dilluns, 17 de desembre de 2012

Adéu, maleïts voltors



Demà
descansaré.
La destral del botxí
em donarà la pau.
Deixaré:
malsons de mussol,
torrents de llàgrimes,
paradisos cremats,
ulls acusadors
i paraules enverinades.


Demà
descansaré.
Me n’aniré.
Agitaré les ales
i quan toque les estreles
us veuré, voltors sense ànima,
barallant-vos per la pell dels meus ossos.

Però ja no ploraré.

Quedeu-vos-els,
maleïts,
mengeu-vos-els;
que allà on vaig ja no els necessite.

Però sapieu
que prompte
naixerà el dia
en què uns altres voltors,
més carronyers que vosaltres,
apagaran la fam
devorant-vos les entranyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada