadania va donar l’esquena a l’oligarquia política que dirigeix el país des de fa més de trenta anys, hauria sigut desitjable algun gest d’autocrítica per part dels que ens governen. En aquest sentit, el més paregut està sent el procés intern del PSOE per triar el nou secretari general. Però té tota la pinta que ho han fet, més que per convenciment, perquè ja fa uns quants anys (no en totes les comunitats autònomes amb igual intensitat) que pateixen un procés de zombificació política que no els du enlloc. Amb tot, tret de militants, de periodistes i de politòlegs, la societat no està assistint amb gran entusiasme a aquest procés que situarà al capdavant del PSOE al bo, al lleig o al dolent

Els socialistes almenys han intentat fer visible l’autocrítica, però què està fent l’altre gran partit responsable d’haver-nos dut a la ruïna? Pel que sembla han decidit apel·lar al discurs de la por. “Vigileu a qui voteu, no siga que li doneu el poder a vampirs, extraterrestres o personatges encara pitjor...”, diuen públicament cada vegada que detecten un micròfon del mitjà de comunicació que siga. Ací, al País Valencià, Fabra (com fan els seus cada vegada que les enquestes els claven un dit a l’ull) ha tret el fantasma anticatalanista del fons de l’armari. “Feu-me cas quan vos dic, que si no confieu en nosaltres, arribarà un tripartit catalanista, diabòlic i menja-xiquets que ens furtarà el sol, les taronges i la paella...”


A la resta d’Espanya, tot i que el discurs de “que España se rooompe” també cala prou, en les últimes setmanes s’ha posat de moda un altre esport polític, carregar contra el líder de Podemos, Pablo Iglesias i contra tot aquell que duga ulleres, barbeta i els cabells arreplegats en una cua. Que si Podemos rep diners de la Veneçuela bolivariana, que si Iglesias simpatitza amb ETA. Que si va ser ell el llop que es menjà a la Caputxeta i a la seua àvia. Estic segur que en les pròximes setmanes trobarem en determinats diaris proves fefaents que implicaran el líder de Podemos en l’atemptat de Kennedy...

Amb tot, el més trist és que aquest discurs de la por funciona. Cert percentatge de la població ha picat i ja comença a entonar el “madrecita, madrecita, que me quede como estoy...” La maquinària mediàtica del poder sap com entrar en les ments de l’opinió pública i com dirigir les intencions de vot. Ara hi ha molta gent de l’anomenada indignada, veurem quanta queda en les pròximes eleccions. Els líders d’opinió ja s’han posat a treballar perquè la societat acabe de creure que el llop torna a córrer pels nostres carrers i es preferible quedar-se a casa, que reclamar els nostres drets al carrer. Ha arribat l’hora que la ciutadania prenga consciència del seu poder i que en les pròximes eleccions el demostre. 

Tenim una gran oportunitat per al canvi. No la desaprofitem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada